"Fer país es fa així", va piular dijous la nit el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, després que es conegués el fracàs de l'opa hostil del BBVA al Banc de Sabadell. Al seu despatx, la mà dreta de Salvador Illa hi té emmarcades dues pàgines de diaris amb bones notícies. Una d'elles és la del retorn, el passat gener, de la seu social de l'entitat que presideix Josep Oliu a Catalunya. Ara, podria triar i emmarcar també una portada del fracàs de l'opa.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

El Sabadell havia estat la primera gran empresa que, per por al desenllaç del procés i en una decisió que validava l'argumentari unionista, va traslladar la seu l'octubre del 2017. Els seus directius sabien que desfent aquella decisió guanyaven complicitats i polititzaven l'opa i que això era necessari per frenar l'envestida amb un plantejament estrictament financer de l'entitat que presideix Carlos Torres. Ho han aconseguit. Han convençut els petits accionistes (han sabut activar-los el punt emocional) i han alineat els poders econòmics i polítics del país dificultant l'operació i posant-hi un granet de sorra per fer desistir els anomenats inversors institucionals, més grans i sovint transnacionals i que es fixen en el preu més que no pas en altres aspectes.

Que el Sabadell se'n surti i continuï fent camí és bona notícia i cal felicitar-se'n. També cal esperar que el BBVA, un operador molt rellevant després d'absorbir sis de les deu antigues caixes catalanes, mantingui o augmenti l'aposta per estrènyer vincles. El canvi de seu del Sabadell, a la tardor del procés, no va implicar —prou es va dir— desmantellar els serveis centrals a Sant Cugat, Sabadell o Barcelona. La majoria dels directius seguien a Catalunya, que és on també hi ha el gruix del negoci, molt focalitzat en la petita i mitjana empresa. Si l'opa hagués prosperat, el desmantellament i el progressiu trasllat cap a Madrid hauria estat qüestió de temps. De fet, el BBVA és formalment basc, però els centres de decisió i els directius estan radicats a la capital d'Espanya, cosa que sol lamentar el PNB.

Han guanyat els directius del Sabadell i també els sindicats, les patronals (en això Foment i Pimec sí que han defensat exactament el mateix tot i que no coordinadament) i els partits catalans, tal com retraten Oriol March en aquesta informació i Eduard Voltas en aquesta opinió. El PSC apareix com el gran vencedor i els independentistes, que havien maleït Oliu, ara s'hi ha reconciliat per força, han remat i també s'ho feien seu. El govern espanyol s'hi ha posat bé i ha incidit en els reguladors perquè sap que té més opcions de sobreviure si contrapesa el poder econòmic acumulat al Madrid DF i que juga descaradament a favor de les dretes amb la turbocapitalista Isabel Díaz Ayuso de musa. Aquest cap de setmana, els mitjans regionals de la cort, que són pràcticament tots els que es presenten com a nacionals, s'han sentit derrotats per la “ingerència” i buscaven culpables. 

Però, i ara què? Què hem d'esperar de l'establishment nostrat —Oliu n'és una figura preeminent— que sol defensar la "mà invisible" del mercat i es desentén de la política i l'interès general fins que toca recórrer a la "mà visible" del DOGC i el BOE per preservar els seus interessos? Ahir, Oliu era entrevistat a La Vanguardia i li preguntaven com retornarien a la societat el suport rebut. Era concís i tallant: "Fent el mateix i millor. Continuar amb la nostra missió i el nostre deure social, que és fer de banc i fer-ho bé", deia. És evident que es deu al negoci i als accionistes i que ni està obligat a fer política (ningú demana que hi torni) ni obra social com les caixes.

Però la veu del "banc català" té, com la d'altres seus corporatives, molta incidència i no és contradictori fer negoci i mantenir viva i activa la coalició de patronals, entitats, sindicats i partits en favor del bé comú i l'interès català. En aquest moment ço és la reivindicació de l'imprescindible finançament singular —que afronta un moment crític i on està en joc la capacitat de la Generalitat per dinamitzar i regular l'economia i millorar el benestar—, la necessària reindustrialització per reduir el pes del turisme i d'altres sectors d'escàs valor, o una mirada més humanista i atrevida a l'immens problema social de l'habitatge. Ara, el Sabadell ha contret un deute amb el país que no hauria de tenir dispensa.

Avui no et perdis

• Els nusos del finançament que obstaculitzen els pressupostos; per Bernat Surroca.
• El «soft power» del PSC a Madrid; per Roger Pi de Cabanyes.
• Carles Puigdemont es mentalitza per allargar (encara més) l'exili; per Oriol March.
• Realment és alarmant l'audiència de TV3 en prime time?; per Victor Rodrigo.
• Cuinar i menjar en català: expressions i paraules que has de conèixer; per Bernat Castanyer.

El passadís

Isak Andic era estimat i respectat a Foment del Treball. Quan el passat gener va morir a Montserrat en caure per un barranc durant una excursió, la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre va anunciar que li faria un homenatge a l'estiu coincidint amb el dia de l'empresari. La passada primavera van explicar que s'ajornava i que es faria aquesta tardor en col·laboració amb Mango, la seva companyia, i la família. Ja hi havia data, el 27 d'octubre, i confirmades personalitats de la política (ministres inclosos) i l'empresa.

Però la família ja no les tenia totes després de diversos interrogatoris i fa uns dies va traslladar la voluntat d'ajornar-lo. Alguns no ho van entendre gaire, però tot els va encaixar dijous a la nit quan es va saber que els Mossos que investiguen el cas no descarten que el seu fill Jonathan, que l'acompanyava a l'excursió i amb qui havia tingut desavinences empresarials i familiars, l'hagués assassinat. El cas promet i a Foment es queden, per ara, sense un homenatge que aixecaria una expectació brutal.   

Vist i llegit

El corresponsal de La Vanguardia a Londres, Rafael Ramos, mai deixa indiferent. Sobretot quan, sense miraments, dissecciona la figura de l'exprimera ministra conservadora Margaret Thatcher. Ara just n'ha fet 100 anys del naixement i s'ha preguntat què en queda del llegat d'una dona que, explica, "no va ser feliç ni un dia" després de deixar el número 10 de Downing Street. La conclusió és que, malgrat la seva petjada i popularitat, el seu llegat ha quedat en poca cosa perquè el seu estil de conservadorisme "ha passat de moda i l'Estat torna a engreixar-se" amb els laboristes, explica.

"La visió de Thatcher no ha sobreviscut al crac financer del 2008 (que va posar en relleu els perills de no regular), a la pandèmia (que va fer que la gent demanés més Estat), ni a la globalització (que ha estancat els ingressos de molts i ha fomentat un sentiment antiimmigració). En ella convivien una vena pragmàtica i una altra fonamentalista, que s’oposava a l’homosexualitat, defensava la pena de mort, recolzava l’apartheid, considerava Mandela un terrorista i Pinochet un amic, i la va portar a desconfiar d’Europa i a oposar-se a la reunificació alemanya. Tenia germanofòbia i americanofília", escriu. El podeu llegir aquí.  

Pilota a l'olla

Plàcida assemblea del Barça per al seu president, Joan Laporta. La situació econòmica del club no és encara, ni de bon tros, tranquil·la i les hipoteques s'acumulen, i ara la previsió és que a finals d'any el Camp Nou podrà acollir com a màxim 60.000 espectadors. Però la pilota entra i ell i la junta hi arribaven amb el primer equip de futbol podent anar-se'n a dormir líder i amb les expectatives intactes a Europa. Laporta, un mestre de la posada en escena i remar a la contra, va reformular el seu "al loro, que no estamos tan mal" per combatre els opositors.

A Víctor Font i companyia els va titllar de "setciències i mestretites" i va animar els socis a estar "alerta" i mantenir-los "ben lluny" del club després d'haver criticat les ombres de la gestió econòmica i demanat explicacions. Les eleccions de la primavera (Laporta espera arribar-hi estant viu a totes les competicions, com l'any passat) haurien de permetre un debat rigorós sobre la situació d'una entitat que vol preservar el virtuosisme de continuar sent dels socis i competitiva a l'esport d'elit.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]