La cursa per liderar ERC ja ha arrencat, carregada de retrets entre aspirants. Al llarg de la setmana -dijous ho va fer Nova Esquerra Nacional, aquest dissabte va ser el torn per a Militància Decidim, amb Oriol Junqueras i Elisenda Alamany al capdavant- s'han presentat els dos projectes amb més opcions entre les bases per liderar la nova executiva, que s'escollirà en el congrés del 30 de novembre. Com és cada projecte? Quines són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de cada llista? Què pot passar l'endemà del conclave? Aquest és el DAFO de les dues iniciatives que parteixen com a favorites per comandar la nova etapa del partit, que completen les candidatures de Foc Nou i de Recuperem ERC.
Militància Decidim (candidat a president: Oriol Junqueras)
Després de les eleccions catalanes, les peces es van començar a moure a les files republicanes. La remor de fons venia de lluny -les municipals ja van ser un avís del cicle descendent que enfilava ERC, confirmat a les últimes espanyoles-, i va esclatar el debat: com s'havia d'afrontar la renovació? Junqueras va acabar plegant com a president després de les europees, però no era un adeu definitiu. Va dissenyar el projecte de Militància Decidim en paral·lel a la negociació entre els republicans i el PSC per la investidura de Salvador Illa, sobre la qual mai s'ha acabat de pronunciar directament. Aquests són els elements que influiran sobre Junqueras en el camí cap al congrés.
Debilitats
Els detractors de l'expresident d'ERC es pregunten: "Com es pot representar la renovació si porta 13 anys al capdavant del partit?". L'entorn de Junqueras sosté que l'únic que no canviarà és la seva figura, però que tota la resta viurà una sacsejada profunda des dels fonaments fins a la cúpula, que tindria Alamany com a secretària general. Tot i que és el dirigent amb més connexió amb les bases i fa mesos que treballa el territori -fins i tot en temps de la presidència de Pere Aragonès a la Generalitat-, acumula el desgast de més d'una dècada. També li pesa la motxilla del procés, tenint en compte que tots els protagonistes de l'1-O -menys Carles Puigdemont- ja no són a primera fila.
Amenaces
De la mateixa manera que passa amb la candidatura de Nova Esquerra Nacional, que compta amb la simpatia de Marta Rovira -públicament distanciada de Junqueras en un divorci polític que s'ha tornat agre-, hi ha qüestions d'herència que continuen afectant el dia a dia. Cap d'elles tan rellevant com el cas dels cartells de Pasqual i Ernest Maragall, en el marc de l'estructura B d'ERC. Junqueras era president d'ERC mentre es prenien aquest tipus de decisions, encara que se'n desmarqui, i Rovira ja va fer saber que disposa de captures de pantalla sobre aspectes de la vida interna. Una altra amenaça és més política: com gestionarà l'aliança amb el PSC? I la negociació dels pressupostos?
Fortaleses
Junqueras controla bé el sotabosc de les bases, disposa de suports territorials, controla personalment el missatge que vol difondre, i porta mesos d'avantatge als altres aspirants. No li pesa l'etiqueta de favorit, en les últimes setmanes està fent demostracions de força en cada presentació del projecte -ahir va omplir el Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat- i el seu grau de coneixement és imbatible a les files del partit. També a fora: li agrada presumir d'haver estat un dels líders més ben valorats del país, segons les enquestes.
Oportunitats
Quan en un partit volen els ganivets, hi ha qüestions que poden ser considerades una amenaça o una debilitat. Recosir el partit, per exemple, pot ser les dues coses a la vegada. No és el mateix que Junqueras aconseguís imposar-se amb un 70% dels vots que amb un percentatge que es mogui entre el 50% i el 60%, perquè això l'obligaria a integrar diferents sensibilitats després d'un període en què els sectors de la formació han conviscut com l'aigua i l'oli. Una altra oportunitat és que Junqueras vol ser candidat a la Generalitat, i el retorn del seu entorn insisteix que mai ho ha pogut ser en plenes capacitats a causa de la repressió. Si lidera ERC, també ocuparà el cap de cartell a les futures catalanes.
Nova Esquerra Nacional (candidat a president: Xavier Godàs)
D'una manera o altra, la candidatura que es presenta com a renovadora neix del manifest -signat finalment per un miler de càrrecs, quadres i militants- que demanava renovació a ERC després d'un cicle electoral descendent i la conseqüent pèrdua de la Generalitat. Presenta una estructura en què Godàs seria president; Alba Camps, secretària general; Raquel Sans, vicepresidenta d'afers institucionals i portaveu; i Teresa Jordà, vicepresidenta de cohesió interna. La secretaria general, al seu torn, tindria un seguit de ramificacions en forma de quatre secretaries adjuntes sobre estratègia política, coordinació interna, municipalisme i comunicació. Aquests elements marcaran el seu èxit o fracàs.
Debilitats
Haver de competir amb Junqueras, que porta mesos amunt i avall parlant amb les seccions locals, no és senzill. El fet que s'identifiqui la candidatura -tot i que els noms escollits, especialment el presidenciable i l'aspirant a la secretaria general, no tinguin trajectòria de primer ordre al partit- com un projecte avalat per Rovira o bé Aragonès pot ser un argument utilitzat pels rivals. El fet que Godàs, que havia estat alcalde de Vilassar de Mar i alt càrrec del Govern, hagi de rivalitzar directament amb Junqueras, encara que el projecte es projecti com a coral, pot acabar sent un hàndicap. La candidatura intenta esquivar totes les etiquetes i es defineix com l'intent de tornar a ser "l'ERC de sempre".
Amenaces
D'una manera o altra, el sector renovador ha estat implicat en la negociació del pacte amb el PSC, i també en la venda pública: Sans, per exemple, va ser qui va comparèixer per explicar l'acord amb els socialistes a finals de juliol. Jordà, tot i que a l'executiva no hi ha tingut mai pes, té una trajectòria llarga com a alcaldessa, com a diputada a Madrid -ara ho és en segona etapa- i com a consellera. Les novetats sobre l'estructura B també els poden impactar. Al llarg de les últimes setmanes hi ha hagut contactes entre candidatures per evitar més draps bruts en públic, però no han acabat de reeixir. D'una manera o altra, tant Junqueras com Nova Esquerra Nacional acumulen un pòsit rellevant.
Fortaleses
Un cop presentats els noms i l'estructura, la candidatura pot declinar amb més detall la coralitat. Després d'anys d'un tàndem que semblava indestructible, el plantejament de la llista és el de quatre persones que portaran les regnes del dia a dia, conjuntament els quatre adjunts a la secretaria general. Una proposta que, en essència, és un terme mig entre el presidencialisme de Junqueras -o el de Puigdemont a Junts- i l'assamblearisme. El fet que el manifest renovador comptés amb un miler de signatures, o que hi hagi alcaldes rellevants -Marc Aloy (Manresa)- implicats a fons en el projecte, indiquen una capil·laritat que permet, com a mínim, competir amb Militància Decidim.
Oportunitats
Una de les oportunitats que té la candidatura és la de representar amb més credibilitat la renovació, pel que fa a noms, de la presidència i de la secretaria general. El fet que Godàs sigui un nouvingut a la primera també pot permetre una interlocució nova amb Junts, encara que al capdavant hi torni a haver Puigdemont. Que el candidat a la presidència ja hagi dit que no serà el cap de cartell a la Generalitat també permet fixar el marc d'una nova etapa que, mani qui mani al partit, tindrà les eleccions municipals del 2027 com a principal repte.