Una ronda d'aplaudiments agita l'interior d'una carpa instal·lada a la ciutat de Valença, a França, un dissabte d'agost. Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona, repassa la seva trajectòria des de l'arribada a l'Ajuntament fins a l'actual paper a l'oposició municipal, i ho remata amb un avís: "És un final de la història provisional perquè el 2027 tornaran a haver-hi eleccions". Els aplaudiments del públic subratllen les paraules de Colau, que és a l'escola d'estiu del partit de la França Insubmisa. Mentrestant, el comentari de la líder de Barcelona en Comú va més enllà d'una simple arenga. Reforça, gairebé com a confessió, un imaginari cada vegada més instal·lat a la seva formació: la decisió de tornar-se a presentar a l'alcaldia a les pròximes eleccions municipals, que Nació ja va documentar l'abril passat. Ara bé, els seus plans inclouen un pas previ. Es tracta d'acomiadar-se de Barcelona i deixar l'acta de regidora aquesta tardor.
L'evidència assenyala que els darrers mesos la cap de files dels comuns a Barcelona ha compaginat la militància local amb l'activitat internacional, tant pel que fa al conflicte a Palestina -es va arribar a embarcar a La Flotilla de la Llibertat- com pel que fa a la participació en jornades en què difon les transformacions locals dutes a terme i del projecte polític dels comuns. Ara, l'exalcaldessa veuria amb bons ulls mantenir un perfil públic més abocat a l'agenda internacional mentre pren distància del dia a dia municipalista. De fet, segons ha pogut saber aquest diari a partir de fonts coneixedores dels moviments de l'encara regidora, Colau ha valorat diverses opcions que ha tingut sobre la taula. Una de les opcions rebudes incloïa a impartir classes a la universitat a Itàlia -seguint la línia que ja va protagonitzar Pasqual Maragall l'any 1997- però també s'han plantejat alternatives que ha valorat amb més convenciment per als pròxims mesos. De moment, la decisió no s'ha presentat com a definitiva enlloc, pel que fa al futur de l'exalcaldessa.
Ara bé, en l'àmbit municipal el moviment està clar i ara falta que es concretin els tempos, detallen una desena de fonts coneixedores de la deliberació de Colau a aquest diari. Veus dels comuns consultades en les últimes hores detallen que el pas es pot formalitzar o bé a la festa dels 10 anys de Barcelona en Comú del 14 de setembre o bé a l'assemblea del partit del 16 i 17 de novembre, en què es perseguirà una "renovació" del projecte polític i dels càrrecs de direcció a escala catalana. L'exalcaldessa ha evitat un pronunciament públic i, contactada per aquest diari, s'ha limitat negar que abandoni el consistori aquest setembre.
La intenció de Colau d'abandonar l'Ajuntament a mig mandat, una informació avançada per El Confidencial i confirmada per aquest diari, remou tant el grup de Barcelona en Comú com les possibles aliances al consistori. Els primers mesos de mandat, mentre Jaume Collboni estudiava opcions de govern, s'havia plantejat com a opció facilitadora d'una aliança entre socialistes i comuns que l'exalcaldessa -un perfil més conegut que qui lideraria l'executiu- fes un pas al costat. En aquell moment es va descartar i totes les opcions van acabar assenyalant ERC com a soci prioritari del PSC. Ara, però, quan encara no s'ha tancat cap pacte de govern, el ventall d'opcions de Collboni es fa una mica més ampli.
Tot aquest procés tampoc no és aliè al moment que viu Catalunya en Comú, després d'uns resultats electorals a la baixa. La formació d'esquerres afronta una assemblea extraordinària els pròxims 16 i 17 de novembre amb el triple objectiu de "renovar" el projecte polític, canviar els òrgans de direcció i “ampliar lideratges”. Així ho va expressar el mateix portaveu del partit, Joan Mena, en el moment de convocar la trobada amb la militància.
La possibilitat que Ada Colau es presenti per quarta vegada a unes eleccions ja fa temps que es cuina a l'interior de Barcelona en Comú. Tal com va explicar Nació fa cinc mesos, el debat sobre la possible successió va quedar aparcat i en cap moment s'ha valorat de manera ferma l'arribada d'una nova cara al projecte barceloní. L'exalcaldessa s'hi veu amb forces. A més, sovint recorda que la llista de l'actual alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, només va obtenir 342 vots més que la candidatura dels comuns a les últimes eleccions, quan totes dues opcions van aglutinar més de 131.000 paperetes de suport.
Malgrat que als últims comicis va haver-hi una altra llista que encara va aconseguir més vots, els gairebé 150.000 de Xavier Trias, la màxima referència dels comuns a la capital catalana manté la carta de fer un retorn que permeti que el seu espai polític torni a guanyar unes eleccions, fita que va assolir l'any 2015. En qualsevol cas, queden dos anys i mig i la decisió no és definitiva. A més, ha de quedar validada pels òrgans del partit, que compten amb un codi ètic, i que ja van haver de validar que es presentés per tercera vegada a l'alcaldia de Barcelona.