Ada Colau: «Soc el vot útil perquè no hi hagi un pacte entre Junts i el PSC»

Ada Colau (Barcelona, 1974) torna a una cruïlla coneguda. Per tercera vegada, es troba en un tram final de campanya amb opcions de ser la candidata més votada a les eleccions municipals, però amb el peatge insalvable d'haver-se d'esperar fins al recompte dels últims vots per conèixer la seva sort. Queden pocs dies perquè arribi aquell diumenge electoral -el darrer que viurà com a aspirant a l'alcaldia- i rep Nació a la biblioteca Ramon d’Alòs-Moner, una de les més antigues de la ciutat, a punt de desaparèixer per renéixer modernitzada en el nou l’edifici de l’antic cinema Pere IV. 

A la candidata de Barcelona en Comú costa moure-la del relat que diu que l'obtenció de l’alcaldia marcarà les polítiques del futur, gairebé més que els socis de govern que es puguin acabar escollint. En el frec a frec que dibuixen les enquestes, amb més convidats dels habituals, Colau es reivindica com "el vot útil perquè no hi hagi un pacte entre Junts i el PSC". I ho fa abraçant sense complexos l'obra de govern emergida amb els socialistes, a qui segueix considerant-los "progressistes" malgrat el flirteig amb el vot d'ordre i els acostaments ideològics a Xavier Trias. També admet, tot i que a contracor, algunes renúncies. En aquesta entrevista de fa quatre anys amb Nació deia que la seva màxima prioritat com a alcaldessa era aplicar la reserva obligatòria del 50% d’habitatge protegit a les noves construccions en els barris amb més especulació. Aquesta política s'ha diluït, tal com va explicar aquest diari recentment. Ara l'alcaldessa explica l'evolució de les seves ambicions.

- En què ha canviat Ada Colau en els darrers 8 anys?

- He après a entendre els límits. L'Ajuntament és l'administració que té menys competències i menys pressupost. Continuo tenint la memòria com a ciutadana i recordo com s'espera que l'administració et resolgui ràpid els problemes, però després et trobes que no sempre ho pots fer perquè hi ha un munt de procediments i burocràcia que s'ha de respectar. I això et fa aprendre a gestionar una certa frustració, però sempre amb la il·lusió que pots fer moltes coses.

- Aquesta campanya, l'atmosfera electoral d'aquests comicis, li sembla més o menys complicada que la del 2019?

- És més il·lusionant sobretot perquè és més barcelonina. Es parla de Barcelona. I també és la capital de Catalunya, per suposat. Però recordem que el 2019 estàvem en una situació d'excepcionalitat: de presos polítics, de judicialització de la política. I, evidentment, això tenia un pes molt gran. I costava molt més parlar de Barcelona. Ara se'n parla molt més a partir d'un model de ciutat que ja no és una idea, una hipòtesi, sinó que és una realitat, perquè la ciutat s'està transformant.

- Les eleccions són un plebiscit sobre la seva continuïtat? Ho percep així?

- Per als veïns i veïnes no és així. Hi ha altres partits que ho volen plantejar així, volen polaritzar amb mi. És un error. En general, s'ha d'acabar el temps de la polarització. La ciutadania està esgotada de la tensió política. La polarització és el que normalment busquen les dretes i l'extrema dreta. Les forces progressistes hem de fer propostes concretes i parlar de ciutat i de solucions.

"Ningú discuteix que nosaltres tenim un model de ciutat, que ara es pot veure i tocar. És un model del segle XXI"

- Els comuns no han enfocat la campanya amb un plantejament de polarització amb Xavier Trias? Parlen de passat i de present. Això també és polaritzar.

- No. Nosaltres hem plantejat el debat al voltant del model de ciutat, precisament. No del senyor Trias, ni de mi, ni de cap formació política en concret, sinó del model de ciutat. Crec que ningú discuteix que nosaltres tenim un model de ciutat, que ara es pot veure i tocar. És un model del segle XXI. Fem front a l'emergència climàtica, a les desigualtats. I això ho veu tothom. I els altres adversaris, especialment el senyor Trias, que ha tornat per recuperar l'antiga Convergència, el seu únic programa és desfer o aturar tot el que nosaltres hem fet. Per tant, Trias intenta polaritzar amb mi. Quan el senyor Trias diu que el canvi climàtic no té res a veure amb els cotxes o que, fins i tot, el tramvia contribueix més al canvi climàtic, és evident que estem als antípodes.
 
- Vostè ja ha baixat al fang amb Jaume Collboni. Atesa la distància, és viable un pacte amb el PSC, com defensa?

- El que puc oferir és el que he fet. No només el que puc prometre, sinó el que he fet. Quan he estat alcaldessa, he fet que el Partit Socialista i Esquerra Republicana mirin cap a l'esquerra i no mirin cap a la dreta de Junts. Per tant, soc la garantia que això torni a succeir en un tercer mandat. Soc el vot útil perquè no aparegui aquesta sorpresa de la campanya, que és un pacte entre Junts i PSC. Jo no he baixat al fang. En realitat, és el senyor Collboni qui ha canviat de posició. He reivindicat sempre un pacte progressista, he reivindicat els acords que he fet aquests quatre anys amb el PSC i amb Esquerra Republicana. El senyor Collboni ha fet un gir. Crec que s'equivoca, i que aquesta ciutat és progressista. I jo estenc la mà a tots els votants progressistes perquè no hi hagi un pacte entre Junts i PSC.

"Estenc la mà a tots els votants progressistes perquè no hi hagi un pacte entre Junts i PSC"

- Diu que fins ara com a alcaldessa ha arrossegat ERC i PSC cap a l'esquerra. Però si qui lidera és el PSC, els comuns també entraran a govern?

- Em presento per liderar. Porto vuit anys d'alcaldessa i em presento per quedar primera, ser alcaldessa i liderar un govern progressista com he fet durant aquests anys.

- Collboni ja només mira a la dreta?

- El senyor Collboni ha fet una sobreactuació, intentant marcar distàncies amb nosaltres per guanyar perfil. Les enquestes no li anaven bé i en el seu partit hi havia veus que el qüestionaven. Però més enllà d'aquesta sobreactuació, portem quatre anys governant junts. I jo continuo governant amb el PSC i, fins a l'últim dia, continuant aprovant superilles i connectant el tramvia i regulant el turisme. El PSC ha donat suport a polítiques molt més progressistes del que hagués fet si ells lideressin l'alcaldia.

- Sempre parla de pacte progressista. Si Collboni flirteja amb Trias, es pot continuar dient que el PSC és un partit d'esquerres?

- Una cosa és la campanya electoral i una altra cosa després són els programes, que és en el que hem de basar els pactes, i qui lidera aquests pactes. Si jo quedo primera tinc moltes més opcions de ser alcaldessa i liderar un govern progressista com he pogut fer aquests quatre anys. Tenim discrepàncies amb el senyor Collboni que ja les teníem abans. No som la mateixa formació política, i és veritat que ell ha defensat sempre l'ampliació de l'aeroport, i nosaltres hi estem radicalment en contra. Gràcies a que jo era alcaldessa i gràcies a l'alcalde del Prat, també de l'espai dels comuns, no s'ha fet l'ampliació de l'aeroport.

"Gràcies a que jo era alcaldessa i gràcies a l'alcalde del Prat, també de l'espai dels comuns, no s'ha fet l'ampliació de l'aeroport"

- Reivindica el model com a prova del cotó per saber en quin punt es troba un projecte polític. El model que proposa el PSC en campanya, insistim, és d'esquerres?

- El senyor Collboni és la sorpresa d'aquesta campanya perquè, de cop, ha obert la porta a fer un pacte amb Trias. Deuen haver-hi molts votants socialistes molt desconcertats. Tenim discrepàncies amb el senyor Collboni, que ja les teníem abans. No som la mateixa formació política, i és veritat que el senyor Collboni ha defensat sempre l'ampliació de l'aeroport i nosaltres hi estem radicalment en contra, perquè això vol dir més emissions, destruir espais naturals i augmentar 20 milions de turistes, que la ciutat de Barcelona no pot assumir. És l'economia del passat. Nosaltres volem liderar l'economia del futur. Aquesta és una gran discrepància que ell ara ha situat en el centre.
 
- Daniel Sirera podria fer de Manuel Valls?

- Sincerament, no sé respondre-li aquesta pregunta. El senyor Sirera ja ha dit que es presenta bàsicament perquè jo no sigui alcaldessa, ho ha deixat molt clar. Però aquesta és una ciutat progressista i jo, per tant, sempre donaré un missatge positiu. Actualment, al ple municipal les formacions progressistes, amb les diferències que puguem tenir, sumem 28 dels 41 regidors. Aquesta és la gran majoria del ple municipal de Barcelona. I jo vull ser alcaldessa per liderar aquesta majoria progressista.

"El senyor Sirera ja ha dit que es presenta bàsicament perquè jo no sigui alcaldessa, ho ha deixat molt clar Temor? Confio molt en la majoria progressista amb la qual he governat quatre anys"

- No tem que hi hagi una majoria també sòlida que miri cap a la dreta? Les enquestes també dibuixen que la sociovergència, amb suma amb el PP, representen pràcticament els mateixos regidors.

- Això segons les enquestes, que s'han d'agafar amb prudència perquè hi ha molts indecisos. I serà finalment la ciutadania la que voti i, per tant, fins el dia de després de les eleccions…

- Però no veu amb temor aquest escenari?

- No. Confio molt en la majoria progressista amb la qual he governat quatre anys.

- Oriol Nel·lo, a qui vostè va voler fitxar per a la llista electoral, deia aquesta setmana en un acte de campanya que pocs governs han fet els esforços que ha fet el seu per traslladar inversions als barris. Intenti explicar per què la meitat dels barcelonins suspenen, doncs, la seva gestió?

- M'ha fet moles consideracions en la pregunta. A Oriol Nel·lo li tinc molt d'agraïment perquè és una persona que és un referent en l'urbanisme d'aquesta ciutat i del país. Ell és l'impulsor, per exemple, de la llei de barris, que per a nosaltres és una referència. I li agraeixo moltíssim que durant tots aquests anys ens hagi ajudat molt per impulsar una de les mesures estrella del nostre mandat, que és el Pla de barris: 300 milions d'euros per als barris més vulnerables. Però 300 milions d'euros que no són simples ajudes sinó que són inversions estratègiques, per exemple, a les escoles, que és una de les polítiques de les quals estic més orgullosa.

"Oriol Nel·lo ens ha ajudat molt per impulsar una de les mesures estrella del nostre mandat, que és el Pla de barris: 300 milions per als barris més vulnerables"

Després, els baròmetres diuen moltes coses. Hem de tenir en compte que hem passat un mandat molt complicat amb la pandèmia. I això es nota en els baròmetres de totes les administracions. Totes les administracions han baixat la seva puntuació perquè han estat anys molt durs, especialment per als ajuntaments. No només el de Barcelona. Després poden haver-hi situacions concretes, també. El canvi de la contracta de neteja, que l'estiu passat també va generar tensions en alguns barris, però que ara ja s'està ajustant. Per tant, poden haver-hi elements que expliquen aquest grau d'exigència o una valoració més baixa de la gestió municipal.
 
- Ara parlava del Pla de barris com una mesura estrella. Però n'hi ha hagut d'altres. La gran mesura del mandat passat era pujar la reserva del 30% al 50% d'habitatge protegit a les noves construccions en alguns barris. Per què els comuns han abandonat la mesura? No la mencionen al programa ni a cap acte ni debat. I tampoc l'han aplicat els últims quatre anys.

- No hi renunciem al 50% en el futur. Tothom ha vist el que ha passat. Vam plantejar el 30% liderat per les entitats i els moviments pel dret a l'habitatge, que van portar-lo al ple, i nosaltres lluitem per aplicar el 30%. Però hi han hagut grans oposicions al 30%. De fet, algunes de les querelles que ens posen els fons voltors també tenen a veure amb aquesta mesura. Això no havia passat amb cap alcalde anterior. Mai cap Ajuntament s'havia enfrontat a l'especulació com ho estem fent ara. I això té costos. Ja en el moment d'aprovar el 30% vam tenir resistències inclús per part dels nostres socis, el PSC i Esquerra, que davant la pressió del sector immobiliari no van voler suspendre llicències a l'inici de la tramitació. Per tant, hi ha hagut centenars de llicències que han escapat al 30% i, per això, el seu efecte és retardat.

"No renunciem a la reserva del 50% d'habitatge protegit en el futur" Un cop el 30% estigui plenament instal·lat i doni resultats, llavors ens podrem fer un plantejament de salt d'escala"

Hi ha moltes pressions del sector immobiliari per rebaixar el 30%. I, malauradament, no només les dretes sinó també el PSC i Esquerra són sensibles a aquestes pressions del sector immobiliari. Nosaltres mantindrem la perseverança i la convicció que s'ha de mantenir fins que el sector immobiliari entengui que això ja fa temps que funciona a Europa i que, efectivament, poden fer negoci però el que no poden és especular sense límit. I que han de ser corresponsables de generar habitatge protegit, no a alguns barris, a tots els barris de la ciutat. A Gràcia, a l'Eixample, a Ciutat Vella. Precisament, on hi ha especulació és on més necessitem el 30%. Així que quin és l'objectiu ara? Liderar l'alcaldia per consolidar el 30% i fer que funcioni i, un cop el 30% estigui plenament instal·lat i doni resultats, llavors ens podrem fer un plantejament de salt d'escala.

- És una mesura que no toca competències d'altres administracions ni costa diners. Depèn de l'Ajuntament i és gratuïta. Aquestes reticències a aplicar-la demostren que el lobby immobiliari té més força del que sospitava sobre la política?

- És cert que aquesta mesura és estrictament municipal i també que necessita majories municipals. I els únics que estem convençuts de defensar aquesta mesura som nosaltres. El 30% s'ha aprovat perquè nosaltres lideràvem l'alcaldia. A Esquerra i el PSC els han tremolat les cames. Nosaltres som la garantia que el 30% es mantingui, es consolidi i doni fruits. I un cop aquesta mesura estigui consolidada i a ple rendiment i es vegi que funcioni, aleshores podrem plantejar fins i tot pujar en alguns barris al 50%.

- Els lloguers de temporada són un focus nou de tensió. Janet Sanz va dir que l’Ajuntament estava disposat a aplicar-hi topalls i assumir riscos si la Generalitat els habilitava. Això serà una carpeta prioritària del mandat, si governa?

- La prioritat és l'habitatge. En aquests vuit anys estem fent més política d'habitatge públic que mai. Però, després de 40 anys de mercantilització, és evident que no és suficient i n'hem de fer molt més. Pràcticament ja hem doblat el parc que ens vam trobar de 7.500 habitatges. 

"El que no permetrem a la nostra ciutat és que el lloguer de temporada sigui la porta del darrere per defugir la regulació dels lloguers. Això no ho permetrem"

El que no permetrem a la nostra ciutat és que el lloguer de temporada sigui la porta del darrere per defugir la regulació dels lloguers. Això no ho permetrem. El que hem aconseguit és que, com a mínim, la llei estatal incorpori la creació d'una comissió per fer seguiment dels lloguers de temporada. I nosaltres pressionarem des del primer dia, perquè ja sabem que això serà un risc. I pressionarem perquè la llei es modifiqui. Però, en paral·lel, el que també li proposem a la Generalitat és que fem una comissió de treball conjunta. I ho hem fet ja parlant concretament amb el conseller , perquè fem una comissió de seguiment de l'aplicació de la llei de l'Estat i de la revisió de lleis catalanes, com per exemple, la que afecta els apartaments turístics. Perquè volem revocar llicències. No n'hi ha prou contenint els apartaments turístics il·legals, com hem fet fins ara, sinó que veiem que hi ha barris tensats. Els ajuntaments hem de tenir la potestat de revocar llicències. No té sentit que siguin a perpetuïtat.

- Canviem de carpeta. Aquest dilluns va presentar un pla anunciant "20 nous eixos verds". Però cap és nou del tot. La majoria tenen algun tràmit ja en marxa, i d’altres ja s’estan treballant en processos participatius. És una manera de dir que els pròxims anys són més per executar que per innovar?

- Són les dues coses, sincerament. Una transformació tan ambiciosa com la que estem fent de Barcelona no s'improvisa d'un dia per l'altre i no es fa tampoc en pocs mesos. Requereix de més d'un mandat. La primera gran transformació es va fer a la Transició, liderada pels moviment veïnals, va dignificar els barris. Es van fer places i equipaments, i es va democratitzar la ciutat. Va ser la primera gran transformació. Després va haver-hi la que va liderar Pasqual Maragall amb els Jocs Olímpics. Es van fer moltes coses bones, però també va quedar alguna ombra, com no haver fet un parc d'habitatge de lloguer social.

"Els nous eixos verds? És un projecte que no és improvisat, que estem fent en aquest mandat, però que acabarà de desplegar-se en el proper"

Ara assistim a la tercera gran transformació, que és preparar Barcelona per fer front als reptes del segle XXI, lluitant contra les desigualtats i l'emergència climàtica. I això evidentment necessita de més d'un mandat. És un projecte que no és improvisat, que estem fent en aquest mandat, però que acabarà de desplegar-se en el proper.

 
- Dit d’una altra manera, poden aparèixer nous Consell de Cent, més enllà dels ja anunciats?

- És que que Consell de Cent era una fase, però en vindran d'altres.

- Diem dels no anunciats.

- Continuarem avançant en els eixos de l'Eixample i als barris de la ciutat.

- Fa uns dies, Barcelona en Comú va presentar un nou pla de xoc contra la massificació turística. Ara bé, el desembre passat l’Ajuntament va anunciar 41 milions d’euros de Fons Next Generation, una quarta part del que ha rebut fins ara, a promocionar el turisme a diferents punts de la ciutat, com Collserola o el Rec Comtal. També es va doblar el pressupost del consorci Barcelona Turisme. Destinar fons europeus a promocionar el turisme, amb una situació de tensió a barris per l’arribada massiva de visitants, li sembla adequat?

- Hem d'obtenir fons en general, de la taxa turística o de fons europeus, per governar el turisme. Ho hem fet de manera clara com no s'havia fet mai. Vam fer el PEUAT, limitant els hotels i tancant milers d'apartaments turístics il·legals. Vam mostrar que aquest era el camí. 

- Però, amb vostè a l'alcaldia, també s'han destinat aquests fons que li comentàvem a promocionar el turisme.

- Com més força tinguem nosaltres, més clara serà la governança del turisme. El que estic d'acord és que s'han d'autoritzar fons europeus per revisar el model turístic. Per apostar molt més per la cultura i un model més familiar. I això també requereix recursos. Però no estic d'acord amb el Partit Socialista, que és qui ha tingut la responsabilitat principal del turisme en aquest mandat. Ells es limiten a dir que s'ha de descentralitzar el turisme. Descentralitzar el turisme no és suficient. S'ha de regular i s'hi han de posar límits, especialment en aquelles activitats que generen més desequilibri, com els creuers.

"Descentralitzar el turisme no és suficient. S'ha de regular i s'hi han de posar límits, especialment en aquelles activitats que generen més desequilibri, com els creuers"

En el cas dels creuers, arriba un moment en què ja no és suficient ordenar sinó que s'ha de limitar. I dir una altra cosa és mentir. Si volem fer que el turisme sigui sostenible, l'activitat ha de ser equilibrada. La massificació turística dels creuers no és equilibrada a dia d'avui, se n'ha disparat el creixement i hi ha una forma concreta de controlar-ho. Nosaltres diem que volem la modificació de la llei catalana per revocar llicències d'apartaments turístics en zones tensades, i volem convèncer la Generalitat que no es construeixi la setena terminal prevista al Port i que l'altra terminal que té un conveni que es renova anualment no es renovi. Per tant, passar de set terminals a cinc. És una manera molt concreta de controlar el creixement dels creuers. 

- Diverses entitats veïnals i grups d’habitatge assenyalen l’augment de "nòmades digitals" i treballadors estrangers d'alt poder adquisitiu que arriben sovint per treballar a grans empreses tecnològiques, un sector que vostè reivindica que estigui creixent a Barcelona. És un peatge per governar?

- No és un peatge. Som una ciutat de talent que vol atraure talent. Hem de tenir polítiques per desenvolupar els sectors econòmics que ens interessen, però no només per atraure persones de fora, que ens agrada que vinguin, també perquè el nostre talent no hagi de marxar. 
 
- Però això no fa més elitista la ciutat?

- No, la ciència no és elitista, en absolut.

- No, l'arribada de treballadors amb un alt poder adquisitiu que reclamen uns determinats factors per instal·lar-se a la ciutat.

- És com quan em qüestionen si no hem de fer millores urbanístiques perquè això pot apujar els preus, o no hem de fer política científica perquè això atrau talent amb alt poder adquisitiu. No, perdoni, el que hem de fer és controlar l'especulació. El que hem de fer és protegir la nostra ciutat i els nostres barris de l'especulació. I això es fa amb regulacions valentes, com la del 30%, com la política d'habitatge públic forta, o com la regulació dels lloguers. I això serà beneficiós per tothom, per la gent de tota la vida que viu aquí, per la gent nouvinguda amb poc poder adquisitiu i per la gent nouvinguda amb més poder adquisitiu. Tothom es podrà beneficiar d'una ciutat que prioritza el dret a l'habitatge en tots els seus barris.

- Al debat de betevé Collboni va intentar ridiculitzar aquest argument que vostè feia. Va dir: "Qui l’ha vist i qui la veu". Què en pensa?

- Veig al senyor Collboni molt nerviós per les enquestes. Intenta fer comentaris provocadors en els debats, però jo crec que això dona poca credibilitat. La ciutadania espera que es facin propostes serioses, que s'avalin aquestes propostes amb fets concrets quan has tingut responsabilitat de govern. I això nosaltres ho tenim.

- Com defensa Ada Colau haver estat la líder del primer govern de Barcelona en haver promogut i aplicat la liberalització dels horaris comercials. És a dir, fer que a l'estiu es treballi en diumenges i festius als 27 barris més turístics de la ciutat? 

- Efectivament, nosaltres teníem molts dubtes amb aquesta obertura de diumenges. Soc molt transparent i molt honesta. Havíem tingut moltes reticències perquè aquesta demanda d'ampliació dels diumenges venia més de grans empreses i de negocis vinculats al turisme de zones cèntriques. Habitualment, també els eixos comercials dels barris hi han tingut reticències. I també els sindicats. Per això el pacte de ciutat que s'havia arribat era d'obrir només deu diumenges a l'any. I d'aquí veníem. Doncs bé, de cop, va haver-hi una negociació entre els propis actors econòmics i van venir amb un acord unànime. És a dir, els eixos comercials amb la fundació Barcelona Comerç i els sindicats amb CCOO i UGT van dir que estaven d'acord amb fer una prova. Que això podia permetre que es generessin llocs de treball amb noves contractacions.

"Si no es compleixen les condicions de l'acord de liberalització dels horaris comercials, estarem a favor de revertir-lo"

Nosaltres vam dir que teníem dubtes, però clar, si els sindicats i els eixos comercials, que són el model que nosaltres volem protegir, van dir que volien fer aquesta prova, vam dir "doncs d'acord, fem aquesta prova. Això sí, vigilants que s'apliqui bé". I, per tant, estarem molt amatents i vigilants, de la mà dels eixos comercials i dels sindicats, que això s'apliqui i suposi nous llocs de treball i no precarització i explotació de les persones que hi treballen. Si no es compleixen aquestes condicions, estarem a favor de revertir aquest acord.
 
- Això ho va dir fa uns mesos, que si hi havia incompliments i parts de l’acord descontentes es podria revisar. Hi ha hagut els dos condicionants: incompliments denunciats i portats als jutjats, i eixos comercials i UGT criticant la mesura. De fet, UGT diu que s'ha despenjat de l'acord i no va a les reunions.

- Insisteixo: això ho hem de fer en la comissió de seguiment formal que tenim. I, per tant, especialment amb aquells que defensen els drets dels treballadors, els sindicats i eixos comercials de tots els barris i no només de les zones més turístiques, farem el seguiment detallat. I si no hi ha hagut rectificacions davant aquestes primeres alarmes que s'han fet, i hi ha incompliments, estarem al costat del comerç de proximitat i dels sindicats. Perquè o es compleixen els acords o es reverteix una mesura que no està funcionant com havia de funcionar.

- La unitat UREP de la Guàrdia Urbana ha exercit com a antiavalots en diverses ocasions els darrers anys. En les protestes per Pablo Hasel o en el desallotjament de l'acampada a la plaça Universitat. També han executat desnonaments en algun cas en el mateix sentit que ho fa l'ARRO.

- La Guàrdia Urbana no executa desnonaments.

- En desnonaments d'equipaments públics s'hi presenta la Guàrdia Urbana.

- Si hi ha un equipament municipal, efectivament. Però són casos molt puntuals.

- En conjunt, doncs, els hem vist actuar en diverses ocasions els darrers anys. Això vol que canviï en el futur o ja s'ha reformat tal com voldria?

- El model de la Guàrdia Urbana és el que fa trànsit, convivència, policia de proximitat i carrer. Mossos és la policia de Catalunya, qui té la competència en ordre públic. Però evidentment si hi ha situacions excepcionals, les que siguin, un gran esdeveniment o una gran manifestació. I el que fa la Guàrdia Urbana sempre és fer suport al que li requereix la policia titular. I la UREP què és? És la unitat de la Guàrdia Urbana que, en una ciutat gran i complexa com Barcelona, si hi ha qualsevol situació extraordinària, fa de reforç. I si hi ha una unitat de la Guàrdia Urbana que es troba sola davant d'una situació que creix, arriba la UREP. En situacions excepcionals, la UREP és qui fa reforç, però el dispositiu d'ordre públic sempre és una competència de Mossos d'Esquadra. El que és important és que abans es confonia qui era titular i responsable de què. Ara és clar. Ordre públic és una qüestió que fa Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana fa suport quan és necessari i se'n fa requeriment.
 
- Una darrera qüestió: la salut de la llengua catalana a Barcelona. Segons dades de l’Ajuntament, només un de cada quatre joves de la ciutat té el català com a llengua habitual. És una prioritat de Barcelona en Comú? Com es pot revertir aquest retrocés?

- És una prioritat, sense cap mena de dubte. La nostra llengua és un tresor. I l'hem de fomentar amb totes les accions positives que puguem. També crec que hem d'anar de la mà de la Generalitat, perquè aquest no és un tema només de Barcelona. Però més enllà d'això, nosaltres hem fet tota una feina de diagnòstic i hem donat els resultats, no els hem amagat. I hi hem fet un pla de xoc amb 68 accions. En tots els sectors, volem fer accions de promoció del català, defugint aquells que han volgut sempre confrontar llengües. Crec que això li fa molt mal al català. Hem de fer una acció molt en positiu.

"La salut del català també és una prioritat Conèixer el català també és accedir a drets"

I en aquests vuit anys hem ampliat el pressupost que destinem a la política lingüística de promoció del català. Hem ampliat el pressupost del consorci lingüístic. Hem permès, cosa que no cobria la Generalitat, que hi haguessin cursos en cap de setmana. I jo hi he anat presencialment, i he parlat amb usuaris i usuàries nouvingudes amb feines molt precàries i molt extenuants que no podien accedir als cursos de formació si no els feien en diumenge. I nosaltres hem permès que totes aquestes persones puguin accedir al català i a tot el que suposa. Perquè conèixer el català també és accedir a drets.

- Per acabar. Va deixar Twitter fa dos anys. Hi pensa tornar?

- No. Estic molt contenta d'haver deixat Twitter. M'hi reafirmo molt i el curs de la història m'està donant la raó. Twitter no fa més que empitjorar. I crec que s'està confirmant allò que vaig dir, que no era una vivència personal. Les dones rebem més insults masclistes a les xarxes. I si ets dona política, encara més. Hi ha molts bots i molta política del fang. I un algoritme que promou la polarització, que crec que és el contrari del que necessita la política. Twitter va començar com una xarxa que permetia contactar amb gent que no coneixies, intercanviar coneixements... Però ha derivat clarament en un lloc on barallar-se. La política ha de ser constructiva, feminista, propositiva. I Twitter és una eina que impulsa la polarització i els discursos d'odi, i és el contrari del que necessitem. No he dubtat ni un sol dia d'haver deixat Twitter. Faig millor la meva feina sense fer-lo servir.