Després de 13 anys al capdavant d'ERC, una dimissió per tornar-se a presentar, sis mesos de procés congressual, més de 13.000 quilòmetres recorreguts i dues votacions, Oriol Junqueras, ara sí, tornarà a presidir el partit. Així ho han decidit les bases aquest dissabte, que li han atorgat un ajustat suport del 52,2%. En total, han votat 6.585 militants, el que representa el 82% del cens (8.032). El seu contrincant, Xavier Godàs, de Nova Esquerra Nacional, ha retingut un 42% dels vots. El vot en blanc s'ha enfilat fins al 5,6%. Arrenca una nova etapa al partit marcada pel repte de superar la divisió -notòria amb el resultat a la mà- i de revigoritzar un projecte que ve d'un cicle electoral descendent.
Finalment, doncs, la campanya que va iniciar Junqueras el mes de maig, poc després de les eleccions catalanes, ha donat els seus fruits per "reconnectar amb les bases" i continuar al capdavant de la formació. A partir de dilluns, torna a agafar les regnes de la seu del carrer Calàbria amb un repte immens: recosir el partit i, després de la crisi reputacional viscuda i dels retrocessos electorals, reimpulsar-lo com ho va fer quan el va heretar el 2011. "Em deixaré la pell per tornar a connectar amb la militància", ha determinbat Elisenda Alamany, nova secretària general de la formació. "Hem tornat per aixecar el partit entre tots i totes, per ser més forts que mai", ha indicat la regidora barcelonina.
Junqueras ha indicat que té una "enorme responsabilitat" al davant, i ha apuntat que "només hi ha un partit", en referència a les divisions dels últims mesos. "El temps de les candidatures s'ha acabat, i la militància ha decidit. Hem de treballar perquè aquest partit sigui tan útil com pugui al país. La nostra abraçada fraternal sempre està a punt", ha remarcat el nou president d'ERC, acompanyat del seu nucli dur dalt de l'escenari i també entre el públic. Ha estès la mà a Nova Esquerra Nacional i també a Foc Nou per treballar les ponències organitzatives i ideològiques, i també per formar part de la "comissió de la veritat" que ha d'investigar l'anomenada estructura B i els cartells de l'Alzheimer.
El procés congressual, que ha reflectit petites discrepàncies ideològiques i moltes de personals, s'havia llegit com un plebiscit a la continuïtat del president republicà. I les bases li han dit que continuï. Junqueras ja va ser l'opció majoritària de la primera votació el 30 de novembre, amb el 48,3% del suport, però com no va superar el llindar del 50%, s'ha repetit la votació aquest dissabte. Nova Esquerra Nacional, en la primera compareixença posterior a la votació, ha lamentat que s'hagin "creuat línies vermelles", en relació al funcionament de la campanya electoral. Xavier Godàs i Alba Camps, cares visibles de la candidatura, han insistit en aquesta idea un cop analitzats els resultats. .
La participació ha tornat a ser molt alta, superant lleugerament la primera volta, quan van votar 5.533 persones. El desgast d'un procés llarg no ha desanimat la mobilització en un final de campanya amb protagonisme de debats crispats. Les xifres són inèdites. L'últim congrés, que es va celebrar el 2022 i en què es presentaven a la reelecció Junqueras i Marta Rovira, va comptar amb una mobilització del 50,2%. El 2019, en què també es presentaven tots dos, va votar el 57,14% de les bases. La secretària general dels republicans, per cert, ha assistit a la seu nacional per seguir la jornada electoral.
Les claus de la campanya de Junqueras
Com ha aconseguit Junqueras, després de més de 13 anys de lideratge tornar a aconseguir la confiança del seu partit, tot i la forta oposició amb la qual ha comptat? Ho ha fet mitjançant una campanya en què en un inici ha posat molt accent en l'eix social i la necessitat que ERC torni a seduir la societat amb un model pensat per resoldre la necessitat de qui més ho necessita, i parlant molt poc del vessant intern. En l'última recta, també ha enarborat molt més la bandera independentista, en un clar intent de seduir els votants de Foc Nou, la tercera llista que va concórrer al congrés i que va quedar descartada en la primera volta després d'haver retingut el 12,6% del suport.
Dilluns, després de tot aquest procés intern, Junqueras tornarà a la seu del carrer Calàbria amb un equip renovat conformat per 30 persones que haurà de gestionar la segona part del congrés, consistent a l'elaboració de les ponències. Alguns membres com Oriol López o Pau Morales repetiran a l'executiva, però també hi ha moltes cares noves amb un ADN marcadament municipalista. Hi ha republicans que són militants des de fa molts d'anys, d'altres que s'han sumat al projecte republicà recentment. També personalitats provinents del món sindicalista, o un alcalde que fa més de 25 anys que guanya al seu municipi amb majories absolutes.
Les urgències són moltes i el repte de no perdre més militància, immens. De fet, ERC ha perdut des del 2019 gairebé 2.000 militants, 200 d'ells en els últims quatre mesos. Caldrà veure quin impacte té el resultat de la votació per aquella militància que no s'ha sentit atreta pel projecte del dirigent republicà. De moment, la llista de Nova Esquerra Nacional s'inclina per quedar-se al partit i col·laborar en la nova etapa. Foc Nou, però, preveu un "allau de baixes" i una "escissió". En campanya, Junqueras va assegurar que si guanyava reuniria automàticament la candidatura de Nova Esquerra Nacional i la de Foc Nou per treballar per "recosir" l'espai. També ofereix a membres d'aquestes candidatures ocupar espais orgànics.
Més enllà de la militància, també hi haurà altres qüestions que predominaran i s'acceleraran després d'aquest congrés, com la negociació dels pressupostos de Salvador Illa -actualment en repòs a l'espera de resoldre's el procés congressual- o la possible entrada d'ERC al govern de Jaume Collboni. Aquesta última qüestió es va suspendre per un error logístic en la consulta a la militància, però l'acord ja està tancat, i el va liderar la número dos de Junqueras, Elisenda Alamany, que a banda de ser la líder dels republicans a l'Ajuntament, és la nova secretària general del partit. També s'esperen canvis pel que fa a la configuració dels grups parlamentaris.