Fa temps que Xavier Godàs pensa i repensa ERC lluny dels focus. Hi ha militat, i va ser alcalde de Vilassar de Dalt representant les sigles republicanes. Després d'un llarg procés de reflexió i cuina col·lectiva entre els implicats, s'ha convertit en el candidat de Nova Esquerra Nacional de cara al congrés del 30 de novembre. Es tracta d'una llista coral i que es reivindica renovadora, amb Alba Camps, exdiputada al Parlament, com a número dos. Godàs, que també va ocupar un lloc a la conselleria de Drets Socials en l'última legislatura, no compta amb la visibilitat i trajectòria interna de la qual gaudeix Oriol Junqueras, expresident del partit i candidat a la reelecció. Reivindica, però, tenir aquest perfil menys públic.
Cares noves per una etapa que "requereix" nous lideratges, sosté. L'exalcalde de Vilassar de Dalt, amb les paraules de Junqueras a Olesa de Montserrat sobre l'estructura B encara fumejant, es compromet a no repetir cap equip paral·lel de contracampanyes de funcionament opac. També responsabilitza l'exlíder d'ERC de la situació per estar al capdavant del partit durant els fets. També li retreu haver "abandonat" la nau del partit quan venia la tempesta, i lamenta que s'està "ratllant l'agressió" contra Marta Rovira, secretària general. L'objectiu de Nova Esquerra Nacional? Redefinir ERC, diu. Que recuperi la seva essència, sigui més clara en els posicionaments i explicacions, i situï el PSC com el rival a batre.
Què és el primer que farà Nova Esquerra Nacional si guanya el congrés del 30 de novembre?
Aplegar el partit en una nova etapa que necessàriament hem d'obrir.
Què és el més prioritari que s'ha de canviar ?
Des del punt de vista polític, entendre que l'independentisme, i el d'esquerres en particular, obre un nou cicle desvinculat del procés, que s'ha clos. Des del punt de vista organitzatiu, necessitem una eina política forta que sumi tants esforços com sigui possible de la gent de progrés, d'esquerres, independentista i sobiranista per tal de tenir opcions al Govern del país i al món municipal.
A la presentació de la seva candidatura dèieu que havíeu de tornar a ser l'esquerra "de sempre". Com és aquesta ERC?
Ha de procurar, a través del Govern i les polítiques públiques, que tothom tingui la capacitat de tirar endavant amb la seva vida. L'esquerra té la voluntat que tothom tingui accés a la prosperitat, i ser d'esquerres vol dir defensar que tothom tingui condicions de protecció i promoció socials que li permetin tirar endavant una vida amb plenitud. Nosaltres apel·lem les classes populars, perquè apel·lant aquesta gent progressa el conjunt del país. Mai progressa un país si la teva referència són les elits o aquella gent que no requereix treballar per tirar endavant.
"No podem agradar a tothom. No estem a favor dels casinos ni de determinades ampliacions de l'aeroport. No considerem que la Fórmula 1 ni la Copa de l'Amèrica hagin de ser clau"
En què es diferencia la seva candidatura a la de Junqueras en termes ideològics?
Compartim partit i, per tant, a nivell programàtic, coincidim en molt. Però per nosaltres cal acabar de concretar què és ser d'esquerres. La militància ens demana que tornem a ser el què érem. Que no siguem una cosa i una altra a la vegada. No podem pretendre agradar a tothom. No estem a favor dels casinos ni de determinades ampliacions de l'aeroport. No considerem que la Fórmula 1 o elements de desarrollisme econòmic hagin de ser elements claus de desenvolupament econòmic del país.
I la Copa de l'Amèrica?
Ni la Copa Amèrica, per descomptat. Llavors, el que planteja Nova Esquerra Nacional no és un discurs al vent perquè hi ha una campanya electoral. És una declaració de principis amb una voluntat de concreció pràctica. És tan important això que desvinculem la presidència del partit a la presidència de la Generalitat. El Govern ha de ser el Govern i el partit, el partit, i marcar la línia política. Darrerament, hi ha hagut un problema i és que ERC costava de fer-se entendre, i ens farem entendre sabent què som i que és el què érem.
Les organitzacions que concentren el seu èxit en la capacitat d'una persona generen una aristocràcia poc política
A nivell d'organització, reivindiquen una direcció coral. Aquest deu ser, possiblement, l'element que més els diferencia de l'altra candidatura.
Les organitzacions que concentren el seu èxit en la capacitat d'una o poques persones generen una aristocràcia poc política. El que fa perdurar un projecte polític és la capacitat de distribuir influència, interlocució i representació. La coralitat no és un discurs buit i farà que ERC sigui més forta i pugui superar l'actual situació de crisi amb més capacitat d'inclusió.
Comenta que a ERC li ha costat fer-se entendre. Especialment pel que fa a les aliances. Acaba d'investir Salvador Illa, és sòcia del PSOE a Madrid i es planteja l'entrada al govern de Jaume Collboni. Quina estratègia d'aliances defensaran?
ERC ha de representar de manera inequívoca l'esquerra nacional del país. Sobre aquesta base i en funció de cada conjuntura establirem la nostra política d'aliances, però sense demanar permís ni a la dreta catalana ni a l'esquerra sucursalista espanyola. A mesura que enfortim l'espai podrem generar condicions de governabilitat quan calgui. En termes de país, caldrà refer la confiança entre formacions sobiranistes i independentistes. El canvi d'interlocutors al capdavant de les formacions ha de facilitar també una sinceritat en la relació. També reenfocarem l'estratègia de pervivència de la nació mentre no adquirim sobirania.
Quina ha de ser, però, la relació amb el PSC?
És un partit sucursalista espanyol que es declina més a la dreta que a l'esquerra. Però el que més ens diferencia amb el PSC i el que més hem de competir per ser hegemònics en el camp de l'esquerra és que el PSC és el PSOE. Miquel Caminal deia que el sistema polític català es defineix perquè és d'obediència catalana en la seva majoria. No podem dir això del PSC actual, i per tant és l'adversari.
La negociació dels pressupostos l'ha d'entomar la direcció interina o la que surti del congrés?
Els pressupostos no es podran tirar endavant si no hi ha una direcció estable a ERC. En el moment que hi hagi una direcció, tot això es podrà abordar més fàcilment.
"Els pressupostos no es podran tirar endavant si no hi ha una direcció estable a ERC"
En què els ha perjudicat ser al Govern? Dit d'una altra manera: com és que tres anys de la presidència de la Generalitat han comportat la pèrdua de quinze escons?
Reconec la feina feta per aquest Govern i estic segur que en algun moment es podrà reconsiderar. Ara bé, es podria haver explicat tot molt millor i podríem haver governat fins al final de la legislatura per mostrar més l'obra. A banda, ERC ha pagat les factures d'haver de ressituar el camp independentista en la nova conjuntura. ERC ha fet una contribució molt important al país, que és recuperar les institucions i prestigiar-les per començar de nou quan no ha estat possible completar el procés.
Un dels preus que s'han pagat és que ara aquestes institucions estiguin en mans del PSC.
A vegades s'han de pagar els preus, i les institucions no estaran en mans del PSC per molt temps. I a més, estaran molt condicionades. Ens hem d'esforçar al màxim perquè ERC lideri el conjunt del camp de l'esquerra catalana, des de la perspectiva de l'autodeterminació, de l'emancipació social i de la gestió pública. I les factures que nosaltres hem pagat també les cobrarem. El Govern del PSC haurà de complir el compromís d'investidura, i si no el compleix, no podrà governar. Nosaltres no anem a confraternitzar amb el PSC perquè és l'adversari, i el nostre objectiu és batre'l en el seu camp de joc.
"No anem a confraternitzar amb el PSC perquè és l'adversari. El nostre objectiu és batre'l"
Existeix la possibilitat que acabem veient al llarg de la legislatura l'entrada de consellers d'ERC dins del Govern del PSC?
Amb el cicle acabat, ERC s'ha situat a l'oposició del Parlament. Ara ens hem de refer, fer molt bona feina a l'oposició i condicionar el Govern del PSC. No podem governar.
En el marc de la represa de les relacions amb Junts, estaria disposat a visitar Carles Puigdemont a Waterloo per bastir ponts?
Un cop s'hagi superat el congrés una de les qüestions més importants és refer la relació amb Junts. Ha arribat a un nivell de mala entesa que no és sostenible. Farem el que convingui, també el que acabeu de comentar, perquè aquests ponts es refacin. Ara bé, les relacions personals poden ser tan bones com sigui possible, però hem de parlar de política en tot moment. A la tardor existeix el risc que en els congressos només es parli de persones. Quin país som si afrontem una cosa tan important només parlant de persones singulars?
Si la fotografia que surt dels congressos és un Junts liderat per Puigdemont i una ERC liderada per Junqueras, el futur de l'independentisme és millor o pitjor?
Pitjor, i no ho dic amb cap mena d'animadversió. Qui ha liderat una etapa que es clou, el millor que pot fer és permetre que altres liderin la que s'inicia i donar joc a altres. Joan Puigcercós va fer això exactament. Va tenir la generositat de poder treballar un relleu, que fou Junqueras. I ho va fer d'una manera molt responsable, perquè podria haver explotat més la seva capacitat política, però va fer aquest pas amb inclusivitat i generositat.
"Elisenda Alamany no és un element de novetat. Jo soc més outsider que ella"
Parlant de nous lideratges, esperaven el fitxatge d'Elisenda Alamany com a número dos de Junqueras? És un lideratge recent, que cada amb la imatge que l'expresident d'ERC vol projectar respecte a que és una candidatura renovadora.
Desitjo tota la sort a Elisenda Alamany, però molta més a Alba Camps. El fitxatge no em preocupa. A més, no acaba d'arribar ara a la política i a la vida de la influència en el partit, que, en canvi, jo no tinc. No veig que Alamany sigui un element de novetat, possiblement perquè soc més outsider que ella. Soc militant de base.
Els fa patir que Junqueras parteixi amb avantatge pel que fa a visibilitat respecte la seva candidatura?
No, patir no. Això és el que fa interessant un projecte, que sigui complicat. I la nostra posició demostra que el nostre projecte planteja un nosaltres, i no un jo. Som un conjunt de persones, i és evident que la política en general concentra l'atenció en persones molt concretes, cosa que genera adhesions als lideratges en funció de discursos més esquemàtics i sentimentalitzats, que fan malbé la política. A la dreta això li funciona, a l'esquerra la dissol.
Junqueras ha estat molt crític amb l'estructura B del partit i ha demanat un compromís dels altres candidats perquè no torni a passar. L'assumeixen?
Si jo soc president d'ERC, no hi haurà estructura B ni existirà cap mena de pràctica similar. No es pot dir el mateix de qui ha presidit el partit fins ara. Un partit ha de poder operar amb sinceritat sempre. I les responsabilitats derivades del que ha estat, es depuraran.
Junqueras, president des del 2011, se n'ha volgut desmarcar assegurant que no ho coneixia. El fet que hagi estat president mentre hi havia l'estructura B l'invalida per combatre aquesta estructura?
Si tu estàs al capdavant d'una organització ets responsable d'allò que saps i del que no saps. No és creïble si lideres una organització tan important com ERC que diguis que en realitat no hi tens res a veure.
Vol dir que Junqueras és corresponsable de l'estructura B?
Vull dir que quan tot això va passar Junqueras era president del partit. Quan lideres passen coses que no són còmodes, però has d'assumir en primera persona el lideratge i entomar les tempestes.
Rovira, que dona suport a la seva candidatura, ha optat per no explicar tots els detalls de la B. Creuen que hauria de detallar el que sap abans del congrés?
Respecto el posicionament de Rovira, especialment perquè es qui està comandant la nau fins al 30 de novembre i això no hauria d'haver estat així. Junqueras hauria d'haver estat president fins al final. No m'agrada el clima que s'ha generat, el trobo inquietant des del punt de vista de les relacions personals, ratllant l'agressió contra l'actual secretària general. Dit això, el que s'hagi de saber, s'haurà de saber. No li reclamem res. Que la comissió de garanties acabi la seva feina, es determinin les responsabilitats i es prengui una decisió. Tant de bo pugui quedar resolt abans del congrés.
"Junqueras hauria d'haver estat president fins al final. Trobo inquietant el clima que s'ha generat, ratllant l'agressió contra Rovira"
Després del discurs de Junqueras d'aquest cap de setmana, creu que compleix amb el perfil per ser candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat?
S'hauria de presentar a unes primàries per ser-ho.
Tan important com la votació del 30 de novembre serà l'endemà. Temen el risc d'una escissió?
Nosaltres volem treballar per la unitat del partit. No farem cap intervenció pública que indiqui una possibilitat de fractura. Al contrari. Alhora, hem de poder debatre. Però si discutint generes faccions i conflicte intern fins a l'extrem que alguns se'n puguin anar de manera organitzada, seria molt preocupant. Per nosaltres no passarà això.
"ERC sobreviurà aquesta pugna i amb el temps veurem que aquest era un procés necessari. El futur dirà que haurem fet bé, i que el partit no s'haurà trencat, sinó enfortit"
Els fa patir una crisi de reputació de la marca d'ERC?
ERC sobreviurà aquesta pugna i amb el temps veurem que aquest era un procés necessari. El futur dirà que haurem fet bé, i que ERC no s'haurà trencat, sinó enfortit. La unitat prevaldrà, serem més i més forts, i podrem imposar més condicions.
Què hauria de passar perquè existeixi un pacte entre Nova Esquerra Nacional i Militància Decidim?
No hi haurà ara mateix un acord perquè primer hem de perfilar els nostres espais i projectes. No és un tema de matisos el que hi ha entre nosaltres i Junqueras, les diferències són molt importants des del punt de vista del nou cicle. Detectem en Militància Decidim una voluntat expressa de falcar la figura de Junqueras com a candidat a la presidència de la Generalitat, i per tant, un element de continuïtat respecte al cicle que nosaltres defensem que s'ha acabat.
Tenen la sensació que la direcció que surti del congrés serà una direcció de transició?
Si Nova Esquerra Nacional encapçala ERC, s'obrirà una etapa en la qual proposem un procés de confluència, més sostingut, en el qual parlem amb referents de l'esquerra nacional, no necessàriament militants. I que la militància vagi detectant la capacitat d'aliances que tenim al territori. ERC ha de recuperar la capacitat d'interlocució amb la societat civil, amb les persones que ens han ajudat i proporcionat matèria gris, que són interlocutors potents, amb gent que et faci millorar, dubtar i esforçar, i amb organitzacions amb les quals hem de poder tenir generositat. El 1931, ERC es va edificar sobre la base d'una trama republicana popular a tot el territori. La tècnica ha de ser la mateixa. Hem de ser un partit contrahegemònic com ho vam ser, amb un perfil clar i nítid. Cal tornar a la política d'infanteria i de cos a cos.