Elisenda Alamany és la candidata a secretària general d'ERC de la llista d'Oriol Junqueras, que aspira a tornar a presidir el partit. La cap de files del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona assumirà la responsabilitat de governar la formació si Militància Decidim s'imposa en el congrés del 30 de novembre.
En aquesta entrevista amb Nació, quan falten dos mesos per a la cita congressual, planteja que les sigles republicanes recuperin "vocació de majories" i deixin enrere l'"acomplexament" de l'anterior etapa, en què diu que ERC no ha estat prou creïble davant el país en la defensa dels pactes. Sobre la carpeta de Barcelona, espera donar la paraula a la militància per decidir si es materialitza un govern de coalició amb Jaume Collboni, responsabilitats a l'Ajuntament que veu compatibles amb la secretaria general del partit.
La seva elecció com a secretària general a la candidatura d'Oriol Junqueras va generar sorpresa. S'havia imaginat en aquesta funció?
Mai. Sí que és veritat que jo i altres persones havíem tingut converses amb l'Oriol [Junqueras] perquè crèiem que s'havia de fer un gir al partit, en el sentit de tornar-lo a obrir. Va ser en aquesta clau que m'ho va plantejar. Només li vaig demanar una cosa: poder continuar portant la meva filla a l'escola els matins.
Quina aportació espera fer-hi?
S'ha parlat molt de renovació i és necessària, però no l'entenc només com un recanvi de peces. El partit ha de ser gran i decisiu, i això passa per la voluntat d'obrir-lo, connectar-lo amb el país, amb sectors que hem perdut, com els mestres o els joves. El que puc aportar és aquesta connexió amb generacions que tenen preocupacions, angoixes, reptes i somnis del segle XXI. També una nova manera de relacionar-nos, amb instruments del 2024 i no de fa una dècada, per penetrar en aquesta nova Catalunya. Crec que l'Oriol [Junqueras] em va demanar que fem aquest tàndem perquè entenc que la política d'avui ha d'utilitzar nous instruments i plantejar reptes adequats a la Catalunya del segle XXI.
"No vull un partit tancat, endogàmic i que no parli clar"
En l'acte d'Olesa de Montserrat va dir aquesta frase: "Jo vull aixecar aquest partit i crec que l'hem d'aixecar junts".
Vull un partit gran i divers, i això passa per incorporar gent d'altres candidatures que tingui clar el repte. I el repte és ser un partit gran i guanyador, i que s'obri encara més a la societat. No vull un partit tancat, endogàmic, que no parli clar, que es desdibuixi i no sembli autèntic. Es podrà incorporar tothom que comparteixi la vocació de majories.
La frase que va dir a Olesa la va pronunciar minuts després que Junqueras n'hagués pronunciat una altra: "No cosirem cap ferida que prèviament no hàgim netejat". Toca "fer net" o "aixecar junts" el partit?
La majoria de les candidatures compartim el consens que cal arribar fins al final amb la qüestió dels cartells. Això és compatible amb dir que els pocs responsables d'aquell assumpte no han de ser al futur d'ERC. Però la gran majoria que no en formava part haurà de continuar a ERC, i aportar el millor per al partit i el país.
Què vol dir "arribar fins al final"? Depurar la gent que en tingués responsabilitat o alguna cosa més?
Hi ha una comissió que s'encarrega d'aquesta investigació i resoldrà l'assumpte. Ens podem entretenir molt en el passat i en qui eren aquestes persones, però el que hem de garantir en el futur de l'organització és que hi hagi una estructura molt clara, que la militància sàpiga on es prenen aquestes decisions de manera transparent, i en formi part. Aquesta és una de les fortaleses de la nostra candidatura. S'ha menystingut massa vegades la militància en la presa de decisions o no se l'ha acompanyada prou. La militància ha patit molt en la presa de decisions que no entenia, i també en les fallades ètiques dels cartells.
"S'ha menystingut massa vegades la militància d'ERC en la presa de decisions"
Junqueras no s'ha fet responsable de les males praxis al partit. Ha dit que l'estructura B es va fer al marge del seu coneixement. És creïble?
D'entrada, no es pot prescindir d'un lideratge com el d'Oriol Junqueras, perquè seria un error. Més enllà d'un lideratge de partit, és un lideratge de país, i no n'anem sobrats. Ara bé, jo no hi era, en aquesta etapa. Em vaig assabentar del cas dels cartells per la premsa, tot i ser la número dos d'aquella candidatura [a Barcelona]. Em fa la sensació que aquelles decisions, fins i tot quan es va saber que havia estat el mateix partit qui ho va organitzar, no es van bolcar en cap òrgan formal. Jo era la número dos [a Barcelona] i no ho vaig saber. A partir d'aquí, el que hem de fer és garantir que hi hagi un funcionament clar d'estructures nítides i que sapiguem qui pren cada decisió. Que no es prenguin en un grup de Whatsapp.
Insistim. Junqueras, tant a l'acte d’Olesa com en entrevistes posteriors, apuntava que desconeixia l'estructura B i que es van prendre decisions al marge del seu coneixement, perquè ell era a la presó. Però hi va haver una etapa en què no era a la presó i continuava sent president del partit. És creïble que en l'etapa en què ja tenia llibertat no en sabés res?
Ell ha dit que no era present en aquestes decisions. El que em toca a mi, com a candidata a la secretaria general, és vetllar perquè en el futur aquestes coses no succeeixin.
Segons el seu parer, s'han d'acabar les hostilitats entre candidatures?
Per a mi, el debat a ERC és si vol ser un partit petit o gran, capaç de disputar-li la visió de país als dos altres partits que també són grans. ERC va aconseguir disputar l'hegemonia a Convergència i el PSC, i es va situar en la centralitat. I això ho hem de tornar a fer. Si som forts, l’independentisme és fort. De retruc, el país hi guanya. ERC ha liderat un discurs nacional majoritari, obert, transversal, que vol connectar amb les amples capes de la societat, fins i tot amb aquells que no són independentistes. Cada minut que no dediquem a parlar d’una cosa que no sigui aquesta, hi perd el país i afeblim encara més el partit. Ara el que ens toca adaptar ERC als nous temps. Cada vegada que parlem del fangar, no parlem d’aquest gran repte.
En què es diferencia la proposta que fa Militància Decidim de la de Nova Esquerra Nacional, amb Xavier Godàs com a candidat?
Tenim un lideratge clar i fort. En un moment en què el partit està feble, no es poden prescindir dels lideratges que són clars i de país, com és el d'Oriol Junqueras. També tenim un compromís per la renovació, entesa com la d'un partit que vol tornar a connectar amb el país i assemblar-s'hi.
"En un moment en què el partit està feble, no es poden prescindir dels lideratges que són clars i de país, com el d'Oriol Junqueras"
Totes les candidatures parlen de renovació.
Sí, però no totes parlen de fer el partit gran, ni de fer-lo obert, ni que s'assembli al país. Nosaltres ho tenim molt clar. En molts moments, el nostre partit ha negociat qüestions que eren molt positives per a Catalunya, i quan pujàvem a l’AVE ja s'estava demanant perdó pel que s'havia negociat. Això és inacceptable. No pot ser que els nostres acords se’ls creguin més els barons del PSOE i el PP que el país. Hem de tenir una actitud de partit gran, de vocació de majories, desacomplexat, de connexió amb el que la gent vol.
De qui és culpa que el partit no hagi reivindicat els acords que ha signat?
D’una cultura que s’ha instal·lat, d’una manera de fer i parlar que ha situat un cert acomplexament en l’organització.
En aquests anys, al capdavant del partit hi havia Marta Rovira i Oriol Junqueras. I, al capdavant del Govern, Pere Aragonès.
És millor situar l’anàlisi política sobre els fets i no sobre les persones. És evident que la Generalitat va fer una gran feina, però també és evident que la gent no ens ha entès. Després de governar la institució més important del país, la gent no ens ha fet confiança. Això mereix una reflexió en el conjunt de l’organització i no s'ha de fer a partir dels retrets cap a les persones que hagin pogut liderar de molt bona fe l’organització.
"Vam arribar a uns acords amb [Pedro] Sánchez i [Salvador] Illa, i això s’ha de complir. No existeix cap altre escenari"
Fins ara, la candidatura de Militància Decidim ha evitat referir-se als pactes que ERC ha fet amb el PSC. Si governen el partit, quina serà la prioritat?
Vam arribar a uns acords amb [Pedro] Sánchez i [Salvador] Illa, i això s’ha de complir. No existeix cap altre escenari. Utilitzarem tota la nostra pressió perquè es compleixin els acords. I no hi ha cap altra aliança ara mateix a la vista. El que ens ha mogut és el posicionament de força de defensar els interessos dels catalans. Vam ser capaços de fer l’1 d’Octubre i el 3 d’Octubre. A la vegada, avui surt més gent que mai a celebrar els éxits de la selecció espanyola. Per tant, tenim el repte de recuperar aquesta consciència nacional. I ho tornarem a fer de la mà del lideratge d’Oriol Junqueras, que en el seu moment ja ho va fer.
I es pot assolir aquest repte que es planteja mentre se situa el PSC al capdavant de les institucions?
No hem situat el PSC al capdavant de les institucions, hi ha hagut un resultat electoral. I la direcció nacional d'ERC va decidir que era possible un acord, que crec que va ser positiu en termes de sobirania social. I va ser la direcció nacional, molts integrants de la qual estan implicats en la candidatura de Nova Esquerra Nacional, que va decidir que aquesta era la seva opció. I la va plantejar a la resta de la militància.
Vostè estava a favor de l’acord per la investidura de Salvador Illa?
Hi havia molts arguments contraris, i sensibilitats molt diverses i contradictòries respecte a aquesta investidura. Però jo no vaig negociar aquest acord, i moltes de les persones que ho van fer són a la candidatura de Nova Esquerra Nacional. Ara bé, jo vaig fer confiança a la direcció nacional.
El que sí que sabem és que és partidària d'entrar al govern de Jaume Collboni.
No, jo soc partidària de tenir 41 regidors i que ERC tingui l’alcaldia de la ciutat.
Però així com no va negociar l’acord per a la investidura d’Illa, sí que va negociar un preacord amb Collboni.
Xavier Trias va guanyar les eleccions el 2023. Jo vaig negociar que fos alcalde. Allò no va ser possible. Collboni, després d’aquella majoria estranya amb el PP i Colau, va obrir la porta a afegir un soci al govern i Junts va suplicar entrar-hi i els comuns també van suplicar fins a l’extenuació ser-hi. I el senyor Collboni va obrir la porta a ERC. Quan fa un any nosaltres dèiem que calia governar el turisme semblàvem marcians, quan dèiem que calia eliminar els pisos turístics semblàvem un ésser exòtic. I avui el PSC està dient això mateix, compartint el model de ciutat que ERC exigeix. Ho haurà de decidir la militància. Marcarem el pas al PSC, siguem on siguem.
"Governar amb el PSC a Barcelona? Ho haurà de decidir la militància. Marcarem el pas al PSC, siguem on siguem"
Què volia dir quan va afirmar que, en el congrés d'ERC a Barcelona que s'havia d'avalar el pacte amb Collboni, hi va haver una "hipermobilització estranya"?
Van passar coses inesperades. M’interessa molt el passat per aprendre dels errors. Assumeixo els meus i estic convençuda que ho sabrem fer millor en un moment en què l’organització estigui més tranquil·la i amb menys tensions, i quan puguem parlar exclusivament de ciutat i del futur d’ERC a Barcelona després de 17 anys a l’oposició.
És cert que, quan es va convocar aquell congrés, hi havia tensió ambiental. Entén, però, que immediatament després del congrés d'ERC del 30-N s'hauria de votar la decisió sobre Barcelona?
S'haurà de trobar el millor moment. Insisteixo que la meva responsabilitat serà continuar marcant el pas al PSC, sigui on sigui, i ho haurem de saber fer bé i decidir-ho junts, amb la militància.
En el cas que militància decidís que s'ha de governar amb el PSC, seria compatible la secretaria general d'ERC amb una tinença d'alcaldia a l'Ajuntament de Barcelona?
Fins ara, els càrrecs de direcció nacional al partit han assumit molta responsabilitat. Hem tingut un vicepresident del Govern que era president del partit [Oriol Junqueras] i també Marta Rovira era presidenta del grup parlamentari d'ERC i secretària general, en un moment molt àlgid. Si això ha estat possible, també pot ser una oportunitat compaginar les responsabilitats al partit amb d'altres a la capital del país. El meu deure com a secretària general d'ERC serà també recórrer el país, per ser-ho de tots i totes.
"Si és compatible la secretaria general d'ERC i la tinença d'alcaldia a Barcelona? Junqueras i Rovira ho van fer; pot ser una oportunitat"
Si cristal·litza un acord de govern, vostè ostentaria el càrrec institucional d'ERC amb més pes polític.
Els càrrecs s'han d'assumir pensant en què fer-hi. I crec que ens hem de conjurar per fer d'ERC un partit tan modern com ho és avui la societat. Ha de respondre als canvis que hi ha hagut a Catalunya per poder ser útil. Aquesta sí que serà la meva obsessió. La meva obsessió serà parlar el llenguatge de la Catalunya del segle XXI. Tindrem gent amb coneixement, solvència i idees noves a l'organització, però si l'Oriol [Junqueras] ha decidit que faci tàndem amb ell és perquè se m'encarrega adaptar el partit a un país nou, des de l'òptica independentista i progressista.
Quines condicions imprescindibles posa al PSC per aprovar el nou pressupost de l'Ajuntament de Barcelona?
Barcelona està en un moment decisiu. En aquesta ciutat s'ha parlat molt de turisme des de dues òptiques: des de l'hostilitat estèril i des de la catifa vermella. I ERC ha situat el recàrrec turístic com a prioritat, que ahir va entrar en vigència. Hem marcat el pas, també des del Govern de la Generalitat, amb decisions per no perdre la ciutat. Perquè hi ha el risc de perdre Barcelona: per l'efecte del turisme, per l'erosió del comerç de proximitat i pel retrocés en l'ús de la llengua. Aquesta és la nostra agenda. L'agenda d'ERC a Barcelona és treballar per no perdre la identitat de la ciutat. I aquest serà el preu de la negociació. Una negociació, per cert, que no ha començat.
"L'agenda d'ERC a Barcelona és treballar per no perdre la identitat de la ciutat. Aquest serà el preu de la negociació del pressupost"
I això es tradueix en una proposta de regulació dels lloguers de temporada, com plantegen els comuns?
A la ciutat no s'ha governat el turisme durant vuit anys, al marge dels grans discursos. En habitatge també hi ha hagut grans discursos, però fins que la conselleria de Terrritori del Govern no ha plantejat solars per fer 1.700 pisos socials, no hi ha hagut un increment de les polítiques en aquesta matèria. I en llengua no s'ha fet pràcticament res. Això és inconcebible, perquè és donar l'esquena a la nostra singularitat.
I en el debat del govern de la ciutat, on queden projectes com el de la Copa Amèrica, que va marcar l'últim ple de l'Ajuntament?
Barcelona és una ciutat global que atreu grans esdeveniments, el problema és qui els paga, i quin és el retorn i el llegat d'aquests esdeveniments. La posició d'ERC és que tot gran esdeveniment a la ciutat ha de deixar un retorn social i que, al marge de grans inversions en infraestructures, com és l'acceleració de la transformació del port, ha de tenir un pòsit als barris.
A mi la Copa Amèrica no m'entusiasma. Ara, un cop me la trobo, es pot abaixar els braços o intentar que aquest retorn social es materialitzi als barris que en pateixen l'impacte. I això és el que vam fer quan li vam dir al PSC que hi havia d'haver 10 milions d'euros que havien de revertir en el teixit de la ciutat, d'acord amb entitats i associacions de veïns. Els esdeveniments han d'anar d'acord amb el que volem transmetre com a ciutat. La Fórmula 1, per exemple, no transmet el que Barcelona pot aportar al món.
Es pot recosir la unitat independentista?
La pregunta és per a fer què. Recosir relacions, per descomptat. Recordo que, al seu dia, vaig negociar la investidura del senyor [Xavier] Trias. Per tant, quan hem parlat de polítiques concretes i objectius, ens hem sabut posar d'acord. Quan parlem de qüestions abstractes o sense finalitats concretes, o quan parlem només de nosaltres, no atentem un país que s'ha mogut. El que no pot fer l'independentisme és parlar a un país que ja no existeix.
I creu que es pot recosir la unitat independentista amb Junqueras i Puigdemont al capdavant d'ERC i Junts, respectivament?
La mateixa resposta. Per a fer què? Quan parlem de projectes polítics ens en sortim millor que quan parlem de persones.
Vostè va compartir partit amb Ada Colau. Com valora el seu adeu, potser temporal, de la política municipal?
Respecto els relleus que facin els altres partits. La política es pot jutjar per les bones intencions o pels resultats. I, pels resultats, no aprova. Ni en habitatge ni en turisme. La ciutat no està millor en l'accés a l'habitatge. I, pel que fa turisme, la gran política feta en els darrers anys ha estat gràcies a ERC i un regidor que es diu Miquel Puig, que va impulsar el recàrrec turístic, que permet garantir un equilibri a la ciutat.