Més pressió a Europa perquè avali l'oficialitat del català. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari, Imanol Pradales, han enviat una carta conjunta als 26 ministeris d'Exteriors dels estats membres de la Unió Europea en què demanen el vot favorable a la proposta que es debat aquest divendres. "Europa no seria Europa sense la seva diversitat lingüística", ha dit Illa quan ha compartit la missiva a través de les xarxes socials.

La carta recorda que el plurilingüisme és una "contribució destacada" a la cultura europea i fa referència a referents culturals com l'escriptor català Ramon Llull, la lírica medieval galaicoportuguesa o l'escriptor basc Bernart Etxepare. "Ni Europa ni Espanya s'entendrien sense les aportacions contemporànies del català, el gallec i l'eusquera", diu també la carta, recordant que són idiomes d'ús quotidià per a milions de ciutadans.

La missiva també reflexiona sobre la història del plurilingüisme a l'Estat, assumint que "no ha estat fàcil". Es fa referència a "èpoques fosques" de negació i repressió de la llengua, però es recorda que en democràcia s'han reconegut els drets lingüístics de la ciutadania i posa com a exemple el preàmbul de la Constitució que protegeix totes les llengües de l'Estat.

Els dos presidents coincideixen a dir que el català i el basc són elements clau de cohesió i vertebració social i consideren que ara és Europa qui ha de participar en blindar les llengües. La carta recorda que l'oficialitat és una reivindicació vigent des que Espanya va negociar l'entrada a la Unió Europea, però que en aquell context es va preferir prioritzar la democràcia i posposar el tracte al català, el basc i el gallec.

Però, recorden Illa i Pradales, que la demanda no només ha desaparegut, sinó que s'ha fet més forta. Els presidents català i basc expliquen que les llengües dels seus territoris ja s'utilitzen en diferents espais europeus i que ha arribat el moment de culminar el procés de reconeixement. "La singularitat, la constància històrica i les garanties ofertes han de ser suficients per posar fi a una anomalia que, en el fons, és fàcil de resoldre", conclouen els màxims mandataris de Catalunya i el País Basc.

L'oficialitat, encara sense unanimitat

L'oficialitat del català, el basc i el gallec a Europa torna a posar-se sobre la taula dels ministres d'exteriors europeus aquest divendres. Tot fa pensar, però, que aquest cop tampoc serà la bona. Perquè la mesura tiri endavant cal la unanimitat de tots els estats membres i aquest és un fet que encara no s'ha produït.

El govern espanyol ha presentat una nova proposta en què es compromet de manera més clara a assumir tots els costos de l'oficialitat, mentre que la presidència danesa del Consell de la Unió Europea rema a favor. Però bona part dels estats, liderats per Alemanya i Itàlia, encara presenten força reticències sobre la proposta.