Un estudi científic liderat per la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra constata que els terroristes de Ripoll que van perpetrar els atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils el 17 i 18 d'agost del 2017 no estaven prou integrats socialment ni gaudien dels factors socioeconòmics adients per prevenir la seva radicalització. La investigació, publicada a la revista Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression, demostra que els factors de risc estaven més connectats entre si i mantenien un fort lligam, de manera que van predominar per sobre dels factors de protecció que haurien pogut prevenir el procés de radicalització de la cèl·lula terrorista.

La conclusió dels investigadors, també de les universitats de Còrdova, Granada i Burgos, és que els factors protectors estaven més desconnectats entre si i no tenien prou força, de manera que els factors de risc van neutralitzar el seu possible efecte positiu. Les amistats que tots mantenien amb gent externa a la cèl·lula no van ser suficients per neutralitzar les accions violentes que van cometre. Per arribar-hi, han estudiat aquests factors de risc i els de protecció que els haurien d’haver contrarestat i han demostrat que, tot i que el procés de radicalització violenta té una naturalesa multifactorial, en el cas dels atemptats del 17-A, els factors potencialment protectors no van ser suficients.

La cèl·lula terrorista formada per 10 membres, l'imam de Ripoll i nou homes joves, es va començar a constituir entre finals del 2014 i inicis del 2015. Entre els factors de risc analitzats hi ha especialment els psicològics, com ara la connexió dins del grup, la cerca de significat, la passió obsessiva o l’autoritarisme o la percepció d'amenaça; així com les actituds o creences subjectives que reflecteixen la perspectiva individual com les actituds segregacionistes, antidemocràtiques o radicals i l’extremisme politicoreligiós. Pel que fa als factors protectors, es divideixen entre els sociodemogràfics (edat, nivell educatiu, estat civil o ocupació laboral) i els experiencials, relacionats amb la seva integració social. 

Per realitzar aquesta recerca, en el marc del projecte Camins, s'han utilitzat dades de la Comissaria General d'Informació les quals van servir per a la investigació i elaboració de l'informe policial del cas Rambles, sota la tutela del Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional. En total, s'han analitzat 200 declaracions policials, 50 entrevistes a familiars, amics i persones de l'entorn, 123 evidències tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals i altres informes complementaris.

L'estudi té en compte factors sociodemogràfics i psicològics, com també els vinculats a la integració i la discriminació, les creences subjectives i els factors criminògens, és a dir, aquells relacionats amb la influència de companys o xarxes radicals. Els resultats, segons assenyalen els Mossos, permetran millorar els actuals plans de prevenció d’extremismes violents i avançar en el desenvolupament d’eines de suport a l’avaluació per conèixer els mecanismes que es troben en la base de la radicalització violenta.