La diada de la Hispanitat ja s'ha convertit en un ritual a Madrid. A la recepció del Palau Reial de Madrid els polítics miren d'estar-s'hi poca estona i parlar tan poc com poden amb la premsa, i al carrer els nostàlgics, exaltats i Cayetanos xiulen el president del govern espanyol (sempre que sigui del PSOE) a la desfilada militar. A la parada militar, l'africanista Legió, acompanyada enguany d'una ovella, sempre és la unitat més aplaudida. Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez tenen, tal com explica Oriol March, altres prioritats abans de tirar-se la qüestió nacional espanyola pel cap. Bàsicament perquè no veuen les coses tan diferents i la seva és ara una lluita de poder.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

Els que miren d'usar-la i de reinterpretar-la són l'ala més reaccionària del PP i l'extrema dreta de Vox. És a dir, Isabel Díaz Ayuso, de qui us hem explicat en aquesta interessant informació de Roger Pi les amistats perilloses i que ahir criticava que al vídeo que va fer la Moncloa no aparegués cap bandera espanyola, i Santiago Abascal, que va seguir la desfilada des del públic. Va preferir (prèvia disculpa) quedar malament amb la corona que no pas compartir espai amb el president espanyol. No ha de patir: la Zarzuela li perdonarà.

Mentre, Salvador Illa, que tornava a assistir als actes institucionals, buscava una posició discreta i escenificava proximitat amb María Jesús Montero. Més li val greixar relacions perquè si no hi ha avenços immediats i satisfactoris en el finançament singular els pressupostos catalans que el seu Govern ultima es convertiran en un gripau massa gros d'empassar per Oriol Junqueras. El republicà continua dient que abans de parlar-ne vol concrecions en el finançament. Si no vol cedir més del que voldrien les bases i la seva executiva, Illa i Montero hauran de córrer i no posar encara més aigua al vi.

Tothom ha de tancar tantes coses com pugui (també Carles Puigdemont) per evitar la paraula fracàs i uns i altres han de preparar-se per capgirar la situació. L'enquesta que ahir publicava El Periódico donava una clara majoria a la dreta. El PP i Feijóo no entusiasmen i el PSOE no s'ensorra, però la puixança de Vox, animat pels vents que arriben de Washington i per la crispació espanyola, i el crac de Sumar i Podem fan funcionar la suma de dretes. I si Sánchez és acusat de ser un president "titella" en mans dels seus socis i fins i tot del PSC, Feijóo ho pot ser d'una extrema dreta que es mogui entorn dels 70 escons i d'una lideressa del PP madrileny cada cop més forta. Ho és gràcies a anar més enllà de les fronteres tradicionals del PP, ara amb els sectors de la immigració llatinoamericana conservadora i de lobbies empresarials sionistes.

A vegades, de Catalunya estant i perquè el clima és encara diferent malgrat que la patacada del procés ha normalitzat l'espanyolisme cívic i polític (fins i tot el mercat municipal Serraperera de Cerdanyola del Vallès felicita la Hispanitat amb anuncis amb bandera espanyola a la premsa local), es vol obviar, per frivolitat, relativisme o ignorància, què implicaria un govern PP-Vox. Però si es fa no serà perquè Ayuso i Abascal no en ens donin cada dia un testimoni ben clar. Unes pistes que haurien de ser una crida a la responsabilitat, a la generositat i al rigor en el compliment dels acords.

>> No vull marxar sense recomanar-vos quatre articles d'opinió ben oportuns: el d'Aleix Sarri sobre la Hispanitat i el llegat colonial espanyol, el de Jordi Mir sobre la política i l'emergència climàtica (les pluges violentes al Montsià ens recorden la realitat que tenim), el de Marta Ribera sobre la promesa d'habitatge d'Illa, i el d'Eduard Voltas d'Aliança Catalanai els partits independentistes.

Avui no et perdis

• De la «convenció nacional» a l'«entesa de país»: ERC revifa la via per resoldre el conflicte; per Lluís Girona.
• La pròrroga de Carles Puigdemont; per Oriol March.
• Cinc dubtes del pla dels 214.000 nous pisos anunciat per Salvador Illa; per David Cobo.
• El temps: continuen els avisos per pluges després d'una nit complicada a Terres de l'Ebre.
• Totes les productores que formaran part de la nova graella del 2Cat; per Victor Rodrigo.

El passadís

L'institut Sobiranies, que anima el debat i la col·laboració dels espais de l'esquerra sobiranista, va organitzar divendres i dissabte unes jornades a Lleida. Tenien un accent molt local. L'acte inaugural va ser un diàleg entre el politòleg Jordi Muñoz, exdirector del CEO, i l'expaer en cap, Miquel Pueyo, d'ERC. Era el primer cop que Pueyo parlava àmpliament del seu pas per la Paeria. Va reivindicar la seva gestió en temes com la convivència o la seguretat i fins i tot es va emocionar.

Malgrat que és un home fred i racional, se li va trencar la veu quan va recordar que l'antic rector de la UdL, Joan Viñas, present a l'acte, va ser gairebé l'única personalitat de la ciutat que li va fer costat en la polèmica de l'alberg de Pardinyes. L'equipament havia de solucionar el problema d'habitatge dels temporers de la fruita i pal·liar els efectes del sensellarisme. L'actual govern del PSC, que va animar les protestes veïnals, l'ha desat al calaix sense alternativa. Després de Pueyo, van conversar sobre l'actual moment i les alternatives de futur Jordina Freixanet, d'ERC, Laura Bergés, del Comú, i Pau Juvillà, de la CUP. Van demostrar bona sintonia i més coincidències que no pas diferències. Tot és obert i es flairava certa esperança de segona oportunitat.  

Vist i llegit

Eva Piquer ha escrit Difamació, un petit i vibrant assaig publicat per Club Editor on aborda les campanyes d'assetjament a les xarxes i en el debat públic i els efectes que tenen. Pep Martí l'ha entrevistada aquest cap de setmana. Ella va ser difamada per Bernat Dedéu, que col·labora en diversos mitjans, després que al seu marit, Carles Capdevila, li diagnostiquessin un càncer pel qual va morir el 2017. Deu anys després, l'escriptora s'ha vist amb cor de donar resposta i d'explicar una situació que va condicionar el seu dol.

Dedéu, a qui ja han defensat Salvador Sostres, Enric Vila o Montserrat Dameson, forma part d'un grup d'opinadors promoguts per la dreta nacionalista que, en els darrers anys, han actuat amb patent de cors, classisme i supèrbia en un debat públic que han enfangat mentre intentaven sadollar les seves ambicions cíviques o polítiques. La crítica (fins i tot si és irònica i mordaç) és necessària i sana, però el linxament i la desqualificació sistemàtica i grollera per escandalitzar o passar factura perquè no t'han fet cas no haurien de trobar patrocinadors.  

Pilota a l'olla

Ahir no hi havia partit de Lliga, però el Barça va ser protagonista a les xarxes. El club va piular un "Visca el Barça i visca Catalunya!" en ple dia de la Hispanitat, fet que va provocar la indignació de sectors espanyolistes, que hi van veure una provocació. Una forma subtil de Joan Laporta i la seva junta de picar l'ullet als sectors més sobiranistes de la massa social, que aquest curs serà cridada a les urnes. Malgrat el seu independentisme, en els darrers temps havia rebut crítiques per fer-se fotos amb Felip VI i regalar-li una samarreta a la final de copa o per esquivar estelades en fotos amb afeccionats. Futbol i política continuen estant íntimament lligats. Aquí no hi ha normalització que valgui.  

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]