En la setmana del debat de política general al Parlament, Carles Puigdemont ha centrat els missatges a la xarxa social X -més de 785.000 seguidors- en l'actualitat internacional. Ha radiografiat la situació a França, ha recordat els atacs terroristes de Hamàs de fa dos anys i ha elogiat els resultats del pla de Donald Trump per propiciar la pau entre l'organització islamista i Israel, que ja ha servit per aturar les hostilitats. Dilluns, el dia abans que arrenqués el debat, va piular unes dades sobre habitatge que li van servir per criticar que les polítiques d'habitatge dels últims anys "no funcionen". La crisi habitacional va ser central en la intervenció del president Salvador Illa en el principal debat de l'any.
Puigdemont, que no pot ocupar l'escó al Parlament perquè el Tribunal Suprem es nega a aplicar-li l'amnistia i el Tribunal Constitucional (TC) no és partidari d'aixecar-li l'ordre de detenció mentre resol el recurs d'empara, delega el dia a dia a la cambra catalana en Albert Batet, president de grup, i en la portaveu Mònica Sales. Batet va ser l'encarregat de verbalitzar davant d'Illa, en la sessió de dimecres, que tenia a les seves mans l'estabilitat de Pedro Sánchez. El PSC va acabar votant en contra de negociar un referèndum i del concert econòmic, dos preceptes que apareixen en l'Acord de Brussel·les, però en aquella part on cadascun dels actors defensa la seva posició de màxims.
Serà el desenllaç del debat de política general motiu suficient perquè Junts trenqui amb Sánchez? A la tardor "passaran coses", repeteixen a la cúpula del partit, per bé que qualsevol decisió està condicionada pel calendari de l'amnistia. De fet, des que va arrencar la legislatura, tant Puigdemont com Oriol Junqueras -que encara no ha estat amnistiat- han entrellaçat el seu futur polític al del líder del PSOE, que garanteix més la defensa de la llei -aprovada fa més d'un any- que no pas una Moncloa en mans del PP i de Vox. El TC preveu resoldre el recurs del president de Junts a principis del 2026, perquè és quan estarà resolt el debat sobre les recusacions demanades des de l'exili.
No li falten raons a Junts per estar decebuda amb els socialistes -el català no és oficial a Europa, l'amnistia no està aplicada, en la carpeta del finançament tot el protagonisme se l'emporta ERC-, i d'amenaces n'hi ha hagut al llarg de tot l'any. Cap de tan taxativa com la d'una qüestió de confiança, que es va acabar retirant -corria el mes de febrer- perquè així ho va demanar el mediador internacional. La taula establerta a Suïssa ha patit canvis des d'aquell moment, perquè Santos Cerdán -ara a la presó de Soto del Real- ha estat substituït per José Luis Rodríguez Zapatero en les últimes trobades. De moment no s'han tancat nous acords; abans s'han de complir els que ja estan signats.
Sense acords (per ara) amb el PSC
"Quan amenaces amb una qüestió de confiança i la retires, acabes perdent credibilitat", diagnosticava abans del debat de política general un dirigent consultat per Nació. Diverses veus consultades assenyalen que, a l'estil de la tardor del 2022, quan Junts va sortir del Govern, Puigdemont està "abonant el terreny" per trencar amb el PSOE, i que per això va traslladar al debat de política general la pressió sobre Illa. El PSC, en tot cas, nega que estigui actuant com a fre amb el compliment de l'Acord de Brussel·les. El president s'ha arrenglerat amb el català a Europa i va voler començar el discurs de dimarts amb un missatge a la justícia: els diputats amnistiats haurien de ser al Parlament.
Junts, tot i que a la cambra catalana no arriba a cap gran acord amb els socialistes, ha de fer equilibris. Els alcaldes, que ja preparen les eleccions municipals del 2027, ja han fet arribar que no toleraran una altra situació com la de fa dos anys, quan la negativa -molt inspirada des de Waterloo- d'arribar a enteses amb el PSC va acabar castigant el poder institucional del partit. Només es té presència a la Diputació de Girona, circumstància que no es vol repetir d'aquí a dos anys. Les enquestes, en les quals Aliança Catalana no para de créixer, dibuixen un panorama en el qual Junts serà fonamental si el PSC vol governar la Generalitat, perquè el tripartit actual no tornaria a sumar.
El pacte Puigdemont-Sánchez, en aquests moments, travessa una pròrroga permanent. Entre el "cobrar per avançat", la negociació "peça a peça", la petició del mediador de retirar la qüestió de confiança i el sotrac pel cas Cerdán s'ha consumit un any més que portarà, per la via dels fets, a complir dos anys d'aliança sense que el gruix de l'entesa s'hagi concretat del tot. La cúpula de Junts continua analitzant la situació -hi haurà, segur, més reunions a Brussel·les aquest trimestre- i, abans que s'acabi l'any, haurà de decidir quin camí tria. També de portes endins: el debat de política general no ha apaivagat el debat sobre la projecció de nous lideratges dins de Junts. Al contrari.
