Aquest divendres es tanca el període d’acceptació de l’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. A mitjanit conclou el termini perquè els accionistes del banc català decideixen si venen les seves accions a l’entitat que presideix Carlos Torres. Els darrers dies han vist els posicionaments finals dels directius de totes dues institucions financeres, conscients que, ara sí, arriba l’hora de la veritat. Però, passi el que passi, quedaran moltes incògnites per esbrinar. Així estan les coses en aquests moments.
El calendari que queda
Un cop es tanqui el termini d’acceptació, encara no se sabrà el resultat de l’oferta. Serà la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la que farà públic el resultat just una setmana més tard, el 17 d’octubre vinent. Enmig de tot tipus d’especulacions, el president de l'organisme, Carlos San Basilio, ha aparegut aquests dies per recordar que és l’organisme regulador l’únic que té alguna cosa a dir pel que fa al procés de l’opa.
En aquests moments, podria ser que el resultat no tanqui el calendari, ja que hi ha en realitat tres possibilitats. Si l’opa assoleix superar el 50% de les accions, triomfa. Si queda per sota del 30%, el BBVA fracassa i ha de llançar la tovallola. Però i si queda entre el 30% i per sota del 50%? Aleshores hauria de decidir si continua endavant i tot el procés s'allargaria.
Hi haurà una segona opa?
Aquesta possibilitat semblava inexistent fins fa poc. Però l’opció que el banc basc, si arriba al 30% del capital, vulgui continuar amb l’operació són reals. En aquest cas, el BBVA ha de llançar una segona opa. Però en efectiu (l’actual és un intercanvi de títols) i a partir d’un preu que la llei estableix com a “equitatiu” per part de la CNMV. Aquesta opció ha comportat una veritable guerra de posicions entre tots dos bancs .
Des del Sabadell, interessats a fer fracassar l’oferta, s’ha insistit en què els qui vulguin anar a l’opa farien bé d’esperar la segona, que per lògica ha de tenir unes millors condicions. El conseller delegat, César González-Bueno, ha repetit que una segona oferta “seria molt atractiva”. Tot i que podria tenir un cost afegit per al BBVA, des d’on ja s’ha assegurat que optaran per una segona opa si poden fer-ho pel mateix preu que la primera.
La guerra de xifres
Mai s’havia vist un pols com aquest dins del món financer. Des de campanyes publicitàries a una guerra de declaracions que aquests dies ha arribat al màxim. Una opa hostil és també una lluita psicològica. Carlos Torres ha assegurat que estan convençuts d’arribar al 50% i que els grans fons estan amb l’operació. Però això és el que han de dir perquè el contrari és mostrar inseguretat davant dels accionistes.
César González-Bueno, imbatible en la trinxera comunicativa, ha afirmat que l’operació frega el 30% i que creu que no hi arribarà: "I si és així, cadascú a casa seva". Ha considerat gairebé "impossible" que el BBVA assoleixi el 50% i, en aquest cas, el banc basc té al davant una papereta difícil. Sobre els grans accionistes, ha assenyalat que no és cert que tots s'estiguin decantant per l'oferta. Zurich, amb el 5%, ja ha deixat clar que s'hi oposa.
Els interrogants sobre la fusió
Una cosa és l’opa i l’altra la fusió. Les condicions del govern espanyol van establir un període de tres a cinc anys en què el Sabadell es mantindria com a entitat independent. En el cas de la fusió, l’executiu té potestat per impedir-la. Des del banc català també han fet dels entrebancs a la fusió un altre punt defensiu. González-Bueno es preguntava quin govern autoritzaria una fusió que implicaria tancament de sucursals i acomiadaments de treballadors.
Què passarà si l’opa triomfa?
El conseller delegat assegurava aquest dijous que si l’opa triomfava es produiria una "revolució", en referència a l’amplíssim front opositor que s’ha constituït, que aplega el gruix de l’entramat patronal i els sindicats, així com d’un ventall polític que ha posat d’acord des del PP català a la CUP. Hi hagi "revolució" o no, la victòria de l’opa tindria un fort impacte polític i social.
Seria una derrota pel teixit productiu català i per la classe dirigent. Tant la política, amb un president Salvador Illa que vol sortir del seu segon debat de política general reforçat amb una “Catalunya en marxa”, com l’elit econòmica, que hauria mostrat una enorme feblesa. Potser per això, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, emprava paraules molt fortes per rebutjar una opa que els empresaris consideren “una presa de pèl”. Les espases estan enlaire i l’únic que se sap a hores d’ara és que l’opa deixarà vencedors i vençuts.
