La vicepresidenta del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha garantit que farà una proposta de model de finançament "com més aviat millor" i que aquesta complirà els "compromisos" assumits amb el Govern i amb ERC. Tots? No se sap. A la inauguració de les jornades World in Progress que organitza el Grupo Prisa a Barcelona, Montero Ha fet referència a la solidaritat i a la vocació d'autogovern, però ha evitat cap referència al principi d'ordinalitat, fonamental en l'acord d'investidura de Salvador Illa però que l'Estat es ressisteix a assumir, perquè condiciona tot el model.
No és senzill plantejar una proposta que tingui en compte totes les demandes de les autonomies i Montero ja ha començat a furgar en les contradiccions del PP. "Demano un posicionamet únic i comú al PP, perquè cada territori aspira legitimament a un model en funció de les seves singularitats", ha dit la ministra. És pràcitcament impossible casar les demandes del País Valencià o les Illes, governades pel PP i que pateixen un infrafinançament crònic, amb les de Madrid, també en mans dels populars i que és una de les que més aporat. O amb les d'Andalusia, comunitat beneficiada per l'actual model de finançament.
En tot cas, la ministra ha assegurat que fa mesos que es treballa en les variables d'aquest nou model, amb alguns nusos per resoldre. Davant del president de la Generalitat, Montero ha expressat la voluntat de fer pública aquesta proposta, conscient que en depenen les possibilitats d'Illa de tenir pressupostos. La xifra econòmica que ha d'aportar l'Estat -al voltant d'uns 20.000 milions d'euros-, garantir que aquesta sigui estable en el temps per preservar el principi d'ordinalitat o la reforma legal perquè Catalunya pugui recaptar l'IRPF són algunes de les qüestions espinoses de la negociació, que no s'ha aturat. Si no hi ha avenços, ERC no donarà suport als comptes d'Illa, però tampoc als de Pedro Sánchez.
Precisament sobre els pressupostos espanyols, Montero ha dit que presentarà "en uns dies" l'objetiu de dèficit i el sostre de despesa, primer pas per elaborar el projecte de llei dels comptes, que no tenen ni molt menys garantida la seva aprovació al Congrés. En tot cas, la ministra ha destacat el bon moment de l’economia espanyola, que creix més del 2%. “Som la locomotora del creixement econòmic de les principals economies del món”, ha assegurat, i ha ressaltat el paper “dinamitzador” de Catalunya. “Quan a Catalunya li va bé, li va bé a Espanya, i a l’inrevés”, ha dit. De tota manera, ha admès que les dades macroeconòmiques no sempre tenen una traducció a les butxaques dels ciutadans. “Estem prenent mesures, i Catalunya és l’exemple que quan s’apliquen aquestes solucions els beneficiats són els ciutadans”, ha afirmat.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, no ha fet cap referència al finançament o als pressupostos. Ha reivindicat el caràcter “extraordinari” de poder viure en pau, en un sistema d’estat del benestar i en llibertat d’expressió, d’informació o científica. En l’actual context de guerres, el president ha dit que la pau “no és un negoci” i ha ressaltat el sistema multilateral per resoldre els conflictes. També ha insistit en els valors de la Unió Europea, el valor de les institucions i el potencial econòmic del projecte europeu, que cal “adaptar” al món canviant. “Cal que la UE sigui una verdadera unió federal amb mecanismes de decisió més àgils”, ha dit Illa. Una Europa, d’altra banda, que també ha de tenir en compte totes les seves llengües, com ha dit el president. “Catalunya s’implicarà en tot allò necessari perquè Europa aprofiti la seva última i gran oportunitat”, ha reblat.
