El paisatge després del fracàs de l’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell deixa un panorama inesperat. Tan inesperat com ha estat el resultat d’una operació que al llarg dels seus disset mesos de procés ha tingut molt de thriller ple de girs enrevessats. A primera vista, després de la que ha estat una llarga pugna pel poder financer, apareixen un seguit de guanyadors i perdedors. Però més enllà d’això, el fracàs de l’opa obliga tots els actors a reavaluar la seva posició. Així queden els principals protagonistes segons dos acadèmics com Guillem López-Casasnovas, catedràtic de la UPF i exconseller del banc d’Espanya, i Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC).
Els deures del Sabadell
Els darrers dies, malgrat l’optimisme mostrat pel conseller delegat, César González-Bueno, en l’entorn del Sabadell pocs creien que l’opa quedés per sota del 30%, que es veia com un objectiu a l’abast del BBVA. El mateix conseller delegat havia aventurat que el banc basc estava “fregant el pal”. Al final, el resultat ha superat les millors expectatives.
Carles Puig de Travy considera que després d’un resultat “que és bo per Catalunya i evitarà l’impacte negatiu que hagués tingut un èxit de l’operació sobre clients i treballadors”, el banc vallesà té camp per córrer. “El Sabadell ha de solidificar el seu pla de futur, probablement fent operacions corporatives”, assenyala el degà del CEC, recordant anteriors absorcions per part del Sabadell, com va passar amb la Banca Herrero o el Banc Atlàntic.
Per López-Casasnovas, el Banc Sabadell no pot badar malgrat la victòria del moment: “Té el repte de ser solvent davant les expectatives generades per vèncer l’opa i fer-se fort davant les perspectives d'una segona. Ha de tenir cura de no descapitalitzar-se després de garantir uns repartiments tan extraordinaris de dividends”.
Josep Oliu toca la glòria
Als 76 anys, Josep Oliu ha guanyat una batalla despietada per preservar la independència del Sabadell. El directiu financer toca la glòria en el cim de la seva carrera i ocuparà un espai destacat en la història -farcida de fallides espectaculars, del Banc de Barcelona a Banca Catalana- del poder financer a Catalunya. “S’ha convertit en el salvador d’un banc clau per la burgesia catalana”, subratlla López-Casasnovas, que apunta als qui després d’Oliu mantindran el timó, com César González-Bueno i el director general Carlos Ventura. Peça clau aquest, que durant l’opa ha vetllat el negoci mentre Oliu i el conseller delegat s’abocaven a combatre l’atac del BBVA.
El “gran error” del BBVA
Puig de Travy assegura que els moviments borsaris que han seguit al resultat de l’opa, amb pujades sensibles del BBVA, són habituals en aquests casos: “El banc ja no ha de dedicar recursos a l’operació i disposa de molta més liquiditat. Ha de compensar els seus accionistes. D’aquí, els 36.000 milions que ha garantit distribuir, 13.000 dels quals properament, a més d’una recompra d’accions de 1.000 milions i un repartiment de dividends de 1.800 milions”. El degà del CEC confia que el BBVA continuï apostant per Catalunya, on és el tercer banc.
Per López-Casasnovas, “el gran error del BBVA en el tram final de l’opa ha estat insinuar una segona opa, el que ha fet que l’avarícia d’alguns els fes esperar una millor oferta, convençuts que s’arribaria al 30%”. Però des de l’inici de l’opa, el banc basc ha imprimit un estil agressiu a l’operació, el que ha estat erosionador per l’entitat: “És cert que també el Sabadell ha estat bel·ligerant en la seva campanya de publicitat, però el banc d’Oliu sempre pot dir que s’havia de defensar amb les urpes”.
Carlos Torres, a la corda fluixa
El president del BBVA ha assegurat aquest divendres que ni es planteja la dimissió. Però, com assenyala López-Casasnovas, “la seva posició s’ha afeblit, a banda de ser reincident ja que ja fa anys que intenta conquerir el Sabadell. El cost pel prestigi de l’entitat és innegable i per molt que ara es vulgui tancar files, quan hi hagi una junta d’accionistes se li demanaran segurament explicacions”. En alguns moments de l’opa ha semblat que l’obsessió per l’opa tenia alguna cosa personal per part de Torres.
Èxit i fracàs depenen molt de les expectatives finals. Xavier Vidal-Folch recordava aquest divendres que Torres li va confiar que tot el que no fos conquerir el 50% seria un fracàs. Amb el pas del temps, el BBVA va anar rebaixant ambicions i arribar al 30% era finalment l’objectiu a l’abast. Quedar en un 25% és una derrota sense matisos.
David Martínez, el mexicà “deslleial”
El conseller mexicà que va trencar la unanimitat del consell del Sabadell anant a l’opa, David Martínez (primer accionista: 3,8% del capital), surt tocat. La seva decisió va aconseguir irritar la cúpula del banc i el mateix González-Bueno va insinuar que podia actuar com una “llebre”, és a dir, motivar que altres anessin a l’opa esperant ell una segona amb millors condicions. López-Casasnovas: “El perdonaran. No convindria que aquest desencontre desemboqués en un xoc major i que David Martínez anés desfent-se de les seves accions, potser en previsió que la cotització baixés més. Una cosa que podria arrossegar-ne d’altres i acabaria ferint les accions”.
El catedràtic de la UPF considera que l’operació s’ha centrat massa en el “preu” i que, en canvi, una part rellevant del capital ha tingut més en compte el “valor” del que representava el Banc Sabadell. Quan s’escrigui la història d’aquesta operació caldrà tenir present que fins i tot en una opa hostil el pes dels elements intangibles (el vincle amb un territori, el cost per la cohesió d’una comunitat i també una vinculació afectiva) poden jugar el seu paper. Ja ho deia Antonio Machado al seu Juan de Mairena: Todo necio confunde valor y precio.
