El Govern té entre cella i cella una reforma profunda de l'administració, per fer-la més eficient i adaptada als nous temps. El grup de treball que hi treballa, sota el lideratge del catedràtic Carles Ramió, va plantejant mesures, i aquest dimecres se n'han anunciat algunes d'importants, com ara el dret a l'error i els serveis proactius, i l'eliminació de la cita prèvia obligatòria. Des del Govern han ressaltat la importància de l'acord d'avui, que beu del coneixement dels experts i és fruit d'un acord parlamentari amb ERC i els Comuns. S'hauria d'aprovar al Parlament de cara a la tardor.
Les mesures les han detallat en un acte al Palau de la Generalitat, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, la secretària general del Departament, Eva Giménez, un dels vocals del grup d'experts, Juli Ponce, ideòleg d'aquestes iniciatives, i el mateix Ramió. "Volem transformar l'administració perquè si volem que els serveis públics siguin cohesionadors, s'ha de transformar. O col·lapse, o reforma", ha afirmat Dalmau. El procés ha anat fent passos, com ara la incorporació del talent jove a l'organització, la simplificació de processos o les millores en la gestió de l'obra pública. "Volem una administració fàcil que tracti les persones de manera adulta i amb confiança", ha remarcat Dalmau.
La proposta d'aquest dimecres, que es tramitarà al Parlament, és un "pas molt important", segons Dalmau, perquè "tracta els ciutadans com a adults". El dret a l'error té tres dimensions, perquè és el dret a admetre que un ciutadà es pot equivocar durant una tramitació i reconèixer-li el "dret a rectificar". La segona dimensió és reconèixer el dret "a no ser perjudicat" pels errors de l'administració en situacions de vulnerabilitat. Per últim, ha dit Dalmau, es tracta d'un pas contra la "burocràcia defensiva", perquè reconeix el dret d'un funcionari a poder-se equivocar. "És un missatge de confiança a la ciutadania i a la mateixa administració", ha dit.
La proposició de llei pactada amb els socis d'investidura inclou els serveis proactius. Permetrà que l'administració es pugui dirigir proactivament a un ciutadà que reuneix unes característiques per rebre determinat servei. Per exemple, en casos de famílies nombroses o a l'hora de rebre la prestació d'atur. Es tracta que sigui la mateixa administració qui vagi a buscar el ciutadà, i no al revés, per no deixar "fora del sistema" persones que no tenen informació o desconeixen el funcionament administratiu. "És un guany pel ciutadà i per l'administració", ha remarcat Dalmau, perquè permet treballar de manera "anticipada i intel·ligent" des del sector públic.
Supressió de la cita prèvia: "No pot ser l'únic sistema"
La tercera pota de la iniciativa ja és coneguda: l'eliminació de la cita prèvia obligatòria, iniciada ja per l'anterior Govern. "Hem de fer marxar la cita prèvia obligatòria", ha dit Dalmau, perquè tot i admetre que pot ser un sistema per gestionar les cues, no pot ser l'únic, perquè s'acaba convertint en un "mur" en l'accés cap a l'administració. La supressió de la cita prèvia s'inclourà en una llei. Alhora, la iniciativa parlamentària també recull la voluntat de l'administració de comunicar-se amb la ciutadania amb un llenguatge entenedor i comprensible, perquè es puguin entendre els tràmits. Tot plegat es farà reformant la llei que regula la relació dels ciutadans amb l'administració.
Juli Ponce, vocal del grup d'experts, ha entrat al detall del dret a l'error. "Es tracta d'enfortir el dret a una bona administració que tenen les persones", ha dit. Ponce ha insistit que servei per "facilitar la vida" en un món d'alta complexitat normativa. L'expert ha insistit que cometre errors és humà i que tothom es pot equivocar. "La proposició de llei beu d'estudis dels últims trenta anys sobre conductes i biaixos cognitius que ens porten a cometre errors sistemàtics", ha indicat. Davant d'això, s'incorpora a l'ordenament jurídic aquest dret a equivocar-se en les relacions entre el sector públic i els ciutadans.
De fet, no es tracta d'un dret a l'error, sinó un "dret a la rectificació". També intenta corregir la "burocràcia defensiva", també anomenat "por de signar", que fa que, per "por" a l'error o a cometre un delicte, es pugui deixar de fer coses. Amb aquesta iniciativa, Catalunya es converteix en el primer territori de l'Estat en abordar de manera profunda una reforma de l'administració d'aquestes característiques, com ja fan països com França o Polònia.
Reformes concretes per aplanar el terreny
Carles Ramió, president del grup d'experts, ha celebrat la proposició de llei, que mostra també la metodologia que s'està seguint en aquesta reforma. "Fem propostes molt concretes que, per si mateixes, milloren l'atenció als ciutadans i ajuden a trencar el nervi que té qualsevol institució per estovar-la de cara a fer reformes més profundes", ha afirmat. Així, quan el grup té una proposta, la presenta al Govern i comença el procés d'implementació. El dret a l'error, de fet, es va presentar a principis de gener i des de llavors s'han anat fent tasques tècniques i de negociació política.