Poques setmanes després de pactar el traspàs de les competències en immigració, encara pendent de concretar-se entre Junts i el govern espanyol, els mateixos actors van arribar a una entesa per al repartiment dels menors migrants arribats a les Canàries. A diferència d'altres ocasions, les xifres implicaven una circulació menor cap a Catalunya i més elevada per a comunitats com Madrid i Andalusia, les dues en mans del PP. Un cop aprovat al Congrés dels Diputats el decret que avalava l'acord amb Junts només quedava que es posés en pràctica. I, de moment, l'aplicació s'està convertint en un nou pols entre els populars i la Moncloa, amb amenaces incloses d'utilitzar la policia.
Aquest és l'advertiment que, de fet, ha verbalitzat aquest dimecres Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial, en una entrevista a TVE: si les autonomies governades pel PP frenen l'acollida de menors migrants provinents des de les Canàries, hauran d'intervenir les forces de seguretat de l'Estat. L'avís arribava després que comunitats del PP, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant, hagin obert el camí cap al Tribunal Suprem per frenar l'aplicació del decret. "No tindran recorregut", ha assenyalat Torres, que ha considerat "lamentables" les crítiques de la presidenta balear, Marga Prohens, al repartiment i a la manera com s'ha de procedir per acollir els menors migrants.
Prohens sostenia, en aquest sentit, que no havia prou professionals per atendre els nouvinguts -que porten setmanes a les Canàries a l'espera de poder trepitjar la Península- i que el govern espanyol tampoc havia clarificat en quins espais se'ls podia allotjar. "No n'hi ha", va assenyalar la dirigent balear. El ministre de Política Territorial ha volgut respondre que Prohens no ha enviat encara el certificat de menors que té a la seva comunitat. "El sistema de repartiment és arbitrari, opac i discriminatori", ressalta el recurs al Suprem enviat des de la Comunitat de Madrid. La maniobra no va en contra del decret aprovat a l'abril, sinó que pretén inutilitzar-ne un de nou validat aquest dimarts.
El text, una de les mesures incloses en el primer consell de ministres posterior a les vacances, estableix la capacitat màxima d'acollida de cada autonomia en matèria de menors migrants. Del que es queixa Ayuso és que Madrid pot arribar a rebre fins a 2.325 nouvinguts, una xifra que es troba per sota de Catalunya -2.650- i d'Andalusia, que podria arribar a tenir-ne fins a 2.827. L'acord que van segellar Junts i el PSOE fa uns mesos permet, però, que la Generalitat només hagi d'assumir l'arribada de 31 menors migrants en el repartiment que s'està duent a terme. Entre això i la delegació -incompleta- de competències en immigració, el PP va carregar amb duresa contra el govern espanyol.
Les derivacions de menors des de les Canàries i que demanen asil veuran incrementat el ritme, això sí, a mesura que avancin les properes setmanes. La secretària d'Estat de Migracions, Pilar Cancela, ha informat de les novetats en una reunió entre l'executiu espanyol i el de les Canàries. Fins ara, han sortit del sistema d'acollida de les illes atlàntiques al voltant de 300 persones, entre elles els menors sol·licitants d'asil, i uns 40 joves que ja havien entrat a la majoria d'edat. Si la setmana va arrencar amb el xoc entre el PP i el PSOE per la gestió dels incendis, la gestió dels joves migrants amenaça d'agafar el relleu de la polèmica en una carpeta que ja és prou sensible per si mateixa.
