El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acceptat aquest dimarts la tramitació dels recursos d'empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig arran de la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-los la llei d'amnistia. La decisió no s'ha pres per unanimitat: quatre magistrats conservadors han votat en contra de la decisió. No es preveu que el TC resolgui la carpeta dels exiliats fins els primers compassos de l'any vinent, però ja situa la pilota en la fase clau per saber si el líder de Junts podrà tornar a Catalunya a l'empara de la norma, aprovada fa més d'un any al Congrés dels Diputats i que encara no s'ha aplicat als principals responsables de l'1-O. L'ordre de detenció continua activa.

Les recusacions plantejades per Puigdemont han fet que els terminis s'hagin allargat més del previst. El missatge que havien traslladat negociadors del PSOE a l'entorn de l'expresident de la Generalitat és que l'aplicació definitiva de l'amnistia ja seria possible a l'estiu, i es treballava amb el juliol com a possible data per abordar el retorn. Aquest escenari no es va complir, i de moment el líder de Junts continua a Waterloo, des d'on calibra els propers passos a seguir en la relació amb Pedro Sánchez. L'amnistia política que tant ha reclamat ha servit, de moment, per una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, celebrada a Brussel·les en l'arrencada del curs polític. 

Mentre no arribi el moment de la resolució definitiva, el TC anirà assumint un a un els recursos i les qüestions d'inconstitucionalitat presentades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes i les comunitats autònomes governades pel PP en contra de l'amnistia. De moment, el Constitucional ja va deixar clar al juny que la norma encaixa amb el marc jurídic quan va resoldre el rebuig plantejat pel PP. Està previst que aquesta setmana el TC dictamini sobre el recurs presentat pel govern autonòmic de l'Aragó, i que també es pronunciï sobre la qüestió de constitucionalitat plantejada pel Suprem. El xoc entre els dos tribunals ha estat constant. 

Per què Puigdemont no ha estat amnistiat?

La interlocutòria del Suprem, de la qual va ser ponent el president de la sala penal, Manuel Marchena, assenyala que els líders del procés a van obtenir un "benefici personal de caràcter patrimonial". La mateixa llei exclou la malversació en cas que es doni aquest supòsit. Així, afegeix també que els líders de l'1-O van destinar diners públics al servei d'un interès polític -el referèndum-, cosa que va fer que no haguessin d'aportar diners propis. I és això el que suposa un benefici personal de caràcter patrimonial. Aquest tipus de delicte ja va portar de corcoll els negociadors de l'amnistia, perquè podia convertir-se -com ha estat- en l'escletxa que utilitzés el poder de l'Estat per no aplicar-la. 

El Suprem sostenia, en aquest context argumental, que els dirigents independentistes són "deutors" davant de l'Estat i responen amb el seu patrimoni. Aquest deute -continuava la sala en la interlocutòria de l'1 de juliol de l'any passat- només seria possible per l'existència d'un benefici personal de caràcter patrimonial obtingut de manera voluntària, i executada en detriment de les arques públiques, que va permetre engreixar el patrimoni dels condemnats en l'import que ara se'ls reclama al Tribunal de Comptes. Una quantitat que correspon, precisament, a allò que es van estalviar per no afectar el seu propi patrimoni amb l'organització de l'1-O. Serà el TC qui acabi de dir qui té la raó.