El Govern ha presentat aquest dilluns a Vilanova i la Geltrú el pla de barris, que comptarà amb una dotació prevista de 1.000 milions d'euros de la Generalitat i entre 600 i 700 milions per part dels ajuntaments. En total, uns 1.600 milions d'euros en cinc anys, tot i que l'horitzó d'aplicació del pla és per a la pròxima dècada. Es tracta d'una prioritat del Govern per corregir la situació en les zones més vulnerables del país i frenar l'auge de l'extrema dreta, que utilitza aquest caldo de cultiu per guanyar vots. La previsió de l'executiu, basada en l'experiència de l'últim pla de barris del tripartit, és que se'n beneficiïn uns 120 municipis en total. Tot plegat, però, està vinculat a l'aprovació dels pressupostos de 2026, pendent de les negociacions amb ERC i els Comuns, informats prèviament de la decisió de tirar endavant aquesta mesura.
Davant una cinquantena d'alcaldes, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha refermat el caràcter "municipalista" del Govern i ha assegurat que el pla "és una oportunitat" per al país. "Pretenem generar prosperitat compartida", ha dit d'entrada. El president ha defensat les polítiques públiques "transformadores" que s'han de concretar i executar. Una política amb un ampli consens és, precisament, aquesta llei de barris. "Aquesta política consisteix a posar-se d'acord ajuntaments i Generalitat", ha dit, perquè hi ha zones que requereixen "una intervenció integral", amb recursos i continuïtat en el temps, per poder tirar endavant. "És un pla de xoc, un pla especial", ha remarcat.
El president ha destacat que no es tracta només de "fer carrers", sinó que cal actuar en l'àmbit urbanístic, però també ambiental i d'acompanyament social. "Tots tres vectors han de confluir en el temps, de manera concentrada, per transformar", ha afirmat. La "veu cantant", ha recordat Illa, serà dels ajuntaments, perquè són els que coneixen millor la realitat i on és prioritari actuar i de quina manera. El Govern hi posarà els recursos i farà acompanyament. El pla de barris és rellevant pel Govern, i de fet va ser un dels primers anuncis que va fer el president quan va aterrar a Palau, amb la designació de Carles Martí, exregidor de Barcelona amb els governs de Clos i Hereu, com a comissionat del pla de barris.
Illa ha destacat que el Govern compleix, perquè el pla de barris era un compromís d'investidura. "Complir és important, perquè la credibilitat és essencial", ha dit, i ha indicat que és la tercera actuació rellevant en l'àmbit del municipalisme. La primera va ser l'estatut dels municipis rurals, també l'ampliació dels recursos del PUOSC fins als 500 milions, i ara el pla de barris. "És l'instrument més potent", ha remarcat. En l'actual moment de canvis globals, el president ha recordat que tot plegat es concentra els barris i, per això, cal "fer actuacions concretes" en l'àmbit més proper al ciutadà.
Iniciativa dels ajuntaments
També ha intervingut la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha destacat que el pla de barris respon a la idea compartida dels grups parlamentaris per enfortir el país, i també de fer justícia per a tots els ciutadans. El decret del pla s'aprovarà al juny, amb una primera convocatòria aquest mateix juliol. "La llei vol crear continuïtat on tenim fragmentacions urbanes i socials, i per això vol intervenir en recuperació de barris, centres històrics i municipis en el seu conjunt", ha detallat, amb èmfasi especial en les zones més afectades pel canvi climàtic. "El progrés i el creixement només té sentit si és en benefici de tot el poble de Catalunya, i el pla de barris n'és una mostra ben palpable", ha dit.
El pla preveu una intensa col·laboració institucional amb els ajuntaments. De fet, són els municipis els que hauran de dur la iniciativa per identificar les zones vulnerables i elaborar projectes de resposta. El Govern té clar que sense un paper central dels municipis, és impossible revertir les situacions en les zones més perjudicades del país. El pla es vol també integral, perquè les causes de la vulnerabilitat són "multifactorials" i s'han d'abordar des de diverses perspectives. Així, els projectes d'intervenció hauran de tenir tres potes: la transformació física i de rehabilitació d'edificis; la transició ecològica per mitigar els efectes del canvi climàtic; i una acció sociocomunitària per construir teixit veïnal i millorar les condicions de vida dels ciutadans.
Cinc convocatòries de 200 milions d'euros
El pla representa, en certa manera, una actualització respecte al projecte que va impulsar Pasqual Maragall i José Montilla. En aquell cas, hi va haver set convocatòries, entre 2004 i 2010, per un valor de 1.900 milions d'euros (1.100 dels quals, de la Generalitat), i va beneficiar uns 140 municipis. El pla de barris actual preveu cinc convocatòries de 200 milions d'euros cadascuna, i la primera serà ja aquest any per començar a actuar el gener de 2026. Els ajuntaments podran presentar una proposta cada any, amb un únic requisit: la mitjana de renda de l'àrea afectada ha d'estar per sota de la renda mitjana de Catalunya. La proposta que facin haurà d'incorporar una proposta per revertir la situació, amb un horitzó màxim de cinc anys. Així, els projectes de la primera convocatòria s'hauran d'haver enllestit l'any 2031. I els de l'última convocatòria, de 2029, hauran d'estar acabat l'any 2035.
Sigui com sigui, tots els ajuntaments es poden presentar a les convocatòries, amb l'únic requisit de la renda mitjana. Els municipis de més de 20.000 habitants podran demanar entre 6 i 25 milions d'euros per a projectes a cinc anys (una part, finançada per la Generalitat, l'altra, per l'ajuntament) i els de menys de 20.000 habitants, d'entre 3 i 12,5 milions d'euros. Una comissió formada per la Generalitat, els municipis, la Taula del Tercer Sector i la Confederació de Veïns serà l'encarregada d'analitzar-les i decidir quines obtenen el finançament. Es valorarà que l'àrea sigui vulnerable, però també que el projecte per revitalitzar-la sigui coherent, correcte i amb possibilitats reals de revertir la situació. Cada municipi pot presentar un projecte diferent a cada convocatòria.
Seran els ajuntaments els encarregats d'executar l'obra, però la Generalitat -que aportarà una part significativa del finançament- no se'n desentendrà i en farà seguiment. Els recursos que aportarà el Govern es mouran entre el 50% de la inversió prevista -en els municipis de més de 50.000 habitants- i el 75% -en els de menys de 5.000 habitants. Si bé en el pla del tripartit la prioritat eren les intervencions en l'urbanisme, ara es posa un èmfasi també en la rehabilitació d'habitatges concrets, també pensant en l'eficiència energètica davant l'emergència climàtica. Aquesta dimensió mediambiental beu precisament de la llei de barris verds, de l'any 2022, a proposta dels Comuns la passada legislatura i que actualitza la del tripartit.
