Aquest dimecres s'ha desvetllat el primer nomenament del nou papa, Lleó XIV, a Catalunya. Serà Daniel Palau Valero, fins ara degà de la Facultat de Teologia, com a nou bisbe de Lleida, on el seu titular, Salvador Giménez, ja havia presentat la seva renúncia a Roma al fer 75 anys. Ho ha avançat Religión Digital i ho ha confirmat Nació. En aquest cas, es pot dir que el fins ara cardenal Prevost coneixia l'expedient de Palau ja que el pontífex era fins ara el prefecte de la Congregació dels Bisbes, el "ministeri" vaticà que prepara les designacions episcopals.

Daniel Palau (Barcelona, 1972) pertany a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Llicenciat en Filosofia i Història, va estudiar en la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on va obtenir el doctorat sobre els sacraments en el Concili Vaticà II. I sembla que la renovació que va suposar el Concili és un dels seus referents, el que assenyalaria a una línia pastoral renovadora. 

Palau, que és rector de Corbera de Llobregat, va ser nomenat el gener passat degà de la Facultat deTeologia de Catalunya. L'any 2019, va ser un dels impulsors d'un congrés internacional celebrat a Barcelona sobre les aportacions de Francesc a la pastoral i la teologia. Ha estat un participant entusiasta del Sínode, que ha defensat com "un caminar junts". rebutjant "l'individualisme i l'immobilisme".

La petjada de Pont i Gol

Hi ha una dada rellevant per entendre el perfil del nou bisbe de Lleida. Dirigeix des del 2018 la Càtedra de Teologia Pastoral Josep Pont i Gol, un espai per reflexionar sobre com el pensament teològic s'ha d'adaptar als temps actuals. La inspiració de Pont i Gol dona moltes claus. Es tracta d'un dels prelats catalans més emblemàtics del segle XX. De línia renovadora, va ser braç dret del futur cardenal Tarancón quan aquest era bisbe de Solsona.

Pont i Gol va participar en el Concili Vaticà II i fou capdavanter del corrent de l'Església més compromès amb el catalanisme. Va aconseguir, enfront l'epicopat espanyol, que cada bisbe decidís la llengua que empraria a la seva diòcesi, argumentant que el Concili parlava de llengües del pobel i no de llengües "nacionals". S'explica que Pont i Gol, amagat per republicans a Palau d'Anglesola durant la Guerra Civil, va fer la primera missa al poble després de l'entrada dels franquistes, una part de la qual la va fer en català. Després mantindria una relació estreta amb els grups cristians antifranquistes i va mantenir contacte amb el president Tarradellas abans del seu retorn. 

Tots els moviments del nou Papa se segueixen amb cura. Amb el nomenament de bisbe de Lleida, Lleó XIV dona indicis del perfil que busca en els nous pastors: persones de mentalitat oberta, inspirats per la renovació del Concili. Una designació la de Lleida ques fa en moments de vacant en la nunciatura a Madrid, l'ambaixada de la Santa Seu. Un indici que Lleó XIV tenia aquest nomenament molt definit.