En un dels despatxos nobles de Palau hi ha emmarcada una portada del dia que el Banc Sabadell va anunciar el retorn a Catalunya, prova documental del final del procés -i la inestabilitat que se li atribuïa- i de l'èxit de la calma instaurada per Salvador Illa. Al Govern es treia pit del retorn del Sabadell, la Caixa i altres empreses que van marxar l'any 2017. Però en la tornada del banc presidit per Josep Oliu hi havia un altre motiu, amb la mirada posada a l'opa del BBVA que es resol aquest divendres. L'entitat vallesana intentava polititzar l'operació i presentar l'intent de compra del banc basc com un embat a un "pilar bàsic" de Catalunya. I no li ha sortit malament del tot, vist el veredicte dels accionistes: 25,7%, l'opa ha fracassat.
L'opa al Sabadell ha mobilitzat l'establishment polític i empresarial per preservar-ne la "catalanitat". Illa, sempre prudent, s'ha posicionat de manera nítida contra l'operació: "Preferiria que no sortís". I el lloc on ho va dir no era casual: les jornades del Cercle d'Economia, davant l'empresariat, amb qui en aquest aspecte el president ha mostrat bona sintonia. Al dirigent socialista, a més, no li va agradar la manera com el BBVA va presentar l'opa, en plena campanya electoral i sense avisar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Sánchez, i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, han tingut també un paper determinant a l'hora de posar traves a l'operació.
L'argument oficial, tant a Palau com a la Moncloa, és que la compra del banc vallesà provocaria una excessiva concentració financera i pèrdua de competència, posaria en risc l'ecosistema bancari català i també el finançament a les petites i mitjanes empreses. En aquesta línia anaven les condicions que va posar el govern espanyol a l'opa. La més important, els fins a cinc anys d'autonomia del Sabadell en cas de compra per part del BBVA. Des d'aleshores, relats creuats, campanyes publicitàries -i, a vegades, de desinformació-, entrevistes a tot arreu dels principals protagonistes, Josep Oliu i Carlos Torres, i ofertes d'última hora per mirar de convèncer l'accionariat.
En tot cas, la classe política catalana està alineada en contra de l'opa. Pere Aragonès o Artur Mas l'han rebutjada. El Parlament ha aprovat resolucions crítiques amb l'operació i els principals partits també s'hi han oposat. Destaca aquí el posicionament de Junts, també contrari a l'opa, però al punt de mira per la decisió del seu vocal a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Pere Soler. La seva missió era torpedinar l'operació des de Madrid, però finalment va avalar-la. L'argument? La resolució de na CNMC, tal com estava redactada, posava les bases a la decisió del govern espanyol per complicar les condicions de l'opa. Carles Puigdemont va fer evident la "discrepància" amb el seu vocal, però va centrar la crítica els del PSOE, que tampoc va endurir la posició per frenar l'operació.
Hi ha un altre actor que podria haver mantingut el silenci, però no ho ha fet. Es tracta del PNB. El partit, que podria haver estat favorable a l'opa pels orígens bascos del BBVA, va marcar distàncies amb l'entitat per deixar via lliure a Sánchez per entorpir l'operació. "No és un banc realment basc, malgrat tenir la seva seu social a Bilbao", deia al maig el president de la formació nacionalista basca, Aitor Esteban. La no oposició del partit, soci de Sánchez, posava més pressió sobre el govern espanyol. Una pressió que no ha vingut només de l'àmbit polític, sinó també dels agents econòmics i socials de Catalunya, alineats contra la compra del Sabadell.
Pressió política i dels agents econòmics i socials
Foment, Pimec, Cecot, els sindicats majoritaris o el Cercle d'Economia, tots ells també s'han posicionat en contra de l'opa. "És una presa de pèl als accionistes", deia fa pocs dies el president de la gran patronal, Josep Sánchez Llibre, que també ha acusat Carlos Torres de no dir "tota la veritat" amb relació al procés de compra. Les pimes, que aquests mesos han estat reivindicades per oposar-se a l'operació, tampoc hi són favorables. De fet, ara fa un any, Antoni Cañete advertia de la importància del Sabadell pel finançament de les petites i mitjanes empreses i pronosticava una pèrdua de milers de llocs de treball. El criteri no ha canviat.
Al maig, diverses entitats del teixit econòmic i empresarial van demanar per carta a Sánchez que frenés l'opa, amb l'argument de l'excessiva concentració bancària. La missiva la signaven les patronals, però també organitzacions com Barcelona Global, el Col·legi d'Economistes, Fira de Barcelona o el RACC. Tampoc compta amb el suport del Cercle d'Economia. El mateix criteri han seguit CCOO i UGT, crítics amb l'operació. "No compta amb el suport social ni institucional", van dir en una carta al Ministeri d'Economia. La Intersindical-CSC ha situat una forquilla d'entre 6.000 i 7.000 llocs de treball que es perdrien si l'opa té èxit.
Poques hores abans de conèixer-se el resultat de l'operació, l'establishment polític, empresarial i sindical hi ha dit la seva, i majoritàriament en contra. Els accionistes del Sabadell, també. Amb un 25,7%, l'opa ha fracassat: una victòria d'Oliu, però també de Salvador Illa, Pedro Sánchez i tots els que, en els darrers mesos, s'han mobilitzat contra l'operació per presevar la "catalanitat" de l'entitat vallesana.
