França no se'n surt. El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat que considera que la seva missió "s'ha acabat". Ho ha dit en la seva aparició al noticiari de France 2, després de sortir de l'Elisi, on s'ha entrevistat amb el president Emmanuel Macron. Aquest matí, fonts presidencials ja han deixat clar que Lecornu seria qui apareixeria avui com a única veu de l'executiu. No hi ha, per tant, declaració del president de la República.
Tampoc es resol la crisi política oberta. Lecornu ha explicat que Macron designarà un nou primer ministre en les properes 48 hores i que hi ha expectatives d'assolir un acord per aprovar uns pressupostos i evitar la dissolució del legislatiu. Una opció que sembla que només afavoriria l'extrema dreta. També ha assenyalat que el nou executiu ha d'estar del tot desvinculat de cap ambició presidencial de cara a les eleccions del 2027. De moment, hi ha més incerteses que altra cosa ja que tots els blocs polítics estan fragmentats (menys els seguidors de Marine Le Pen).
Sébastien Lecornu és el cinquè primer ministre del segon mandat de Macron. El que ja indica la inestabilitat que s’ha instal·lat en la política francesa des de les eleccions legislatives del juliol del 2024, convocades per Macron després de l’èxit de l’extrema dreta a les darreres europees. La seva renúncia dilluns passat davant la incapacitat de constituir un govern que tingués majoria a l’Assemblea Nacional va venir seguit de la proposta presidencial d’esperar fins dimecres per intentar recomposar una majoria.
La fragmentació de l’Assemblea Nacional ha fet impossible fins ara una majoria estable. El bloc d’esquerres va ser la primera força el 2024, però lluny de la majoria absoluta i en aquests moments molt dividit entre l’esquerra radical de La França Insubmisa i la resta de formacions amb el Partit Socialista Francès i els ecologistes al davant. L’extrema dreta forma el segon bloc, amb una gran capacitat de condicionar majories. Hi ha un bloc centrista i macronià actualment també agitat per la divisió. I la dreta tradicional d’Els Republicans, tot i reduït, és decisiu.
Si es vol evitar la incidència de les forces extremes, caldria algun acord que anés dels conservadors d’Els Republicans al PSF. Una quasi impossibilitat. El tema de la reforma de les pensions (amb l’increment de l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys) va incendiar els carrers de França. Els socialistes, afeblits electoralment, han insistit aquests dies que només podrien donar suport a un govern si es retirava la reforma. Un punt que Bruno Retailleau, cap d’Els Republicans, ja ha deixat clar que és innegociable.
