El PP necessita quatre vots (a més dels de Vox, que té assegurats arribat el cas) per apartar Pedro Sánchez de la Moncloa sense necessitat de convocar eleccions, escenari que el president descarta fins a l'any 2027. Alberto Núñez Feijóo es veu a la Moncloa després d'haver revalidat la presidència del partit i en plena crisi del PSOE, mentre el Tribunal Suprem ja busca indicis de finançament irregular al PSOE. La paradoxa és que ni en el pitjor moment de Sánchez, el PP és capaç d'articular una majoria alternativa, que passa necessàriament per la formació ultradretana i algun dels actuals socis de la Moncloa i que fins ara tanquen files amb el bloc de la investidura.

El marge dels conservadors és limitat, però podria avançar posicions amb una carpeta concreta: l'oficialitat del català a Europa, que torna a la taula del Consell de la Unió Europea el pròxim 18 de juliol, amb Alemanya com a principal escull per aconseguir la unanimitat. És la primera oportunitat dels de Feijóo per festejar Junts, que apareix com l'única escletxa, a ulls dels populars, per mirar de fer caure el govern del PSOE i Sumar. Feijóo va fustigar durament dimecres l'altre partit de dretes del bloc de la investidura, el PNB, que governa amb els socialistes Euskadi i els principals ajuntaments i les diputacions. La darrera vegada que la carpeta de la llenga es va portar a debat, el PP va maniobrar per boicotejar-ho, aprofitant la força que té a Brussel·les i els contactes amb altres estats, com ara el govern alemany, de la conservadora CDU-CSU. Això va irritar no només el PSOE, també Junts, que va assenyalar Feijóo com a responsable.

En aquest àmbit, el PP té capacitat per ajudar a encarrilar la qüestió, si aspira a millorar les relacions amb els independentistes. Res fa pensar, però, que de la reunió de la setmana vinent, la primera amb la nova presidència de Dinamarca, n'hagi de sortir un acord unànime dels Vint-i-Set, però als populars els convé que la notícia no siguin els bastons a les rodes o les trucades a dirigents d'altres països per boicotejar l'acord entre el PSOE i Junts. Alemanya, en mans de la CDU, que forma part del PP europeu, no hi està a favor, però té diversos acords amb Espanya. Arribat el moment, això es pot utilitzar per negociar i obtenir contrapartides.

Junts manté l'exigència (i la pròrroga) a Sánchez

Junts manté la pressió a Sánchez, però no el deixa caure ni flirteja amb el PP per a una moció de censura. Tampoc amb una qüestió de confiança, que sí que era necessària fa uns mesos. "No entrarem en terminis, no hi ha un ultimàtum d'una data, Sánchez sap què ens preocupa", manté Jordi Turull. Els juntaires posen el focus a aconseguir que es compleixi l'"Acord de Brussel·les" i els diferents pactes signats amb el PSOE i que encara no han culminat. El català a Europa n'és un de rellevant, però n'hi ha d'altres com la delegació de competències en immigració, que no té majoria al Congrés, o l'amnistia de Puigdemont, pendent dels jutges. 

Hi ha altres carpetes més concretes, però també importants pels independentistes catalans i que, segons ha dit Turull, topen amb les "excuses" del PSOE. És el cas de les ajudes als propietaris que no poden cobrar el lloguer o l'enduriment del codi penal per fer front a la multireincidència i les ocupacions, també pactat amb els socialistes, però que no acaba de desencallar-se. En aquesta situació, i sense un interlocutor després de la caiguda de Santos Cerdán, Junts no vol "regalar temps" a Sánchez, però li manté la "pròrroga" i no alimenta una entesa amb el PP. En el finançament singular, un acord entre els socialistes i ERC que hauria de prendre forma a la comissió bilateral del pròxim dilluns amb un acord entre governs, Junts també hi voldrà incidir. I el dia 22 s'hauria de debatre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores. El partit de Puigdemont ha fet seu el discurs de la patronal i ha presentat una esmena a la totalitat.

El PP sí que flirteja

El PP ha fet alguns gestos discrets. Tres episodis sincronitzats d'aquesta setmana permeten intuir que els conservadors han vist en els juntaires l'única possibilitat de fer caure Sánchez, per molt que els de Puigdemont no hagin donat indicis de voler pactar amb els populars per apartar el líder del PSOE de la Moncloa. El primer va ser el congrés del partit que va revalidar Feijóo i va obrir la porta a pactar amb els nacionalistes catalans sempre que sigui "en el marc de la Constitució", primer pas per aixecar vetos, encara que això irriti el PP de Catalunya que lidera Alejandro Fernández.

El segon són les paraules de Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, per intentar desbrossar el camí, amb la petició a Junts perquè doni suport a una moció de censura i la defensa de "pactes puntuals" amb els independentistes. I el tercer va ser dimecres, al Congrés, quan Feijóo va disparar contra els socis de Sánchez, però va evitar entrar al cos a cos amb Junts. La condició que posen els de Puigdemont si el PP vol parlar d'alguna cosa és que visitin el seu president a Waterloo, un escenari que el PP descarta. I és que, més enllà de seduir Junts, tampoc ha de perdre Vox. L'equació de Feijóo és difícil de resoldre.