"Em vau escollir com a capità d'aquest vaixell, i el capità no se'n desentén quan hi ha mala mar". És un dels missatges de Pedro Sánchez dissabte al comitè federal del PSOE. Allargant la metàfora, aquest dimecres al Congrés els socis d'investidura del president han escenificat duresa amb el capità, fins i tot distància o escepticisme, però cap d'ells no enfonsarà el vaixell. És el mínim comú denominador de l'eclèctic grup que va permetre a Sánchez revalidar la Moncloa: tots són conscients que, si cau el president, hi ha molts números que el PP aterri a la Moncloa amb el suport de Vox, un escenari que ni a les esquerres ni als nacionalistes catalans i bascos els és, d'entrada, més favorable que l'actual.
Sánchez ha comparegut al Congrés conscient que la legislatura passa per un moment més que delicat i que la seva presidència està tocada. El cas Santos Cerdán ha deixat noquejat durant setmanes el president, que continua dèbil, però ni en el pitjor moment des que va desbancar Mariano Rajoy l'any 2018 els populars han estat capaços de construir una majoria alternativa per promoure una moció de censura o bé per guanyar una investidura. Tampoc ara, tot i els indicis de corrupció contra els dos últims secretaris generals del PSOE, i de la màxima confiança de Sánchez, i que ningú és capaç de predir fins a on arribaran els escàndols de corrupció que envolten els socialistes.
Els socis s'han mogut entre la crítica, l'exigència, l'advertència o la distància, però cap ha deixat entreveure un motí a bord per posar un altre capità al capdavant. La líder de Sumar i vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha estat un cas paradigmàtic durant el debat. No s'ha assegut a la bancada del govern, sinó que ho ha fet amb el seu grup parlamentari, a qui ha representat a la tribuna d'oradors per fer la rèplica a Sánchez. Del seu missatge, dues idees: cal impulsar mesures ambicioses contra la corrupció i fer un gir social en la legislatura, però Sumar no farà res per enfonsar el govern de coalició, "un raig de llum en un moment de foscor". Més enllà d'escenificacions, Sumar continua lligat a Sánchez.
Ningú vol ser responsable d'un canvi a la Moncloa
El mateix ha passat amb els independentistes catalans o amb els grups bascos. El missatge d'ERC ha conjugat l'exigència però mantenint el suport al president, almenys en aquest moment. Ara bé, no serà incondicional i queda vinculat a l'evolució del cas Cerdán. "Amb el que tenim ara, no podem fer caure el govern", ha admès. Però sí l'escàndol escala i afecta el president socialista o bé es demostra finançament il·legal del PSOE, els republicans tenen clar que "obligaran" a fer "que la gent decideixi". Gabriel Rufián ha advertit que pot arribar un moment en què la continuïtat de Sánchez no només no freni l'arribada de l'extrema dreta, sinó que afavoreixi que s'hi quedin durant molts anys.
En altres termes, però amb el mateix resultat, s'ha expressat Junts. El partit ha mantingut en el mateix missatge de tota la legislatura i no ha volgut enquadrar-se en cap dels blocs ni comprometre's amb l'estabilitat de cap govern. "El nostre compromís és amb Catalunya", ha dit Míriam Nogueras, que ha advertit Sánchez que viu en una "pròrroga". Res de nou que no hagi dit els últims mesos, amb la diferència que els juntaires han perdut l'interlocutor amb el PSOE, que era Cerdán, i els acords d'investidura continuen sense complir-se, com passa amb el català a Europa o les competències d'immigració. Malgrat això i la distància exhibida, tampoc Junts vol fer caure el capità, almenys ara.
Una moció que no té recorregut
Mentre Sánchez intenta reflotar la majoria de la investidura i l'esquerra es ressitua, el PP ja es veu a la Moncloa. El problema és que no té majories per promoure una moció de censura per accelerar el canvi, i corre el risc d'evidenciar un excés de triomfalisme quan (encara) no hi ha eleccions a l'horitzó. Feijóo, envalentit després del congrés del PP del cap de setmana, ha endurit el discurs contra Sánchez, però també contra els socis d'investidura. Ha passat de la conciliació exhibida fa un parell de setmanes, quan va sondejar-los per veure el grau de suport als socialistes, a confrontació o el menyspreu.
Menyspreu contra ERC i EH Bildu, amb qui no té recorregut explorar un pacte, i que pràcticament no s'hi ha referit en la seva intervenció. I confrontació cap als nacionalistes del PNB, amb qui en altres circumstàncies sí que hi hauria marge d'entesa. No en aquest cas i menys després del discurs del líder del PP, que ha acusat els nacionalistes bascos d'estar "comprats" per Sánchez. Feijóo només necessitaria que un dels socis desertés per tenir opcions de guanyar una moció de censura i potser per això només hi ha hagut un únic grup, en aquest cas Junts, a qui no ha criticat durant la intervenció. Rufián s'hi ha agafat per insinuar una futura entesa de dretes per enderrocar el govern progressista.
El vaixell navega, però el rumb és incert
Sigui com sigui, Sánchez continua al comandament del vaixell, però l'horitzó de la legislatura és incert. Els socis tenien en comú el suport a l'amnistia i la preferència d'un govern progressista que no pas un del PP amb Vox, però amb el pas dels mesos les posicions s'han anat allunyant i és cada cop més complicat articular la majoria de la investidura per poder omplir de contingut la legislatura. Sánchez no té previst, ara com ara, presentar pressupostos, perquè seria pràcticament impossible que els pogués tirar endavant. Aquesta seria una bona mesura per calibrar la confiança i ressetejar la legislatura, perquè el vaixell, més enllà de navegar, posi rumb a alguna banda.
