"Aquest canvi climàtic és, al meu entendre, l'estafa més gran mai perpetrada contra el món. Totes aquestes prediccions fetes per les Nacions Unides i molts altres, sovint per raons errònies, estaven equivocades. Van ser fetes per persones estúpides que han costat fortunes als seus països i no han donat a aquests mateixos països cap possibilitat d'èxit". Així de contundent es va expressar Donald Trump, president dels Estats Units d’Amèrica, a l’Assemblea General de les Nacions Unides de final de setembre. I no va tenir cap problema a sentenciar: "Si no s'allunyen d'aquesta estafa verda, els seus països fracassaran".
Trump insisteix una vegada més, fins i tot podem dir que augmenta el to i la contundència. La gravetat d’aquestes afirmacions és de grans dimensions per diferents raons. És molt greu que el president dels Estats Units negui la realitat i no vulgui actuar d’acord amb la gravetat de la situació en la qual ens trobem. Però és molt greu també per l’efecte multiplicador que té difondre aquestes posicions.
Aquest passat dijous, 9 d’octubre, a la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Congrés dels Diputats vam escoltar com ressonaven i s’amplificaven les paraules de Trump. Amb motiu de la compareixença d’Emilio Santiago Muiño, científic del CSIC, la portaveu de VOX, Patricia Rueda Perelló va denunciar "les polítiques suïcides pintades i maquillades de verd que només són impostos pels espanyols". I va acabar preguntant "¿Quina opinió li mereixen les polítiques suïcides verdes que ens porten a la ruïna i a la misèria"?
Bona part de la intervenció de VOX va estar orientada a aprofundir en el dit per Trump sobre com les polítiques verdes suposen la ruïna per a la ciutadania espanyola i com dificulten la vida. Rueda Perelló va insistir en diferents ocasions en com les classes populars són les més afectades per aquestes polítiques en patir pobresa energètica, no tenir accés a l’aire condicionat i pel fet que les zones de baixes emissions van en contra de qui no pot comprar-se un vehicle que hi tingui permès l’accés. VOX ha decidit actuar com a portaveu de les classes populars i els seus malestars, identificant com a responsable d’aquests mals les polítiques “ecolopijes”. Els partits polítics que honestament vulguin buscar respostes a l’emergència climàtica que patim faran bé de prendre nota d’aquesta manera d’actuar i els seus possibles efectes.
Però VOX no només critica les polítiques desenvolupades, també practiquen el negacionisme de la realitat existent. En la seva intervenció es va afirmar que les onades de calor són cicles, negant així l’afectació del canvi climàtic causat per l’ésser humà que vivim. Sembla evident que VOX no té cap interès a fer front a la situació d’emergència, com tampoc Trump, però tampoc altra gent que segurament es considera molt allunyada de les seves posicions.
Les evidències científiques de com l’activitat humana està desbordant els límits del nostre planeta són més que evidents. S'han definit un total de nou límits. El 2009 es van superar tres valors límit; el 2015 van ser quatre, i el 2023 ja eren sis. Recentment, un nou estudi informa que hem superat set dels nou límits planetaris. El límit que s'ha creuat el darrer any és l'acidificació dels oceans. L'informe del Postdam Institute for Climate Impact Research (PIK) assenyala que el nivell d'acidesa al mar ara és al voltant d'un 30 a 40% més alt que abans de la revolució industrial, una dada molt preocupant. Cal tenir present que els oceans absorbeixen diòxid de carboni (CO₂) que emetem en cremar combustibles fòssils. El CO₂ fa que l'aigua del mar sigui més àcida. Aquesta acidificació afecta la vida marina i empitjora la capacitat dels oceans i mars per actuar en la reducció de l'escalfament global.
Aquest estiu, Pedro Sánchez, com a resposta a la gravetat dels incendis patits va fer una compareixença pública on va proposar un pacte d’estat per la mitigació i adaptació a l’emergència climàtica. I va afirmar: "La resposta a l'incendi o als incendis que assolen Espanya hi és. La donarem. S'extingiran els incendis. S'abordarà la reconstrucció de totes les zones afectades, però crec que també hem de fer una reflexió de fons, una estratègia que anticipi una millor resposta, més garantista, més segura als nostres conciutadans davant l'agreujament i l'acceleració dels efectes de l’emergència climàtica al nostre país i això exigeix un gran pacte d'estat".
Pedro Sánchez va insistir que aquest pacte havia d’afectar les administracions públiques, els grups parlamentaris en el poder legislatiu, el conjunt de la societat civil, la ciència, l’empresa, els sindicats... Aquest pròxim dilluns 13 d’octubre i dimarts 14 tindrà lloc la convenció “Per un pacte d'estat en enfront de l’Emergència Climàtica”. Per ara sabem qui hi anirà i qui ja ha dit que no. 14 conselleres i consellers de medi ambient de les autonomies governades pel Partit Popular ja ha anunciat que no assistiran. No sembla un bon començament per un possible pacte d’estat.
A mitjans d’agost davant de l’acumulació d’onades de calor i de la gravetat dels incendis va semblar que era més difícil negar la necessitat d’actuar davant de l’emergència climàtica, ara potser no sembla tan urgent... Faríem bé d’aprendre que, tot i que les onades de calor ara no hi siguin i tampoc els incendis, la gravetat de l’emergència climàtica no s’ha reduït; tot el contrari, la gravetat del canvi climàtic i els seus efectes s’agreuja cada dia que no actuem per reduir-lo. I faríem bé d’aprendre també que l’emergència climàtica no es resoldrà només posant més recursos per fer front als seus efectes, cal actuar per reduir-la i això passa d’entrada per descarbonitzar-nos. Cal que reduïm urgentment l’emissió de gasos provinents dels combustibles fòssils que causen l’escalfament global. Cal que distingim clarament la política i les polítiques públiques que agreugen l’emergència climàtica de les que poden contribuir a fer-hi front.