Hi va haver una etapa, a principis del 2019, que Pere Soler (Terrassa, 1967) tenia el convenciment que cada declaració davant l'Audiència Nacional en la causa sobre el paper dels Mossos d'Esquadra en el referèndum de l'1-O podia ser l'última que fes en llibertat. El fiscal Pedro Rubira, poc amic de les subtilitats, no tenia manies a l'hora de qualificar de "colpista" la cúpula de la policia catalana en la fase d'instrucció. Soler, que era director general dels Mossos la tardor del 2017, va acabar sent jutjat i absolt per rebel·lió al costat del major Josep Lluís Trapero, que ara ocupa -gràcies al nomenament de Salvador Illa- el seu càrrec. Després d'un temps fora del radar, ara ha tornat a primera fila.

Per què? Perquè, com a vocal de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), ha estat decisiu per avalar per unanimitat el veredicte sobre l'opa hostil del BBVA contra el Banc Sabadell. Soler va ser nomenat a proposta de Junts en una de les maniobres que han intentat situar el partit de Carles Puigdemont com a influent al Madrid del poder. La seva entrada a a CNMC, un cop en marxa l'oferta de l'entitat basca per quedar-se amb el Sabadell, es podia interpretar com una via per garantir la posició de l'entitat catalana o, si més no, per evitar un veredicte unànime de Competència. Dimecres a la nit es va resoldre la incògnita: Soler no va emetre cap vot particular.

Va ser així perquè el BBVA va acceptar noves condicions destinades al finançament de les pimes catalanes, però això no va evitar que en cercles empresarials s'aixequessin crítiques al paper del vocal i al paper de Junts. L'exdirector general dels Mossos ha arribat a l'òrbita de les sigles de Puigdemont amb el pas dels anys, perquè en un primer moment va ser un dels principals defensors del projecte del PDECat. En va formar part de l'executiva i, quan el líder a l'exili va fundar la Crida Nacional per la República, Soler va ser un dels qui es va oposar a la desaparició dels hereus de CDC dins les noves sigles. En l'àrdua negociació entre David Bonvehí i Jordi Sànchez, va fer costat al primer.

No amagava, en privat, la distància amb el projecte de la Crida i després amb el de Junts, que es va posar en marxa quan Sànchez va constatar que no hi hauria manera d'aglutinar tot l'espai postconvergent sota el mateix paraigua. En aquell moment -estiu i principis de la tardor del 2020- Soler estava pendent de què passaria amb el seu futur, perquè corria risc seriós de ser condemnat per rebel·lió juntament amb Trapero. L'Audiència Nacional, però, els va absoldre. Eren els primers processats de primer nivell pel referèndum que s'estalviaven passar per la presó, a diferència dels seus superiors jeràrquics. La relació amb el major dels Mossos, això sí, havia quedat tocada.

Un cop absolt, va assumir la direcció general de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). Expert en dret mercantil, un pas com aquest va permetre que Junts -amb el temps va anar refent ponts amb Jordi Turull, de la mateixa manera que mai els va perdre amb Josep Rull- el proposés al govern espanyol de Pedro Sánchez per formar part de la CNMC. Un nomenament que acabaria entroncant amb d'altres com el de Ramon Tremosa a Aena, d'Eduard Garcia a Renfe o de Miquel Calçada a RTVE. La direcció ha estat al damunt del paper de Soler -amb connexions a Foment- en l'opa i, de fet, Turull s'ha reunit amb ell en el transcurs de les últimes setmanes, segons diverses fonts.

Ara la pilota és a la teulada de Sánchez, que és qui té l'última paraula sobre l'adquisició del Sabadell. El vocal proposat per Junts, insisteixen al partit, sempre ha estat contrari a l'opa. Els més optimistes apunten, fins i tot, que la introducció del component d'excepcionalitat vinculada a Catalunya és el que pot servir de pista d'aterratge per al president del govern espanyol a l'hora de frenar l'operació. Després d'haver estat a punt de ser condemnat per l'1-O -el va viure amb gran tensió pel paper que van jugar les autoritats estatals en contra dels Mossos- i de patir des de primera fila les esgarrinxades de l'univers postconvergent, el protagonisme pel desenllaç de l'opa no l'agafa desprevingut.