Més propostes per reformar l'administració. Si fa uns dies la novetat era la introducció del dret a l'error, aquest dilluns el Govern ha anunciat que prepara una nova llei per "professionalitzar" la direcció pública, un dels eixos clau de l'estratègia per reformar el sector públic. El consell executiu aprovarà dimarts la memòria llei de la direcció pública professional de la Generalitat de la llei de la direcció pública professional de la Generalitat, que té com a principal característica que els alts càrrecs de la Generalitat hauran de passar un procés de selecció per ser nomenats, acreditar unes competències, i així reduir el marge d'arbitrarietat i discrecionalitat política. "És un canvi radical", ha dit el conseller de la presidència, Albert Dalmau. Afectaria unes 900 persones.
L’objectiu de la normativa és reforçar la qualitat institucional i la capacitat directiva de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic institucional mitjançant l’impuls d’un model específic de direcció pública professional orientat a l’exercici de la funció "amb responsabilitat gerencial i a l’acompliment d’objectius". En aquest sentit, el Govern considera que l’espai polític ha de definir els objectius estratègics i les prioritats mentre que la direcció pública professional ha de gestionar els recursos, els processos i les activitats per aconseguir l’assoliment dels objectius eficientment.
Una palanca "nuclear" és el canvi en la direcció pública, perquè deixi de ser un càrrec exclusivament "a dit" per part del Govern, d'acord amb la "confiança política", i hagi d'acreditar una certa competència o idoneïtat per al càrrec. Això també hauria de facilitar una continuïtat en la direcció pública, perquè amb els canvis de governs no hi hagi una allau de canvis en els alts càrrecs. La mesura ja s'aplica en països com Noruega o Portugal, amb bons resultats."Reduïm l'espai de decisió política i arbitrarietat del Govern per tenir professionals del sector públic i privat escollits per les seves competències", ha dit Dalmau.
La iniciativa planteja dos nivells de directius públics professionals: un primer nivell que inclou les direccions generals, direccions de serveis, als quals s’aplica el règim dels alts càrrecs; i un segon nivell integrat per llocs directius de la Generalitat, ocupats per funcionaris de carrera en servei actiu que exerceixen funcions directives en les subdireccions generals i llocs de treball assimilats. En el primer nivell hi poden accedir persones que no siguin funcionaris de la Generalitat; en el segon, és un espai destinat a funcionaris. En tots dos casos, s'haurà de passar un procés selectiu i, en última instància, la decisió serà del Govern.
Pot ser això problemàtic en termes de legitimitat? "Creiem en la política", ha insistit el conseller, que ha remarcat que el rumb l'han de fixar els polítics, però en les "capes directives" hi ha d'haver persones capaces d'impulsar les polítiques públiques. De fet, Dalmau ha dit que és una "renúncia" a la "discrecionalitat política" perquè siguin els directius els que executin els canvis i les reformes. "L'agenda estratègica la fixa la política, però donem confiança als equips directius i al conjunt de l'administració", ha dit. En cap cas es tracta de "funcionaritzar" la direcció, sinó que es vol "atreure a la direcció pública els millors servidors públics" per liderar equips.
La proposta beu de les recomanacions de l'OCDE i també té l'aval del CETRA, el grup d'experts que treballa en la reforma de l'administració. Per tal que s'acabi aprovant, però, necessitarà l'aval del Parlament. Després de les vacances, el Govern negociarà amb els grups parlamentaris -prioritàriament ERC i els Comuns- per incorporar les seves aportacions i tirar endavant la nova normativa. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller Dalmau s'han reunit aquest matí amb el politòleg especialitzat en gestió pública, Antoni Biarnés, i l'economista Carme Poveda, representants del Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració (FERA). També hi han assistit Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç, i Xavier Panés, president de la CECOT. A la trobada també s'hi ha convidat representants de CCOO i UGT.
Dalmau ha assegurat que la societat vol una reforma profunda de l'administració per “servir millor els ciutadans i les empreses”. El conseller ha admès que el sector públic té reptes importants que cal afrontar davant la “possibilitat de col·lapse”. Totes les palanques que està activant el Govern van en aquest sentit, i per això ja s'han pres mesures, com la introducció del dret a l'error, la necessitat de rejovenir l'administració, l'eliminació de la cita prèvia obligatòria o la millora de l'obra pública per facilitar l'acció inversora de les administracions.
