El consell nacional de Junts, reunit de manera telemàtica i extraordinària aquest dimarts, ha avalat amb un 93% dels vots la decisió de trencar amb el PSOE adoptada per l'executiva -alineada amb el plantejament de Carles Puigdemont- i ha validat la consulta que, entre dimecres i dijous, servirà perquè la militància es pronunciï sobre la nova etapa a Madrid, marcada pel divorci amb Pedro Sánchez. A l'estil del que ja va passar amb la votació que va provocar la sortida de Junts del Govern encapçalat per Pere Aragonès, fa tres anys, el partit de Puigdemont es troba en una cruïlla de cara al seu futur. Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que afronta.
Debilitats
El resultat de les eleccions del 23 de juliol del 2023 van permetre a Puigdemont situar-se al centre de la legislatura espanyola. Sis anys després d'haver marxat a l'exili, obtenia reconeixement com a interlocutor del PSOE i tenia la palanca necessària per aprovar la llei d'amnistia, que encara no se li ha aplicat. Els set diputats a Madrid eren cabdals per a la majoria de Sánchez i, per tant, suposaven la principal finestra d'incidència per a Junts. Trencar amb el PSOE suposa perdre aquesta capacitat i s'afegeix a les dificultats per treure el nas al Parlament, on el PSC es recolza en ERC i en els Comuns per tirar endavant les principals mesures, entre les quals uns pressupostos encara incerts.
Amenaces
De moment, Junts opta per divorciar-se de Sánchez, però ningú ha dit que s'hagi de casar amb ningú més. Això vol dir, d'entrada, que no farà costat a cap moció de censura -ja sigui tradicional o instrumental- al costat del PP i de Vox. Tanmateix, el fet d'haver trencat amb el PSOE implica un impacte evident en la legislatura, perquè la majoria de la investidura ja no existeix. En el moment que els socialistes, si troben un moment propici, convoquin eleccions, un dels arguments que es farà servir és que Junts ha activat el detonador. A banda, amb el record encara viu de la sortida del Govern, el trencament amb el PSOE indica que els pactes amb Puigdemont tenen una durada curta.
Fortaleses
De la mateixa manera que els acords que rubrica Junts disposen d'una vida útil limitada, també és cert que el partit no perd el temps a l'hora de denunciar els incompliments i de prioritzar la coherència. Si el 2022 acusaven ERC de no complir amb l'horitzó nacional pactat per reeditar la coalició, el 2025 sostenen que Sánchez s'ha saltat "a consciència" l'Acord de Brussel·les. Que Puigdemont parlés en tres ocasions que ells, "a diferència d'altres", no són a Madrid per "fer de crossa" de ningú també suposa un missatge clar als republicans, amb qui la competència no s'ha esgotat. El líder a l'exili sempre podrà dir, a banda, que ell ha intentat pactar amb el PSOE, però que no se n'ha sortit.
Oportunitats
Si en algun punt del camí els escàndols de corrupció afecten directament Sánchez, Junts sempre podrà dir que se n'ha desmarcat a temps. No és casualitat que Míriam Nogueras, en la intervenció de la setmana passada al Congrés, acusés el PSOE de gastar diners provinents dels impostos en prostitutes. Davant l'electorat independentista, el partit de Puigdemont es pot presentar com el més ferm a Madrid, tot i que no hagi aconseguit cap dels grans objectius que van justificar l'acord del 2027. De cara al nou cicle electoral a l'Estat, que s'obrirà a Extremadura al desembre, i la proximitat de les municipals, Junts també ha mirar de reüll competidors com Aliança Catalana.
