22
de març
de
2024, 19:08
Actualitzat:
19:33h
Han estat 14 dies. En aquest temps, s'han aclarit més les posicions a l'Ajuntament de Barcelona que en els nou mesos anteriors. Els sediments acumulats ja no s'han pogut tapar més. Tot començava amb una reunió de treball a primera hora del matí el divendres 8 de març. Es trobaven dos representants de cadascun dels dos partits que abans compartien govern, comuns i socialistes, i certificaven que no hi hauria govern conjunt abans d'aprovar els pressupostos municipals. Tres dies més tard, un dilluns, l'altra gran força municipal, Junts, feia el seu camí. El líder de la formació, Xavier Trias, solemnitzava un nou escenari en què els juntaires descartaven les aproximacions prèvies a Jaume Collboni i acceptaven el seu rol d'oposició. Poc després es convocarien eleccions a la Generalitat. Però ERC, que ja tenia un pacte de ciutat tancat pels pressupostos, es mantenia fidel a l'acord amb el PSC. I l'ha mantingut aquest divendres, el dia de la votació formal dels primers comptes anuals de l'era Collboni. El dia en què el govern socialista -escortat pel grup republicà- ha trencat definitivament amb Barcelona en Comú. És el moment en què s'ha escampat la boira del tauler municipal.
Així, els equilibris entre el retret puntual i la concessió mil·limètrica que fins ara havia protagonitzat el govern municipal amb l'oposició ja s'han desfet. El to ara és un altre. L'alcalde socialista esperava implicar els comuns en la votació dels seus primers pressupostos, però sense cedir a les seves exigències, perquè a la pràctica no els necessita. En aquest sentit, la maquinària del PSC havia apostat per una pressió pública als seus exsocis, també com a resposta a una Ada Colau que denunciava a les xarxes socials la llunyania de Collboni. Ara, amb les naus ja cremades i un pressupost que haurà de passar per la qüestió de confiança, l'alcalde ha obert una nova etapa.
"Senyora Colau, mai havia vist tanta irresponsabilitat junta en tan poc temps", ha volgut dir, en un tancament de debat sobre els pressupostos en què l'exalcaldessa ja no tenia rèplica. La responsabilitzava explícitament del "no" als comptes de Pere Aragonès i, indirectament, de la manca de nous pressupostos també a l'Estat. El pronunciament i el to del batlle socialista ha indignat Barcelona en Comú. "En política no es poden fer greus acusacions a una altra representant, com ha fet avui al ple, sense dret a rèplica", apunten fonts del partit.
Tampoc ha agradat que el perfil oficial del partit socialista a xarxes -i el de diversos regidors- hagi compartit un esquema de la votació del pressupost al plenari amb els logos de tots els partits, menys en el cas dels comuns, on apareix la cara de Colau. Fonts dels comuns lamenten que això "perjudica la qualitat democràtica" i demanen "una correcció i una disculpa". A aquest cúmul se li ha sumat un altre aspecte formal. Malgrat tots dos bastant ostentar la vara de l'alcaldia, per donar pas al líder de Junts, Collboni ha interpel·lat "l'alcalde Trias", mentre que per cedir la paraula a la cap de files de BComú, sempre ha utilitzat la fórmula "regidora Colau".
També en el marc polític s'ha evidenciat aquesta distància, i els socialistes venien preparats. Mentre que els comuns han intentat punxar el PSC demanant més eixos verds com Consell de Cent, el govern municipal ha resposta destapant que un problema amb les obres de la superilla de l'Eixample ha suposat ara reparacions per valor de "2,5 milions d'euros" a l'Ajuntament. A més de més inversió per poder regar aquestes zones amb unes necessitats específiques. Altres carpetes han perpetuat el mateix xoc, per si quedava algun despistat que no hagués el nou escenari. Els comuns han advertit que el PSC podria permetre que arribin nous hotels singulars al centre de Barcelona en el futur, mentre que els socialistes han recordat que el pacte per ampliar les terminals de creuers al Port de Barcelona -unes obres que ara critiquen- el va signar Barcelona en Comú.
La cirereta d'aquest nou escenari l'ha anat posant al plenari municipal l'altre actor cada vegada més rellevant pel que fa a les polítiques de ciutat: ERC. Amb el nou rol de soci prioritari, la formació republicana s'ha fet forta en l'assenyalament a BComú. De fet, una proposició defensada per Elisenda Alamany ha demanat "constatar el greu perjudici" que implica per a la capital catalana la manca de pressupostos actualitzats a la Generalitat.
En aquest sentit, la cap de files d'ERC ha recordat que la seva formació el mandat passat estava a l'oposició i va facilitar -amb vots favorables o abstencions- l'aprovació dels quatre pressupostos de comuns i PSC. Amb aquest argument ha carregat contra Colau acusant-la de boicotejar els acords d'esquerres si no en treuen un rèdit de govern. "Si avui en aquella cadira estigués asseguda la líder dels comuns, estic convençuda que tindríem pressupostos a tot arreu", ha apuntat Alamany, mirant cap a la cadira presidencial de l'alcaldia.
De fet, l'escenari polític que ve és aquest, una certificació de la proximitat entre socialistes i republicans per marcar relat progressista i protegir-se de les crítiques dels comuns. Ho ha referenciat el tinent d'alcaldia Jordi Valls, dirigint-se a Colau: "Sempre han demanat un pacte d'esquerres i a vegades menystenen l'acord que tenim amb ERC. No som esquerra, nosaltres?", ha plantejat. Una pregunta que ha quedat sense resposta.
Al seu torn, el grup de Trias cada vegada té més assumit també que el nou focus de protesta ja no passa per assenyalar els vincles amb Colau, ara que queda allunyada de l'acció de govern, sinó per centrar-se en les contradiccions que pugui extreure a l'administració Collboni. I també amb la proximitat de l'alcaldia amb el govern espanyol (PSC-PSOE) i els deures pendents amb l'entorn metropolità. A més, la nova aliança entre PSC i ERC a Barcelona serà un recurs habitual de l'argumentació de Junts a les eleccions catalanes, per advertir de la possible entesa entre aquestes dues forces.
Mentrestant, al PP se li complica l'equació prevista. Daniel Sirera (PP) tenia ganes d'incidir amb els seus quatre regidors en decisions rellevants de ciutat, però la presència d'ERC desquadra els seus càlculs. De nou, l'escenari desitjat passa per esperar que Vox es desfaci a finals de mandat com ha passat amb la resta de forces que han irromput a l'espai de la dreta espanyolista els darrers anys i tenir més pes en el futur. Igualment, en algunes carpetes puntuals, com la reforma del 30% d'habitatge protegit o alguns avenços urbanístics, Sirera vol sortir a la foto.
Amb aquest escenari, tot sembla més clar. Almenys si res no canvia. Queda en suspens la possible entesa de govern entre republicans i socialistes. I tampoc no es pot tancar la porta a un gir de guió municipal si l'aritmètica al Parlament, per triar la presidència de la Generalitat, acaba fent emergir nous pactes. De moment, les posicions s'han aclarit.
Així, els equilibris entre el retret puntual i la concessió mil·limètrica que fins ara havia protagonitzat el govern municipal amb l'oposició ja s'han desfet. El to ara és un altre. L'alcalde socialista esperava implicar els comuns en la votació dels seus primers pressupostos, però sense cedir a les seves exigències, perquè a la pràctica no els necessita. En aquest sentit, la maquinària del PSC havia apostat per una pressió pública als seus exsocis, també com a resposta a una Ada Colau que denunciava a les xarxes socials la llunyania de Collboni. Ara, amb les naus ja cremades i un pressupost que haurà de passar per la qüestió de confiança, l'alcalde ha obert una nova etapa.
"Senyora Colau, mai havia vist tanta irresponsabilitat junta en tan poc temps", ha volgut dir, en un tancament de debat sobre els pressupostos en què l'exalcaldessa ja no tenia rèplica. La responsabilitzava explícitament del "no" als comptes de Pere Aragonès i, indirectament, de la manca de nous pressupostos també a l'Estat. El pronunciament i el to del batlle socialista ha indignat Barcelona en Comú. "En política no es poden fer greus acusacions a una altra representant, com ha fet avui al ple, sense dret a rèplica", apunten fonts del partit.
Tampoc ha agradat que el perfil oficial del partit socialista a xarxes -i el de diversos regidors- hagi compartit un esquema de la votació del pressupost al plenari amb els logos de tots els partits, menys en el cas dels comuns, on apareix la cara de Colau. Fonts dels comuns lamenten que això "perjudica la qualitat democràtica" i demanen "una correcció i una disculpa". A aquest cúmul se li ha sumat un altre aspecte formal. Malgrat tots dos bastant ostentar la vara de l'alcaldia, per donar pas al líder de Junts, Collboni ha interpel·lat "l'alcalde Trias", mentre que per cedir la paraula a la cap de files de BComú, sempre ha utilitzat la fórmula "regidora Colau".
Com ha dit l'Alcalde @jaumecollboni, la ciutat de Barcelona el 2 de maig tindrà un pressupost progressista.
— Lluís Rabell (@RabellLluis) March 22, 2024
Malgrat la irresponsabilitat d'#AdaColau. pic.twitter.com/ZiL9xNETxD
També en el marc polític s'ha evidenciat aquesta distància, i els socialistes venien preparats. Mentre que els comuns han intentat punxar el PSC demanant més eixos verds com Consell de Cent, el govern municipal ha resposta destapant que un problema amb les obres de la superilla de l'Eixample ha suposat ara reparacions per valor de "2,5 milions d'euros" a l'Ajuntament. A més de més inversió per poder regar aquestes zones amb unes necessitats específiques. Altres carpetes han perpetuat el mateix xoc, per si quedava algun despistat que no hagués el nou escenari. Els comuns han advertit que el PSC podria permetre que arribin nous hotels singulars al centre de Barcelona en el futur, mentre que els socialistes han recordat que el pacte per ampliar les terminals de creuers al Port de Barcelona -unes obres que ara critiquen- el va signar Barcelona en Comú.
Una ERC alineada en l'ofensiva als comuns
La cirereta d'aquest nou escenari l'ha anat posant al plenari municipal l'altre actor cada vegada més rellevant pel que fa a les polítiques de ciutat: ERC. Amb el nou rol de soci prioritari, la formació republicana s'ha fet forta en l'assenyalament a BComú. De fet, una proposició defensada per Elisenda Alamany ha demanat "constatar el greu perjudici" que implica per a la capital catalana la manca de pressupostos actualitzats a la Generalitat.En aquest sentit, la cap de files d'ERC ha recordat que la seva formació el mandat passat estava a l'oposició i va facilitar -amb vots favorables o abstencions- l'aprovació dels quatre pressupostos de comuns i PSC. Amb aquest argument ha carregat contra Colau acusant-la de boicotejar els acords d'esquerres si no en treuen un rèdit de govern. "Si avui en aquella cadira estigués asseguda la líder dels comuns, estic convençuda que tindríem pressupostos a tot arreu", ha apuntat Alamany, mirant cap a la cadira presidencial de l'alcaldia.
De fet, l'escenari polític que ve és aquest, una certificació de la proximitat entre socialistes i republicans per marcar relat progressista i protegir-se de les crítiques dels comuns. Ho ha referenciat el tinent d'alcaldia Jordi Valls, dirigint-se a Colau: "Sempre han demanat un pacte d'esquerres i a vegades menystenen l'acord que tenim amb ERC. No som esquerra, nosaltres?", ha plantejat. Una pregunta que ha quedat sense resposta.
Al seu torn, el grup de Trias cada vegada té més assumit també que el nou focus de protesta ja no passa per assenyalar els vincles amb Colau, ara que queda allunyada de l'acció de govern, sinó per centrar-se en les contradiccions que pugui extreure a l'administració Collboni. I també amb la proximitat de l'alcaldia amb el govern espanyol (PSC-PSOE) i els deures pendents amb l'entorn metropolità. A més, la nova aliança entre PSC i ERC a Barcelona serà un recurs habitual de l'argumentació de Junts a les eleccions catalanes, per advertir de la possible entesa entre aquestes dues forces.
Mentrestant, al PP se li complica l'equació prevista. Daniel Sirera (PP) tenia ganes d'incidir amb els seus quatre regidors en decisions rellevants de ciutat, però la presència d'ERC desquadra els seus càlculs. De nou, l'escenari desitjat passa per esperar que Vox es desfaci a finals de mandat com ha passat amb la resta de forces que han irromput a l'espai de la dreta espanyolista els darrers anys i tenir més pes en el futur. Igualment, en algunes carpetes puntuals, com la reforma del 30% d'habitatge protegit o alguns avenços urbanístics, Sirera vol sortir a la foto.
Amb aquest escenari, tot sembla més clar. Almenys si res no canvia. Queda en suspens la possible entesa de govern entre republicans i socialistes. I tampoc no es pot tancar la porta a un gir de guió municipal si l'aritmètica al Parlament, per triar la presidència de la Generalitat, acaba fent emergir nous pactes. De moment, les posicions s'han aclarit.