Arriba, ara sí, l’hora decisiva per a l’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. El consell de ministres es pronuncia aquest dimarts sobre l'operació financera, que s'ha allargat durant un any i, passi el que passi, encara portarà cua. Segons diverses informacions preveu endurir les condicions en assumptes com les oficines, el crèdit, les pimes i el personal en l'intent que el BBVA desisteixi de l'operació tal com pretenen fa mesos les institucions, partits, patronals i sindicats de Catalunya. Aquesta seria una opció, però el banc basc podria acceptar les condicions o seguir o enfrontar-se obertament a Pedro Sánchez, ara més dèbil que mai, i anar als tribunals. Des que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va donar llum verda a l’operació bancària -per unanimitat i introduint tan sols condicions de comportament-, la sort de l'opa passava ja a l’autoritat política. Aquestes són les principals preguntes i respostes sobre el futur d'un serial que va més enllà dels cercles financers.
Què diu la llei?
La llei de defensa de la Competència estableix el marc d’actuació de l’executiu, que va posar en marxa la fase 3 de l’operació. Les raons d'interès general que marca la norma suposen un terme sensible, ja que aparta l’opa del terreny estrictament financer. De fet, Pedro Sánchez va al·ludir precisament a l’interès general quan va anunciar l’obertura d’una consulta pública sobre l’operació.
Quin marge de maniobra real té l'executiu espanyol?
El consell de ministres pot donar per bona la decisió de la CNMV o afegir-hi més condicions, que en aquest cas haurien de ser diferents de les establertes per la defensa de la competència. Sembla que és el que farà amb un enduriment significatiu en la línia del que li van reclamar els agents catalans i la consulta pública. L’executiu no pot, formalment, impedir l’opa. Però els requisits que inclogui en l’expedient pot deixar la posició del BBVA en una situació molt fràgil. O no.
I davant la fusió?
Aquí sí que el govern espanyol pot ser determinant. La llei d’ordenació de les entitats de crèdit (disposició addicional 12) pot autoritzar o rebutjar la fusió. Si aquesta fos la seva decisió, Economia ha de demanar un informe previ al Banc d’Espanya, al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i a la direcció general d'Assegurances i Fons de Pensions. Però la darrera paraula la tindria l’executiu a través de Cuerpo.
Què succeiria si l’opa tira endavant i s’impedeix la fusió?
La finalitat lògica de l’opa del BBVA és assolir la fusió amb el Sabadell. Si l’executiu deixés clar que no permetria la fusió, els arguments en favor de l’opa quedarien seriosament tocats. És poc imaginable que s’obri pas una adquisició per mantenir l’estructura del banc català. Des del BBVA s’ha obert l’escenari d’una possible opa que no suposés una fusió. Però el Sabadell ha estat contundent davant aquesta opció, insistint en el fet que en aquest supòsit les sinergies previstes en l’operació serien molt menors.
Quins nous arguments ha esgrimit el BBVA?
El BBVA ha fet una campanya molt enfocada envers els accionistes, que són els qui, finalment, tindran la darrera paraula sobre l’opa. Però el debat va començar a girar molt aviat envers temes més generals, sortint de l’àmbit estricte del mercat bancari. Temes com la marca del Sabadell i l’afectació en els llocs de treball han fet forat. Dijous, en una entrevista a Carlos Torres a RAC1, el president del BBVA bandejava l’estratègia de sobrietat seguida els darrers temps i minimitzava tant com podia l’impacte en l’ocupació. També assegurava que la marca del Sabadell es mantindria el temps que calgués.
En el tema de la marca, però, sol succeir sempre el mateix amb el llegat de les entitats que són adquirides. En el cas del BBVA resta viu el record del que va succeir amb Unnim, sorgida de la fusió de les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu. Un cop comprades, això sí, el BBVA va crear la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el 2012, a la qual el banc basc ha destinat 15,6 milions d’euros per a tasques socials i culturals. Però les marques han desaparegut.
Quin ha estat el darrer element de pressió per part del BBVA?
Carlos Torres, president del banc basc, va deixar la porta oberta, dimecres passat, a portar l’opa als tribunals si l’executiu espanyol endureix les condicions per a l’operació. També va plantejar la possibilitat d’assumir les condicions i recórrer als tribunals amb posterioritat. Seria la judicialització de l’opa hostil.
Com impactaria un èxit de l'opa en la política catalana?
El retorn de moltes de les empreses que van marxar l’octubre del 2017, entre elles el mateix Banc de Sabadell, com també la Fundació la Caixa, han emmarcat la nova etapa de normalització institucional que el Govern de Salvador Illa vol convertir en senyera del seu mandat. Un context que es veuria entrebancat si, just després de tornar a Catalunya, el Sabadell fos adquirit pel banc basc. Seria una pèrdua sensible d’un dels centres de poder financer dels que disposa Catalunya, com ha subratllat el Cercle d’Economia. Seria una mala notícia per la societat catalana i també per l'executiu i les elits del país, que s’han alineat en aquesta batalla d’una manera gairebé unànime.
Què vindrà després de la decisió del govern Sánchez?
Si l’executiu posa noves condicions a l’operació, entra en joc la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que ha d’autoritzar definitivament l’opa. El BBVA ha de publicar, si accepta seguir, el full explicatiu de la proposta, mentre que el Sabadell emetrà el seu informe amb la seva posició detallada sobre l’adquisició. S’obre el termini d’acceptació de l’operació, que pot durar fins a 70 dies.
Els accionistes seran els qui decidiran si accepten l’intercanvi d’accions proposat pel banc basc. Cal tenir en compte que, fins al darrer moment, el banc basc pot millorar l’oferta. També pot, davant les condicions que s’han anat acumulant, retirar l’opa.
Quan conclourà el procés de l'opa?
Tots els actors implicats en l’opa consideren que no serà abans del setembre que es coneixeria el resultat de la decisió dels accionistes. Es requereix que un mínim del 50,01% del capital accepti l’oferta.
