Felip VI i Letícia van fer la seva entrada a Montserrat per un lloc inesperat. No va poder ser per la plaça de Santa Maria, actualment la més emblemàtica del monestir, per on entren els pelegrins i tots els visitants que volen veure o retre homenatge a la Moreneta. La presència de persones convocades per l’ANC en protesta per la visita reial va fer que els reis entressin dilluns per la porta del jardí, un dels espais més privats de l’abadia (i que antigament havia estat l’entrada principal). Ho va fer mentre tocaven les campanes en senyal d’arribada d’autoritats. Tot un gest de consideració del monestir envers el cap de l’Estat espanyol.
L’acollida donada per Montserrat a Felip VI ha colpit una part considerable del món montserratí, un magma d’entitats, creients i religiosos que han unit sempre les conviccions catalanistes profundes amb la fe cristiana. La muntanya sagrada ha rebut aquest dilluns la visita dels monarques espanyols i l’abat de la comunitat, Manel Gasch, juntament amb el president de la Congregació Sublacense-Cassinesa, Ignasi Fossas -monjo de Montserrat-, han dialogat sobre els valors benedictins, la pau i el diàleg. Però no han fet esment, ni indirecte, a la situació que va viure el país durant el procés. Sí que el rei es va permetre criticar, sense concretar-les, les "identitats excloents".
L’acte clausurat pel rei, presentat pel comissari del Mil·lenari, Bernat Juliol, home important a la comunitat, tot dient que se sentien “honorats” per la seva presència, va aplegar figures del teixit econòmic. Fa temps que des de Montserrat es proposa la regla de Sant Benet com a model útil per a la direcció empresarial i molts empresaris es van aplegar a la muntanya, com el president del Banc Sabadell, Josep Oliu -qui sap si encomanant-se a la Moreneta pel que pugui succeir amb l’opa aquest dimarts-, el president de Barcelona Global, Ramon Agenjo, o el del Círculo Ecuestre, Enrique Lacalle.
Absència de monjos
Hi havia empresaris, però molt pocs monjos. Un fet, si més no, curiós. La notícia que els monarques serien rebuts a l’abadia va ser comunicada per l’abat sense cap mena de comentari prèvia o consulta a la comunitat. Per això va generar una enorme sorpresa i, segons fonts de l’entorn de Montserrat, també forta incomoditat. De manera excepcional, la missa que se sol celebrar cap al migdia, aquest dilluns es va fer a primera hora del matí. Una manera de no forçar les coses i facilitar les absències si algú no volia ser-hi.
Finalment, els monjos presents en l’acte reial han estat els qui exerceixen el comandament, és a dir, la troika formada per l’abat Gasch, el prior, Jordi Puigdevall, i el majordom i comissari del Mil·lenari, Bernat Juliol. També hi han estat alguns monjos més, però molt pocs, mentre que una clara majoria no han participat. Sí que hi era, com ha confirmat l’abadia, l’abat emèrit Josep Maria Soler, figura molt respectada a la institució religiosa i sobre qui avui algú afirmava que “això Soler mai ho hagués fet”.
Joan Maluquer, president de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, una de les entitats que ha expressat el seu rebuig a la visita reial, explica a Nació que “el fet de la visita del rei no l’avaluem positivament pel que fa a la relació entre Montserrat i el país”. Maluquer és prudent en les seves paraules i convida a “fer una reflexió i recosir, una tasca en què nosaltres sempre hi serem”. La posició de Maluquer és la de qui està dolgut, però vol preservar la imatge del monestir.
Hi ha molta ferida oberta, però. Des de l'abadia en són conscients. Potser per això, per esmorteir el malestar, s'ha filtrat que Montserrat hauria mediat davant els Mossos per evitar que aquests actuessin amb més virulència del que ho van fer contra els concentrats per protestar per la visita. Junts, però, va demanar compareixences de la consellera d'Interior en considerar-les "desproporcionades". Els seus dirigents, això sí, van evitar les crítiques al govern de l'abadia per l'acollida als reis espanyols i van focalitzar-les en el Govern.
Una figura molt coneixedora de l’abadia ha assegurat que l’acte de dilluns no es pot desvincular del que va dir Manel Gasch en un recent Fòrum Vanguardia, quan va explicitar el gir que calia donar al monestir, posant fi a la tasca que s’havia fet els anys 60 i 70: “Aquest relat vol dir un paper de menys intensitat social i nacional, un canvi d’orientació”. Però la mateixa veu considera que “l’acte amb el rei és gratuït perquè es podia produir la mateixa inflexió sense necessitat de dur el rei. Això no m’ho esperava”. Sembla que no és l’únic.
