L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha sortit al pas del debat creixent sobre el futur del turisme a la ciutat, en plena efervescència postpandèmica, amb la reivindicació que hi cal "un nou pla de xoc contra la massificació turística". Els punts mínims d'aquest nou abordatge plantejat per l'alcaldable de BComú sobretot es basen en posar pressió a altres administracions o cambres polítiques. Els tres eixos que ha marcat l'alcaldessa són la no ampliació de l'aeroport del Prat, la reducció de creuers i la possibilitat de revocar llicències de pisos turístics que actualment tenen vigència a perpetuïtat. Totes aquestes mesures ja s'havien expressat les darreres setmanes i depenen d'altres institucions com la Generalitat, el Parlament o l'Estat. Aquest dilluns, però, Colau ha afegit un nou front en què cal decreixement: les botigues de souvenirs. I ha demanat fer-ho a través d'un canvi de llei a Catalunya.
La cap de files dels comuns a Barcelona ha defensat que, juntament amb la modificació normativa que reclamen al Parlament per eliminar llicències de pisos turístics, s'ha de poder lligar l'extinció de permisos d'alguns comerços vinculats a l'activitat turística. I n'ha mencionat, concretament, els negocis de souvenirs en les zones saturades, com pot ser Ciutat Vella, Sagrada Família o l'entorn del Park Güell. "Hi ha hagut una extensió massiva" al voltant "d'un tipus de comerç que no dona vida als barris", ha expressat Colau. En el mateix sentit, ha exposat que aquestes botigues "devaluen" la ciutat, "desertitzen" el teixit comercial i "expulsen" el comerços més vinculats a la vida veïnal.
Per arribar a modificar aquesta realitat, però, també cal passar pel Parlament. Una situació que comparteix amb la voluntat de reduir els pisos turístics, que sobretot estan "en mans de grans operadors" i que són una altra de les seves principals preocupacions. Així, Colau ha reivindicat que cal revocar part de les gairebé 10.000 llicències actives a la ciutat. "El dret a l'habitatge i el dret al descans són drets fonamentals que van per davant del dret a fer-se ric amb una llicència que es va comunicar i obtenir per poc més de 200 euros, a perpetuïtat", ha reblat en una roda de premsa des del Mirador de l'Alcalde, a Montjuïc.
Amb el port i vaixells de creuers de fons, la líder del consistori ha posat també els exemples de la necessitat d'un "decreixement" dels visitants per mar, no només la limitació a les xifres actuals, i la no ampliació de l'aeroport. "La ciutat no pot assumir 20 milions més de visitants l'any", ha subratllat. Aquestes peticions, però, passen per la decisió d'altres administracions, com l'Estat i la Generalitat. Per aconseguir els pactes i agilitzar negociacions, però, Colau s'ha encomanat a la sintonia entre comuns, ERC i PSC, sense excloure-la explícitament però també sense mencionar en cap moment la CUP, amb més força que els comuns al Parlament.
En conjunt, la posició de BComú fluctua entre l'acceptació de l'atractiu internacional barceloní -"ens agrada ser una ciutat amb turisme", ha dit Colau- i la necessitat de més canvis per reduir saturacions encara presents, seguint l'estela del veto als nous hotels i la lluita contra els pisos turístics il·legals, mesures engegades amb l'arribada dels comuns al consistori. L'alcaldessa ha apostat per mantenir la idea de "diversificar l'activitat econòmica" per no dependre del turisme i alhora tenir un control sobre l'activitat existent. Igualment, s'ha reconegut que la indústria turística s'ha mantingut estable els darrers anys a Barcelona en la representació del voltant "del 12%" del PIB de la ciutat.
És la continuació de la nova mesura anunciada divendres passat pel mateix Ajuntament, que va trobar un nou instrument per extingir llicències turístiques que estan en suspensió. Es tracta de casos en què s'acumulen permisos per fer activitat turística a pisos on viuen famílies, però que no es posen en marxa perquè encara hi ha residents permanents. Igualment, Sanz ha insistit que l'Ajuntament necessita "més eines" per anar al fons del fenomen, que això està en pans del Parlament i la Generalitat, i no quedar-se en "casuístiques concretes".