Després d'una dècada d'ascens imparable i de posar contra les cordes l'Estat i el seu aparell polític i legal amb el referèndum de l'1-O, l'independentisme va viure un procés de replegament amb els símbols al centre. Cap de tan rellevant com la llengua, ara prioritària, també per al Govern de Salvador Illa. Amb els principals líders exiliats o inhabilitats, causa indispensable -però no única- per entendre la davallada del moviment, l'aterratge del PSC a la Generalitat ha comportat una "nova normalitat" que encara té excepcions. La monarquia n'és la principal, com s'ha evidenciat aquest matí a l'Abadia de Montserrat. Símbol mil·lenari del país, la combinació ha retratat la irresolució del conflicte.
És probable que l'independentisme hagi perdut la iniciativa -ho demostren els resultats electorals i el replegament estratègic- però continua tenint una certa capacitat de bloqueig. Política, però aquest dilluns també ha estat física: Felip VI no ha pogut accedir per la porta principal a Montserrat. Ha hagut d'entrar per la porta del darrere mentre centenars de manifestants, envoltats per un cordó dels Mossos d'Esquadra, es mobilitzaven en contra de la visita. A primera fila, el diputat Francesc de Dalmases, de Junts, s'ha encarat amb la policia catalana. La tensió ha estat palpable i també s'ha fet notar a la comunitat de monjos i en les manifestacions dels principals partits sobiranistes.
Que l'aterratge del monarca ha sacsejat l'independentisme ho demostra que tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras s'han activat. Fins i tot ho ha fet Jaume Asens, dels Comuns, principals aliats dels socialistes. Ha estat revelador el tuit del líder de Junts, que portava 12 dies sense pronunciar-se públicament mentre esclatava la tempesta de la corrupció al PSOE, a qui fan costat a Madrid. Puigdemont, que ha esquivat qualsevol crítica a Manel Gasch, l'abat de Montserrat, ha emmarcat el viatge com un intent d'espanyolització. Junts, partidari de la compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlon, per l'actuació "desproporcionada" dels Mossos, té directius afins dins la institució religiosa, que s'ha vist agitada per la forma i pel fons de l'episodi del monarca.
"La visita és una falta de respecte", ha indicat Junqueras, bon coneixedor de l'Abadia -hi té un vincle personal, tenint en compte que hi va passar part de les hores decisives posteriors a la declaració de la independència- i que tampoc ha esmentat l'abat. També el president del Parlament, Josep Rull, ha volgut aprofitar la jornada per lamentar la "manca de normalitat" a la cambra catalana arran del fet que encara hi ha dos diputats -Puigdemont i Lluís Puig, de Junts- que no poden assumir físicament l'acta. Rull ha fet aquestes declaracions en la tradicional rebuda de la Flama del Canigó al Parlament, un símbol dels Països Catalans que es recupera cada any pels volts de Sant Joan.
Relats i trencaments
Des que va aterrar a Palau, Illa pot donar per normalitzades les relacions amb la Moncloa -apartat que no suposava un repte, tenint en compte que hi governa el PSOE i que té una relació propera amb Pedro Sánchez- i també amb l'empresariat, malgrat algunes topades pels acords amb ERC, els Comuns i la CUP. Una de les qüestions que han servit per projectar una nova era ha estat el retorn de grans companyies que van marxar de Catalunya després del referèndum, com ara el Banc Sabadell -aquest dimarts es coneixerà el veredicte del govern espanyol sobre l'opa del BBVA-, la Fundació La Caixa, Agbar o Ciments Molins. Totes van canviar de seu després del discurs del rei del 3-O del 2017.
En aquella al·locució, la més rellevant del regnat de Felip VI -que sí que és rebut de manera amable per l'establishment econòmic, que és qui apadrinava l'acte-, es va anticipar l'aplicació de l'article 155 i va quedar avalada la violència policial de la jornada del referèndum. Va situar, de fet, l'independentisme fora de la legalitat. Qualsevol intent de mediació que inclogués la monarquia va acabar fracassant, fins i tot aquells promoguts per empresaris amb fil directe a la Zarzuela. El discurs del 3-O va abonar la desconnexió emocional cap a la institució, tocada pels escàndols del rei emèrit i enrocada a l'hora d'abordar el procés. Aquest dilluns, a Montserrat, Felip VI i l'abat han defugit la qüestió.
El monarca, això, ha tingut temps de carregar contra els "discursos totalitaris" i les "identitats excloents", paraules que tenen un significat clar en clau internacional, però a les que es pot donar també reverberació interna. A banda, la jornada ha servit per evidenciar un trencament entre l'independentisme més mobilitzat i l'abat de Montserrat. Jordi Domingo, president del Consell per la República, i Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), han lamentat que hagi acollit el rei. "S'ha trencat una norma ancestral de l'Abadia", ha indicat Domingo. I, durant una estona, la que ha durat l'aterratge de Felip VI a Montserrat, també s'han vist esquerdes en el relat de la "nova normalitat".
