Carles Puigdemont es troba en fase de silenci. No ha escrit cap tuit des que va esclatar el cas Santos Cerdán, ni s'ha referit a les múltiples novetats judicials que assetgen Pedro Sánchez i han posat en risc la permanència del PSOE a la Moncloa. Que Puigdemont no parli, en tot cas, denota inactivitat. Sovint acostuma a ser el contrari. Els contactes amb la cúpula de Junts han estat constants en els últims dies -dimarts es va reunir la permanent, just després que Jordi Turull i Míriam Nogueras sortissin de la reunió amb Sánchez- i l'ordre, de moment, és donar marge al president del govern espanyol. Hi té a veure, també, el fet que l'amnistia encara estigui pendent de ser aplicada.
L'aprovació de la norma, fa tot just un any, no ha estat motiu suficient per al Tribunal Suprem a l'hora d'aixecar l'ordre de detenció. De fet, tant Pablo Llarena com Manuel Marchena han estructurat un mur per tal que la malversació, el delicte que imputen al líder de Junts pel referèndum de l'1-O, quedi fora de l'amnistia. Davant d'aquest panorama, i després del retorn fugaç pel 8 d'agost de l'any passat, s'ha optat per una estratègia de prudència. Tots els dirigents consultats per Nació insisteixen que episodis com el de la investidura de Salvador Illa -xoc inclòs amb els Mossos- no es repetiran mentre es resolgui el recurs d'empara presentat al Tribunal Constitucional (TC) per l'amnistia.
Vist en perspectiva, per què va córrer el risc de ser detingut? "S'hi havia compromès", resumeix un alt responsable consultat. "Tenia un sentit polític", ressalta una altra veu amb ascendència. Moviments com aquest apareixen com a descartats en el curt termini, almenys fins que es resolgui la qüestió judicial. Dirigents de Junts en contacte amb el Madrid del poder assenyalen que, un cop resolt el recurs del PP contra la llei -el Constitucional el tombarà aquesta mateixa setmana-, tot anirà "més ràpid". Suficient com per plantejar-se decisions dràstiques en ple juliol? Els ulls estan més posats a la tardor, però ningú dona res per fet, encara menys amb l'escenari que hi ha obert a la Moncloa.
Puigdemont, per tant, opta per la prudència. "Resultaria increïble, després de tot el que ha passat, pensar que la justícia espanyola el deixés tornar sense passar una temporada a la presó", ressalta un membre de la cúpula de Junts. De moment, l'expresident de la Generalitat disposa d'escó al Parlament, tot i que la intenció de fer de cap de l'oposició -presencial- a Illa és escassa i els plans per posar en marxa un govern a l'ombra van ser descartats en els primers compassos de la legislatura. Què passarà en el moment que torni és una incògnita, però ja hi ha dirigents que especulen amb la possibilitat que pugui tornar a ser candidat a les properes eleccions. No tothom pensa igual.
Pendents del català a Europa
Mentre no es resol l'amnistia, en tot cas, Puigdemont continua exercint la influència dels set diputats a Madrid, malgrat la situació de paràlisi. Està esperant que el PSOE designi un nou interlocutor -Santos Cerdán, ja fora de l'equació pel paper protagonista en la trama corrupta dins dels socialistes-, i té l'objectiu d'encarrilar l'oficialitat del català a Europa abans que arrenqui la tardor. L'expresident està satisfet amb la implicació del ministre José Luis Albares, i els negociadors de Junts també elogien el fet que el govern espanyol s'hagi deixat assessorar per experts proposats per ells, com és el cas de l'advocat alemany Nico Krisch, implicat des de fa anys en la defensa de dirigents del procés.
Sense el català a Europa, rarament Junts podrà continuar oferint suport estable al PSOE, i rarament s'obrirà la carpeta del finançament singular. A la cúpula de Junts, abans de l'esclat del cas Cerdán, la previsió era parlar del concert econòmic a partir del setembre, però ara està tot a l'espera de com Sánchez resolgui la crisi i de quin calendari se segueixi si la legislatura continua endavant. El govern espanyol, en tot cas, ja sap que la reducció de la jornada laboral té un futur incert: Junts ha complert l'amenaça i ja ha presentat l'esmena a la totalitat per tombar-la. Una decisió celebrada per totes les patronals i elogiada, fins i tot, per Josep Antoni Duran i Lleida, exlíder d'Unió.
Puigdemont continua aplicant la fórmula de "peça per peça" a Madrid, però el context pot fer que el marge per executar l'estratègia es redueixi si el final de la legislatura no és el 2027, sinó una mica abans. Tot i que de manera retòrica Junts ha equiparat sovint el PSOE amb el PP, i ha remarcat sovint que no existia cap compromís amb la governabilitat, hi ha una sèrie de carpetes -amnistia, finançament, competències en immigració, català a Europa- que quedarien tocades de mort sense els socialistes a la Moncloa. El silenci de l'expresident de la Generalitat és eloqüent, perquè del futur de Sánchez en depenen qüestions nuclears per a Junts. Prudència i silenci, per tant, fins que tot es clarifiqui.
