Elisenda Alamany va ser de les últimes persones que va abandonar dissabte al vespre el Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat, l'espai triat per Oriol Junqueras i la candidatura Militància Decidim per oficialitzar la proposta que es presentarà al congrés d'ERC del 30 de novembre. Quan el miler llarg d'assistents ja havia marxat i els operaris completaven la feina en silenci, Alamany continuava asseguda en una de les 1.499 butaques del teatre, digerint l'adrenalina del moment, acompanyada d'un assessor. Havia estat la sorpresa de la nit. En el tram final de l'acte, una demostració de força de Junqueras per tornar a presidir el partit -no exempta de crítiques dures a la direcció de Marta Rovira-, el dirigent republicà l'havia ungit com a candidata a secretària general de la formació.
La líder del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona feia una setmana que havia acceptat l'oferiment de Junqueras, teixit amb discreció. "Una oferta com aquesta no es pot rebutjar", responen al seu entorn quan es pregunta pel desllorigador de la seva involucració en el procés congressual del partit, ara des de primera línia. Alamany no havia assumit responsabilitats orgàniques fins al moment -va arribar procedent dels comuns, on exercia de portaveu parlamentària-, per bé que pilota el grup al consistori de la capital des de la marxa d'Ernest Maragall. En les dues últimes eleccions municipals havia format tàndem amb el mateix Maragall i ja fa temps que és una veu amb ascendent a la federació barcelonina.
Per què Junqueras l'ha triat com a número 2? L'expresident del partit, que va deixar la cúpula després de les eleccions europees del 9 de juny, ha comandat ERC durant 13 anys. Tot i aquesta trajectòria prolongada, la seva candidatura projecta un missatge de "renovació" que necessita afermar. Dissabte, a Olesa, ho va fer amb dues maniobres. La primera, desmarcant-se de qualsevol responsabilitat en l'estructura B del partit. Amb diversos dards, va atribuir el seu funcionament a la direcció de Rovira i, en particular, va assenyalar Sergi Sabrià, excap de l'oficina de Pere Aragonès i abans vicesecretari de comunicació d'ERC.
El segon moviment obrat per Junqueras és envoltar-se de cares que projectin una nova etapa. La d'Alamany ho és. Amb un doble valor. Representa aire fresc en la gestió domèstica i, a la vegada, és una dirigent coneguda per militants i electors. Disposa de projecció pública i no està vinculada a l'anterior etapa d'ERC. Junqueras es va comprometre dissabte a "fer net". "No cosirem cap ferida que prèviament no hàgim netejat", va dir a la militància congregada, en una clara referència a depurar responsabilitats per l'estructura B, de la qual no se'n fa corresponsable tot i ostentar la presidència en aquell moment. Hi ha insistit aquest dilluns, en una entrevista al programa El món a RAC1. "Jo no en sabia res i no hi tinc res a veure", ha reblat. Un missatge que ha molestat Rovira, que en un missatge a X -l'antic Twitter- ha dit que li respondrà quan abandoni les seves responsabilitats a la secretaria general del partit.
La tria d'Alamany té també altres lectures polítiques. La líder del grup municipal a Barcelona ha estat la principal negociadora d'un acord de govern amb el PSC de Jaume Collboni que no es va materialitzar perquè les bases d'ERC a la capital catalana encara no han validat. El dia que s'havia de debatre la decisió -el 14 de juny passat-, l'afluència al congrés va desbordar la direcció del partit a la capital. I la votació, amb les derrotes electorals del partit encara fresques, es va posposar sense data. Alamany és partidària de governar amb Collboni per situar ERC com a força de govern a Barcelona. Si Junqueras guanya el 30 de novembre i torna a ser president del partit, tindrà aquesta decisió sobre la taula i ja sap què pensa la seva número 2.
Sobre les aliances amb el PSC, Junqueras fa equilibris. En els dies previs a la consulta organitzada per ERC per validar el pacte per a la investidura de Salvador Illa, l'expresident del partit només va expressar-se amb un missatge a les xarxes socials, en el qual apuntava que hi havia raons per oposar-se a l'acord, però afegia que, a la vegada, caldria ser exigents amb els socialistes si la militància l'avalava, com va acabar passant. Junqueras s'ensumava la divisió entre les bases i va ser prudent. Un missatge repetit aquest dilluns a RAC1. "[La relació amb el PSC] pot ser entre molt dolenta i no tan dolenta, i potser una mica bona si compleixen amb els compromisos", ha raonat. Si torna a ser president, haurà de consensuar com relacionar-se amb els socialistes amb Alamany.