Les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del darrer any eren pràcticament les úniques que estimaven còmodes victòries del PSOE si se celebressin ara unes eleccions al Congrés. Després dels escàndols de corrupció que acorralen l'entorn de Pedro Sánchez, ja no és així: segons el baròmetre de juliol el PSOE cauria set punts i superaria només en cinc dècimes el PP. Tenint en compte els marges d'error, es tracta d'un empat tècnic.

Així, els socialistes obtindrien el 27% dels vots, segons l'estimació de l'ens demoscòpic públic, molt per davall del 34,3% que haurien obtingut fa un mes, poc abans que l'informe de l'UCO assenyalés directament l'ara cessat secretari d'organització, Santos Cerdán. Els populars, que han intensificat el setge contra el govern espanyol amb l'esperança d'avançar eleccions, obtindrien el 26,5%.

Així tot, Alberto Núñez Feijóo no sortiria directament beneficiat de la crisi socialista, ja que també perdria alguns suports: seria l'extrema dreta qui capitalitzaria el malestar social amb la corrupció. Precisament, Vox protagonitza l'ascens més important dels darrers anys arribant a fregar el 19% dels sufragis, sis punts més que fa trenta dies. 

Sumar, exigent però pacient amb Sánchez, creixeria lleugerament fins a arribar al 7,8% dels vots i Podem es mantindria estable amb el 4,4%. Pel que fa als partits catalans, ERC creixeria i aconseguiria una de les millors xifres dels darrers anys (2,1% del vot en tot l'Estat) i Junts no aconseguiria frenar la seva lenta davallada, arribant a l'1%.

El malestar contra els socialistes també es veu reflectit en la valoració dels líders polítics. Pedro Sánchez veu la seva popularitat decréixer arribant a puntuar, en una escala del zero al deu, un 3,99, dues dècimes menys que abans que esclatés la crisi. Per contra, guanyen simpatia el president del PP, Alberto Núñez Feijóo (puja del 3,5 al 3,8) i el líder de l'extrema dreta (del 2,7 al 3,2). La vicepresidenta Yolanda Díaz no n'hauria sortit esquitxada, mantenint el mateix 3,97.

Tancament de files amb Sánchez contra Trump

Malgrat la mala posició en la qual el baròmetre del CIS situa Pedro Sánchez, el líder socialista sortiria reforçat per una única qüestió: el seu desafiament a l'OTAN i a Donald Trump, negant-se a apujar la despesa militar fins al 5% del PIB. El 55% de la població espanyola està a favor que aquesta despesa es mantingui limitada al 2,1% del producte interior brut, mentre que el 30% demana acatar les demandes de Trump i duplicar-la. 

Una qüestió que divideix la població en línies força partidistes. Mentre que l'electorat del PSOE tanca files amb el seu secretari general —el 86% li donen suport en el seu enfrontament amb l'OTAN—, i el de Vox també es mostra molt majoritàriament a favor de la postura trumpista de Santiago Abascal, només el 57% del PP opina com Feijóo en demanar el 5% del PIB. Com era d'esperar, els votants de partits d'esquerres i nacionalistes s'oposen quasi-unànimement a incrementar la despesa militar

Per altra banda, el gruix de la població tampoc no creu que el 2,1% hagi de comportar un pacte transversal. Sis de cada deu persones consideren que cada partit polític ha de defensar la seva posició i no veuen justificat exigir el suport unànime del parlament espanyol. En tot cas, els increments de despesa en defensa que el govern ha aprovat fins ara —Sánchez va anunciar a l'abril 10.000 milions més— s'han dut a terme a través de transferències de crèdit que no necessiten l'aval del Congrés.