La visita de Pimec a Waterloo per reunir-se amb Carles Puigdemont i intentar-lo convèncer perquè Junts voti "no" a la reducció de la jornada laboral és una acció de lobby? I la que va fer-li la UGT abans? O el paper que ha tingut el Sindicat de Llogateres amb els partits durant la negociació de la regulació dels lloguers de temporada? O les maniobres de Repsol frenar l'impost a les energètiques al Congrés? Els lobbies són una realitat i intervenen en el dia a dia de la política, però estan carregats d'ambigüitats. No és senzill determinar la seva capacitat d'influència, tot i que és fàcil intuir-la. Tampoc queda clar què s'entén per influència i què és un acte de participació política, o si és el mateix. A aquestes dificultats s'hi suma el fet que no existeix una regulació a escala espanyola, i que la feina que s'ha fet a Catalunya encara té llacunes per fiscalitzar realment quin efecte tenen aquests grups, persones o empreses a l'hora de condicionar la presa de decisions o les polítiques públiques en defensa d'uns interessos concrets.
El registre de grups d'interès de la Generalitat inclou 6.356 organitzacions, segons dades de l'abril de 2025. Hi ha La Caixa i Telefónica, Pimec i la Intersindical, passant per Òmnium Cultural i l'ANC, Open Arms, Airbnb, Elite Taxi o l'Associació d'Apartaments Turístics, per posar alguns exemples. També consultores veteranes que es dedicaven a la comunicació i ara també als anomenats "public affairs" com Llorente y Cuenca o l'emergent beBartlet, nascuda el 2020, i que ha aterrat aquesta setmana a Barcelona amb una nova oficina al passeig de Gràcia. Tot i la seva joventut, a la festa s'hi van deixar veure, entre altres, Jaume Collboni, Albert Dalmau, José Montilla, Jaume Duch, Ester Capella, David Cid o Damià Calvet a més d'actuals i antics membres del sottogoverno.
Totes aquestes consultores, companyies i organitzacions interactuen amb més o menys freqüència amb representants polítics o funcionaris públics per mirar de fer encaixar les seves demandes a l'agenda, evitar que determinades lleis perjudiquin els seus clients, a ells mateixos o a un determinat sector, o bé influir per tenir regulacions favorables als seus interessos. Les energètiques s'acostumen a assenyalar com les que més pressió exerceixen, però també la banca o altres sectors regulats hi recorren. És habitual que aquests grups es concentrin, sobretot, en els pols de poder: Barcelona, però també Madrid o Brussel·les.
Què és i què no?
Tots aquests actors són lobbies? No hi ha una definició clara, cosa que també en dificulta la regulació. El jurista Joan Ridao, coautor del llibre Los lobbies, presente y futuro de la regulación de los grupos de interés en España y en Europa (Marcial Pons), sosté en declaracions a Nació que patronals com Foment i Pimec, o sindicats com CCOO i UGT, "no són lobbies, tot i que tinguin els seus interessos", perquè tenen una "garantia constitucional" i, per tant, una "consideració diferent". Ho desenvolupa la politòloga de la UB Luz Muñoz, especialista en grups d'interès. "Un grup d'interès és un grup organitzat per defensar uns interessos concrets, siguin econòmics, mediambientals o d'usuaris. Un lobby és un grup o persona que fa activitats d'influència", explica. La definició, en tot cas, és ambigua. Un sindicat, quan fa la seva funció constitucional, no s'hauria de considerar lobby —malgrat que exerceix una influència, com s'ha vist en la reducció de la jornada laboral— però no queda clar en quins moments surt de la seva funció prevista i fa, efectivament, lobby en favor dels seus afiliats.
A Catalunya i Espanya, la feina de lobby ha estat tradicionalment mal vista, perquè s'interpreta com una influència indeguda i interessada en la vida política. Un eufemisme que s'utilitza sovint per part d'organitzacions de caràcter social és la "incidència política". "Socialment, hem entès que el lobby és dolent i aquestes organitzacions o plataformes intenten diferenciar-se i dir que fan incidència política", apunta Muñoz. Un exemple a l'ordre del dia és el paper del Sindicat de Llogateres, que segons la professora és un exemple clar de lobby. De fet, van influir de manera decisiva en la redacció de la regulació dels lloguers de temporada ara fa unes setmanes, com van remarcar els negociadors d'ERC, els Comuns o la CUP, que els van agrair la feina. El mateix passa amb Unió de Pagesos, per exemple o altres sindicats sectorials, com ara els del personal sanitari o educatiu. Ara bé, una cosa és això, i l'altra promoure una manifestació per l'habitatge. En aquest cas, Muñoz diferencia entre el dret de participació política i l'exercici de lobby, malgrat que una manifestació —es va veure clarament en els anys del procés— també suposa fer influència.
Public affairs, un sector de moda
Dins del món dels lobbies hi ha les consultores d'assumptes públics, un sector de moda els últims anys gràcies a una "professionalització" creixent i l'oportunitat de negoci. A l'Estat, Ridao assenyala Llorente y Cuenca com una de les primeres empreses a fer aquesta feina. "Fan tasques d'assessorament comunicatiu i també en sectors regulats complexos per normativa europea, estatal o autonòmica, com ara l'energia o les farmacèutiques, entre d'altres", explica. En àmbits amb tramitacions difícils i molt específiques, aquestes consultores compten amb perfils d'assessors senior amb coneixement en aquests sectors i capacitat de posar en contacte empreses amb el sector públic. De fet, hi van a parar molts professionals provinents de la política i la nòmina d'alts càrrecs que passen a aquest sector quan hi ha un canvi de govern és llarga. També assessoren per fer seguiment dels processos legislatius i incidir en els policy makers, i sobretot per detallar als empresaris les dinàmiques i estratègies polítiques, que sovint els queden lluny i no sempre es corresponen amb les empresarials.
Més enllà de Llorente y Cuenca o BeBartlet, d'altres empreses rellevants són Acento, presidida per l'exministre socialista Pepe Blanco i que el 2024 va facturar 9,5 milions amb un increment del 20% respecte de 2023, Kreab, Burson o Atrevia, entre més. En total n'hi ha 876, segons el registre de grups d'interès. Jaume Ríos, soci de beBartlet —que el 2024 va facturar 3 milions, el triple que el 2022— i director de l'oficina de Barcelona, destaca la professionalització del sector, que n'explica bona part del creixement. Hi ha tres vies d'arribada: els qui fan el salt de la política a la consultoria amb una estratègia "d'accés" als alts càrrecs polítics; els professionals del dret o d'altres àmbits que reorienten la carrera professional cap als assumptes públics perquè hi ha negoci; i també els que arriben a posicions més sènior o directives després d'haver començat ja en el sector. "Les empreses veuen que els assumptes públics són un àmbit necessari i s'ha formalitzat el diàleg amb el sector privat", assenyala Ríos, que destaca que les empreses també "tenen dret" a participar del debat públic, com altres actors.
La petjada legislativa, la principal llacuna
Regular el món dels lobbies no ha estat una prioritat a l'estat espanyol. El govern de Pedro Sánchez ha reactivat el projecte de llei per mirar d'avançar en la línia que ja han explorat alguns territoris, com ara Catalunya. Històricament, el PP i el PSOE no s'han posat d'acord, i també hi ha hagut pressions externes per part d'algunes companyies per continuar en el "lobbisme informal". Durant el procés constituent es va fer un intent de regular els lobbies, promogut per Manuel Fraga i que bevia de la tradició anglosaxona. Qui ho va frenar aleshores, recorda Ridao, va ser Jordi Solé Tura, del PSUC. En les darreres dècades, CDC ha impulsat diverses iniciatives, sobretot de la mà de Carles Campuzano, per intentar regular-ho. També ERC i Esquerra Unida, o Ciutadans. En declaracions a Nació, Campuzano destaca que la clau de tot plegat, i que encara no s'ha pogut fer, "és regular bé la petjada legislativa". És a dir, més enllà de les reunions, que es poden produir fora del Parlament, és determinant saber quin impacte tenen els grups d'interès.
El projecte de llei espanyol, que s'haurà de tramitar al Congrés, posa èmfasi en el registre dels grups i en aquesta "petjada legislativa". Més enllà del registre, que Catalunya fa anys que té, la petjada legislativa és especialment rellevant, com assenyalen els experts consultats. "Ara regulem l'agenda i tenim controlats els grups, però no tenim ben resolt veure quina incidència real té un grup concret en un projecte de llei del Govern o al Parlament", apunta Ridao. No és senzill i implica molts recursos, admet Muñoz. Es tractaria de portar un registre des que comença a preparar-se una iniciativa legislativa, amb un recull dels correus, trucades, reunions, informes que es reben o fins i tot les esmenes que alguns d'aquests lobbies redacten als grups parlamentaris. I implica, en tot cas, involucrar-hi les empreses i els grups d'interès que exerceixen lobby. "El sector hi està a favor, perquè la regulació dona garanties; actuar sense regulació és perillós", assenyala Ríos.
Associacions com APRI —l'Associació de Professionals de les Relacions Institucionals—, que representa els professionals del lobby, fa anys que defensa la necessitat d'una regulació. En la seva proposta, fan èmfasi en la petjada legislativa, que ha de garantir la "traçabilitat" dels canvis introduïts en les polítiques públiques, "incloent aquells que siguin fruit de la intervenció de grups d'interès", uns grups que es defineixen com "tot aquell que intenta influir sobre el procés d'adopció d'una decisió pública". També plantegen la creació d'un registre obligatori per actuar davant qualsevol administració o institució pública, que s'hagi de publicar a l'agenda qualsevol reunió que pretengui influir en la presa de decisions, i situen com a àmbit d'aplicació totes les administracions i corporacions públiques en tots els nivells de l'Estat. Alhora, proposen evitar les portes giratòries establint un termini de tres anys en què un responsable públic no pot treballar en un grup d'interès (i viceversa), i signar un codi de conducta amb el compromís de fer lobby de manera transparent i no deshonesta.
El mapa de Catalunya
A Catalunya s'han regulat els lobbies, però de manera incompleta, segons els experts consultats. No s'ha avançat en la petjada legislativa i el registre de grups d'interès pot acabar sent un directori d'empreses que no vagi més enllà. A més, no sempre es compleix. Set de cada deu diputats incompleix la llei perquè amaga la seva agenda i les cites amb lobbies, segons dades publicades per El País l'any 2024. El PSC i ERC van ser els més transparents i Lafede.cat, el grup amb més actiu la passada legislatura. L'informe sobre les activitats del registre de grups d'interès de 2023, l'últim disponible, diu que el grup d'interès amb més reunions és Unió de Pagesos, amb 172 trobades. El departament amb més activitat d'influència va ser Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (2.656 reunions). En total, l'any 2023, hi va haver 9.773 reunions registrades i la majoria de grups que es van registrar aquell van ubicar-se a Barcelona (206) i el Vallès Occidental (131).
Les dades, però, dibuixen un mapa més quantitatiu que no pas qualitatiu. Es determinen els grups amb més reunions, però no pas els grups amb més capacitat d'influència, les reunions sobre àmbits més rellevants o aquelles més decisives per modificar una esmena o moure un grup polític o un alt càrrec cap a una determinada posició. I tot plegat, sense tenir en compte el que es coneix com a "lobby informal". Una part de la influència a Catalunya i Espanya encara es fa en festes, sopars o trobades disteses, que no queden registrades.
