El consell de ministres ja ha emès el seu veredicte sobre l'opa hostil del BBVA per quedar-se el Banc Sabadell. Una operació econòmica que, en els últims temps, ha adquirit un component polític innegable i que ha generat tot tipus de moviments per part de tot el món econòmic català, contrari a l'oferta i que ha pressionat tant Pedro Sánchez com Salvador Illa per frenar el moviment. Què ha decidit, en essència, el govern espanyol? Segons ha anunciat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, l'operació ha estat autoritzada amb la condició que, durant tres anys prorrogables a cinc, les dues entitats mantinguin personalitat jurídica i patrimonis separats, a banda d'autonomia en la gestió de l'activitat.
El desenllaç imminent sobre l'opa ha fet que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) -que és de qui pot dependre, en última instància, l'opa del BBVA- hagi suspès la cotització de les dues entitats financeres, que hauran de tenir "decisions autònomes" en el crèdit a les pimes, en els recursos humans i l'obra social. Aquesta gestió autònoma, ha remarcat Cuerpo, està destinada a "preservar la riquesa" de les dues entitats i el "vincle" amb la clientela, en concret amb les pimes. "Estem parlant de la proximitat en termes territorials per tal de garantir una cobertura efectiva dels dos bancs. Què preservem? Continuïtat en la política de finançament i inversió en R+D", ha ressaltat el ministre.
Que es pugui operar temporalment de manera separada també té a veure amb la preservació de la plantilla en relació a les operacions en marxa. "Es tracta de maximitzar el valor de les dues entitats. Ens permet preservar els criteris d'interès general", ha apuntat Cuerpo. Preguntat específicament sobre els treballadors, no hi podran haver "processos específics" associats a l'opa. En altres paraules, que no hi puguin haver acomiadaments en cas que el BBVA adqureixi el Banc Sabadell. Un dels temors sobre l'opa, verbalitzats especialment des de Catalunya però també per part de la vicepresidenta Yolanda Díaz, és que lesionés el gruix de la plantilla de l'entitat nascuda al Vallès.
"La condició que s'estableix és proporcional i equilibrada, i està en el marc que habilita la llei sobre la competència", ha determinat Cuerpo, que ha defensat la manera com el govern espanyol ha delimitat el terreny de joc. "El consell de ministres pot imposar condicions diferents a les que tenen a veure amb la competència", ha detallat. "Protegim els treballadors i les empreses, i també l'interès general", ha apuntat. La Comissió Europea va plantejar dubtes sobre un enduriment de les condicions o, directament, un veto -que no és possible amb la llei a la mà, perquè el govern espanyol no podria dur a terme un moviment com aquest-, però el ministre ha defensat en tot moment la proporcionalitat.
Són condicions pensades per fer desistir el BBVA? "No estem obstaculitzant l'operació, estem protegint l'interès general", ha apuntat Cuerpo, que ha posat de manifest en tot moment la necessitat que hi hagi una "continuïtat" en recursos humans i oficines a través de l'autonomia que haurien de preservar les dues entitats. El ministre d'Economia ha comparegut al costat de la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, i de la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha anunciat una sèrie de mesures pensades per evitar una gran apagada com la del 28 d'abril, que va deixar tot l'Estat a les fosques i que va deixar al descobert les "vulnerabilitats" del sistema elèctric espanyol.
Un recorregut llarg
El BBVA tornar a posar l'opa damunt la taula -ja ho havia intentat a principis de la dècada- el maig de l'any passat, en plena campanya electoral a Catalunya. El recorregut ha estat complex: s'han anat superant fases mentre el teixit econòmic i empresarial català s'ha anat mobilitzant per impedir el moviment de l'entitat basca. En les últimes setmanes, tot s'ha accelerat. La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va avalar per unanimitat l'opa, tot i que hi va imposar una sèrie de condicions que el BBVA podia complir. Aquesta unanimitat a la CNMC va resultar rellevant perquè un dels membres del consell, Pere Soler, va ser proposat per Junts, partit contrari a l'adquisició hostil.
L'ens supervisor va estar analitzant la qüestió entre el novembre de l'any passat i el març del 2025, i va ser a partir d'aquest moment que la qüestió va adquirir un caràcter més aviat polític. Amb la resolució de la CNMC a la mà, Sánchez va anunciar una consulta pública per tal que tots els agents es pronunciessin sobre l'operació. El lloc escollit per posar-la en marxa, durant les Jornades del Cercle d'Economia, va posar de manifest que es tractava d'un gest cap als sectors més allunyats de l'opa, especialment establerts a Catalunya. Un cop feta la consulta, Cuerpo va decidir elevar la qüestió al consell de ministres, que tenia fins al 27 de juny per pronunciar-se.
