Un total de 53 de cada 100 euros que l'estat espanyol inverteix en el conjunt de l'administració van a parar al Ministeri de Defensa. Segons dades de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), que emet informes mensuals d'execució pressupostària, el 30 d'abril hi havia aprovada una inversió real de 8.512 milions d'euros destinada al ministeri encapçalat per la socialista Margarita Robles. És, amb diferència, l'òrgan de l'administració general (excloent empreses públiques, com Adif o Aena) que s'endú més inversions públiques, duplicant la xifra del Ministeri de Transports, que ocupa la segona posició. 

Una suma que ha crescut un 45% des del mes de gener. Aquesta dada que evidencia que pràcticament una tercera part de les inversions han estat afegides a posteriori, entre gener i abril, mitjançant ampliacions i transferències de crèdit unilaterals, aprovades per la Moncloa sense passar pel Congrés. A més, aquests 8.500 milions d'euros suposen un augment del 20% respecte a la inversió definitiva del 2024 registrada a finals de desembre. 

Un fort increment que s'ha donat només en els primers quatre mesos d'any. En el temps que queda perquè acabi el 2025, un any marcat per l'escalada bèl·lica i la inestabilitat internacional, es preveu que aquesta diferència creixi encara més, a mesura que es concretin les inversions anunciades pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a arribar al 2,1% del PIB, llindar que ha promès el líder socialista a l'OTAN. 

El pressupost de Defensa més gran de la història

Aquest increment en les inversions militars forma part de l'estratègia del govern espanyol d'abocar milers de milions en la indústria armamentística. Pedro Sánchez ha promès a l'OTAN que Espanya destinarà el 2,1% del seu PIB en defensa, una xifra que el seu secretari general Mark Rutte veu insuficient. Encara pitjor ho veu Donald Trump que, poques hores abans de bombardejar il·legalment l'Iran, va exigir a Sánchez el 5%. En tot cas, per arribar al 2,1% encara fa falta un gran augment de despesa. Per a assolir-ho, Sánchez va anunciar fa unes setmanes que s'ampliaria la despesa en defensa en 10.471 euros. Una xifra a la qual el govern pretenia arribar en quatre anys.

A l'espera que es concretin moltes d'aquestes inversions, el Ministeri de Defensa ja ha assolit la despesa més alta de la seva història. Són 16.836 milions d'euros, dels quals més de 4.000 milions provenen de modificacions de crèdit. És a dir, despeses aprovades en el si del govern, però que no havien estat prèviament pressupostades. És, també, la modificació de crèdit més elevada del Ministeri de Defensa en les darreres dues dècades. En aquests quatre mesos, a més, el Ministeri d'Indústria també s'ha engreixat en 3.550 milions d'euros per a triplicar la despesa en innovació tecnològica armamentística.

Augments unilaterals que no passen pel Congrés

El govern espanyol no ha aconseguit aprovar uns pressupostos generals de l'Estat des del 2023 així que, des d'aleshores, qualsevol modificació s'ha de fer mitjançant procediments especials. D'aquests 4.000 milions que s'han afegit a Defensa en només quatre mesos, la gran major part (2.822 milions, el 71%) s'han mobilitzat a través de transferències de crèdit. 

Unes transferències que no necessiten l'aval del Congrés ni del Senat. Segons estableix la darrera llei pressupostària (article 9), les pot aprovar el Consell de Ministres a proposta de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, quan es tracti de "necessitats ineludibles". Un procediment unilateral, que articles d'El País i Newtral han detallat, que permet al govern espanyol disparar la despesa militar sense haver de negociar-ho amb els seus socis d'investidura. En cas de necessitar l'aprovació de la cambra baixa, Sánchez suaria per convèncer els partits d'esquerres, que s'han mostrat contraris a la participació espanyola en l'escalada militar. 

No només el Ministeri de Defensa: les despeses militars "ocultes"

En realitat, aquests 4.000 milions d'euros són només una part de l'augment en defensa. Sense anar més lluny, els pressupostos del CNI i dels organismes dependents del ministeri van per banda i també són susceptibles de rebre ampliacions o transferències de crèdit. En els primers quatre mesos de l'any, l'institut de tècnica aeroespacial, l'institut d'habitatge de defensa i l'institut social de les forces armades han vist créixer els seus comptes anuals en 139 milions d'euros, un 11% més del que els atorgaven els pressupostos de l'Estat del 2023. El ministeri d'Hisenda no ha publicat les dades referents al CNI pel seu caràcter secret.

En segon lloc, la despesa en defensa va més enllà del que gasta el ministeri i els seus òrgans adjunts. Una part molt important de les inversions militars surten del Ministeri d'Indústria, ocupat per l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu. Una partida dels seus comptes, amb codi 464B i anomenada "suport a la innovació tecnològica en el sector de la defensa", en només en quatre mesos s'ha triplicat respecte al que estava pressupostat. A través de més ampliacions de crèdit, els 1.602 milions d'euros que els pressupostos de l'Estat de 2023 destinaven a aquests projectes han crescut fins als 5.148 milions, un augment de 3.547 milions, segons els informes detallats de l'IGAE. 

Organitzacions per la pau i la defensa dels drets humans denuncien aquestes despeses militars 'ocultes' que dificulten conèixer amb exactitud l'abast de la indústria de la guerra finançada amb diners públics. El Centre Delàs d'Estudis per la Pau, que elabora estadístiques anuals agrupant totes les partides pressupostàries relacionades amb l'exèrcit, xifra amb 42.200 milions d'euros el cost total de la despesa militar, quasi tres vegades més del que té atribuït el Ministeri de Defensa.  

On anirà la nova despesa militar?

El Ministeri de Defensa no ha aclarit a Nació a on es dirigiran, exactament, aquestes noves inversions. En tot cas, el programa d'armament ja existent, que destinava 20.000 milions d'euros entre 2023 i 2026, prioritzava la producció de fragates F-110 (2.225 milions), avions de combat NGWS/FCAS (1.879 milions) i altres vehicles aeris i terrestres de combat.

I els 10.000 milions d'euros anunciats per Sánchez, on aniran? Segons ha rastrejat el president honorari del Centre Delàs, Pere Ortega, el Consell de Ministres ha aprovat un seguit d'augments i transferències de crèdit des d'inicis d'any. La llista, publicada per Ortega al diari El Salto, és la següent:

• 57,4 milions d'euros per a l'Institut d'Habitatge, Infraestructura i Equipament de Defensa (suplement de crèdit aprovat l'11 de febrer)
• 562 milions d'euros per a les missions militars espanyoles a l'exterior (transferència del fons de contingència aprovada el 25 de febrer)
• 344 milions d'euros sense concretar (transferència de crèdit del 4 de març)
• 40 milions d'euros per a l'Institut d'Habitatge, Infraestructura i Equipament de Defensa (suplement de crèdit aprovat el 4 de març)
• 2.084 milions d'euros per a programes especials de modernització d'armament i altres finalitats (transferència del 8 d'abril)
• 62 milions d'euros per a despeses de la Unitat Militar d'Emergències (UME) durant la Dana de València (dues transferències del 8 d'abril)
• 438 milions d'euros per a millorar els salaris dels militars (una transferència de crèdit i una altra des del fons de contingència del 14 d'abril)

A més, Ortega detalla d'on sortirà l'increment de despesa de 10.000 euros, anunciat per Sánchez a finals d'abril:

• 1.357 milions d'euros dels fons Next Generation
• 2.819 del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)
• 1.395 milions d'euros de transferències del fons de contingència
• 1.745 milions d'euros de recursos no executats de pressupostos anteriors
• 1.681 milions d'euros d'una transferència de crèdit des del Ministeri d'Indústria