"Em quedo a la meva ciutat, l'estimo". Ada Colau va pronunciar la frase el 13 de gener en una conversa amb Roger Escapa al programa El Suplement de Catalunya Ràdio. Feia setmanes que prenia força la idea que la líder de Barcelona en Comú no deixaria l'Ajuntament i Colau va triar la ràdio pública per certificar-ho. Un missatge pensat per evaporar els rumors que la situaven lluny de la capital -per exemple, en un eventual paper de candidata a les eleccions europees- i, sobretot, per focalitzar el missatge que encara era possible un govern progressista amb tres socis al consistori. Es quedava per fer-ho possible. Tres mesos després d'aquell anunci, no hi hagut pacte amb el PSC de Jaume Collboni, que flirteja amb ERC. Però la capitana dels comuns no té pensat deixar la política municipal. Al partit, de fet, s'ha aparcat el debat de la successió i ja pren força la idea que Colau pugui ser la candidata a les eleccions municipals de la primavera de 2027.
El cert és que la mateixa exalcaldessa, amb la nova etapa a l’oposició, fa temps que té assumit el rol dels pròxims anys. L’única excepció a la "travessia pel desert" que la formació ja ha dibuixat com a marc mental s’obriria amb un canvi d’escenari al Parlament que lubriqués un acord barceloní, però la líder de Barcelona en Comú té els seus propis plans, en consonància amb la formació. Fonts autoritzades detallen que la repetició del lideratge d'Ada Colau és una opció sobre la taula, i que ara mateix no hi ha cap alternativa que sedueixi els pesos pesants de la formació. A més, la referent de l'espai dels comuns a Barcelona se sent amb força per abraçar aquesta idea, a l'espera que els tempos avancin. Colau és conscient que la política són les circumstàncies i hi deixa la porta oberta.
Un any abans de les últimes eleccions, la primavera de 2022, Barcelona en Comú anunciava que Colau es presentaria a un "tercer i últim mandat". Ara bé, en les explicacions que donava tot seguit l'exalcaldessa ja es filtrava l'argumentari que podria tornar a emergir en el si dels comuns si finalment s'opta per repetir lideratge a la següent convocatòria a les urnes: que el tercer mandat ha de ser des del govern. En aquell moment, Colau deia que era un "honor" optar a tornar a l’alcaldia per "consolidar" el projecte de la "Barcelona del futur" amb un "nou model de ciutat". "Aquest model necessita un tercer mandat", subratllava fa dos anys, com faria després a les successives entrevistes de campanya, tot recordant la irrupció de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna com a elements distorsionadors de la política municipal durant la seva segona etapa de govern.
Hi ha un element afegit que Colau té al cap i que es llegeix com un avantatge davant la resta de forces polítiques que es discutiran l'alcaldia el 2027. Si la líder de Barcelona en Comú es manté al capdavant de la llista en els pròxims comicis, és molt possible que sigui el nom més identificable de la cursa electoral. Els comuns -amb eslògans com el "Tot és culpa de Colau" substituint la referència a Yoko Ono- no han amagat en cap moment que una part de la seva campanya passa per reivindicar el carisma de la candidata que va guanyar les eleccions del 2015 i que després va comandar l'alcaldia durant vuit anys.
Per contra, Xavier Trias (Junts) ja s'haurà acomiadat, ERC encara no ha trobat el successor que trenqui els esquemes dels seus rivals -el lideratge d'Elisenda Alamany està per consolidar- i els comuns consideren que Collboni (PSC) no compta amb un reconeixement popular tan estès com el de l'exalcaldessa. Mentre la resta de forces tenen interessos prioritaris en altres administracions, els comuns veuen en Barcelona la seva gran batalla.
Voluntat de continuar, absència d'alternatives
Internament, Colau ja va sorprendre els companys de partit durant els primers mesos del nou mandat, ja amb l'alcalde socialista investit, quan van veure que mantenia la iniciativa i dins de l'organització local. La voluntat de Colau de continuar al capdavant el grup municipal, encara que un pacte de govern amb Collboni no es divisi en l'horitzó, ha fet que la discussió sobre si cal afrontar un relleu hagi quedat aparcat, també per l'absència d'alternatives.
No s'ha postulat cap aspirant per succeir Colau ni tampoc s'ha obert una discussió interna sobre la necessitat de renovar lideratges. En algun moment s'ha plantejat la idea que alguna figura -com la de Janet Sanz- fes un pas al davant en el futur, però no s'ha arribat a materialitzar com a proposta ferma per cap de les bandes. Al partit es confia en Colau, per molt que entre adversaris polítics dels comuns es conjugui la idea que hi ha remor de fons a l'espai polític de l'esquerra alternativa sobre el rol que ha de tenir l'exalcaldessa.
Colau encara té corda. I als comuns entenen que a les eleccions municipals va quedar clar. Després de dos mandats a l'alcaldia, amb el conseqüent desgast que implica, Collboni només va esgarrapar 342 vots més que l'exalcaldessa, en el context d'un PSC a l'alça. Són dades que s'esgrimeixen a la formació per recordar que l'ascendent de Colau entre l'electorat encara és rellevant. Una marca a la qual resulta difícil de renunciar, constaten a les entranyes del partit. Encara més en un context polític advers, de reforçament de la dreta i les opcions d'ordre, en què els comuns pateixen. Una dificultat afegida al fet d'haver quedat fora del joc d'aliances a l'Ajuntament.
A Barcelona en Comú, doncs, ja es projecta l'escenari de la continuïtat de Colau. També com a candidata el 2027, una possibilitat que a l'entorn més immediat de l'exalcaldessa ja no es descarta. El mandat municipal no ha arribat ni tan sols a l'equador i abans hi ha el cicle electoral dels comicis catalans i europeus -maig i juny-, però quan es mira endavant, als comuns no s'aboga per desprendre's de Colau. Més aviat el contrari. Si les coses no canvien, caldrà una revisió del codi ètic, el que projectava la limitació a dos mandats i un més d'extraordinari. S'haurà de conjugar el "sí que es pot" per quarta vegada. De moment, Colau és a primera línia i el debat sucessori, del tot congelat.