El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat aquest dimarts la decisió del consell de ministres de condicionar l'opa del BBVA al Banc Sabadell al fet que l'entitat catalana tingui autonomia -patrimonial i jurídica, essencialment- durant un període que es podria estendre fins als cinc anys. "Tal com sempre hem defensat des del Govern de Catalunya, calia protegir un sistema bancari arrelat al territori i adaptat a les necessitats de les famílies i empreses amb una oferta justa. La gestió rigorosa, dialogant i discreta ha donat els seus fruits", ha remarcat Illa en un missatge a la xarxa social X. La consellera d'Economia, Alícia Romero, també ha aplaudit les mesures.
Què han dit els partits? Junts ha indicat que les condicions no són prou contundents, i remarca que s'hauria d'haver anat "més lluny". "Les condicions haurien d’haver estat més inequívoques per assolir aturar l'opa i donar major seguretat, sense jugar com ha fet amb un calendari sobre aspectes nuclears", ha remarcat la formació de Carles Puigdemont en un comunicat. Així mateix, Junts considera que "sempre" s'ha d'aplicar la independència de gestió i, per tant, mai ha de ser de manera limitada, com planteja la Moncloa. Tanmateix, el partit independentista assenyala que les condicions anunciades "només seran útils" si serveixen perquè es desisteixi de l'adquisició.
Pel que fa a ERC, la formació liderada per Oriol Junqueras ha emès un comunicat en el qual ha demanat que "fracassi" l'operació. "Treballem per preservar el sistema financer català, el finançament a les pimes i els llocs de treball, i una opa hostil ho tiraria tot enlaire en benefici de Madrid. Per això, esperem que l'oferta fracassi. En tot cas, esperem que les condicions que ha posat el govern espanyol evidenciïn que aquesta opa no té sentit si pensem en els ciutadans, els dipositaris, les empreses i els accionistes", ha indicat ERC, que demana que existeix un acord amb l'executiu estatal per tal que l'Institut Català de Finances (ICF) disposi d'una llicència bancària.
En relació a Foment del Treball, la patronal catalana valora positivament les condicions imposades per la Moncloa, i dona per fet que aquestes novetats fan que l'operació ja no sigui interessant pels accionistes. Per tant, ja la dona per "amortitzada". Foment creu que el plec de condicions elaborat pel govern espanyol va en la direcció de segellar una autonomia de gestió del Banc Sabadell en qüestions de política de crèdits, de productes financers, de sobirania tecnològica i IA, de polítiques de personal i atracció de talent, i d'afers territorials i socials. Això, segons la patronal, dificultarà "enormement" que prosperi l'opa perquè no la converteix en atractiva.
Pimec ha afirmat que les condicions del govern espanyol poden "obrir una finestra d'oportunitat" per preservar la competència, l'accés al crèdit i l'equilibri territorial. En un comunicat, la patronal aposta, però, per fer un seguiment "rigorós" i una supervisió "efectiva" del compliment d'aquestes condicions. Amb tot, ha valorat positivament la mesura de l'executiu espanyol, en especial sobre el manteniment de la personalitat jurídica, la independència de gestió i la prohibició de fusions durant almenys tres anys, a més de la cohesió territorial i l'accés al finançament de les pimes. Segons Pimec, aquestes mesures responen "parcialment" a les demandes que ha defensat en els darrers mesos.
Les raons del govern espanyol
Que es pugui operar temporalment de manera separada té a veure amb la preservació de la plantilla en relació a les operacions en marxa. "Es tracta de maximitzar el valor de les dues entitats. Ens permet preservar els criteris d'interès general", ha apuntat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo. Preguntat específicament sobre els treballadors, no hi podran haver "processos específics" associats a l'opa. En altres paraules, que no hi puguin haver acomiadaments en cas que el BBVA adqureixi el Banc Sabadell. Un dels temors sobre l'opa, verbalitzats especialment des de Catalunya però també per part de la vicepresidenta Yolanda Díaz, és que lesionés el gruix de la plantilla de l'entitat del Vallès.
"La condició que s'estableix és proporcional i equilibrada, i està en el marc que habilita la llei sobre la competència", ha determinat Cuerpo, que ha defensat la manera com el govern espanyol ha delimitat el terreny de joc. "El consell de ministres pot imposar condicions diferents a les que tenen a veure amb la competència", ha detallat. "Protegim els treballadors i les empreses, i també l'interès general", ha apuntat. La Comissió Europea va plantejar dubtes sobre un enduriment de les condicions o, directament, un veto -que no és possible amb la llei a la mà, perquè el govern espanyol no podria dur a terme un moviment com aquest-, però el ministre ha defensat en tot moment la proporcionalitat.
Són condicions pensades per fer desistir el BBVA? "No estem obstaculitzant l'operació, estem protegint l'interès general", ha apuntat Cuerpo, que ha posat de manifest en tot moment la necessitat que hi hagi una "continuïtat" en recursos humans i oficines a través de l'autonomia que haurien de preservar les dues entitats. El ministre d'Economia ha comparegut al costat de la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, i de la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha anunciat una sèrie de mesures pensades per evitar una gran apagada com la del 28 d'abril, que va deixar tot l'Estat a les fosques i que va deixar al descobert les "vulnerabilitats" del sistema elèctric espanyol.
Un recorregut llarg
El BBVA tornar a posar l'opa damunt la taula -ja ho havia intentat a principis de la dècada- el maig de l'any passat, en plena campanya electoral a Catalunya. El recorregut ha estat complex: s'han anat superant fases mentre el teixit econòmic i empresarial català s'ha anat mobilitzant per impedir el moviment de l'entitat basca. En les últimes setmanes, tot s'ha accelerat. La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va avalar per unanimitat l'opa, tot i que hi va imposar una sèrie de condicions que el BBVA podia complir. Aquesta unanimitat a la CNMC va resultar rellevant perquè un dels membres del consell, Pere Soler, va ser proposat per Junts, partit contrari a l'adquisició hostil.
L'ens supervisor va estar analitzant la qüestió entre el novembre de l'any passat i el març del 2025, i va ser a partir d'aquest moment que la qüestió va adquirir un caràcter més aviat polític. Amb la resolució de la CNMC a la mà, Sánchez va anunciar una consulta pública per tal que tots els agents es pronunciessin sobre l'operació. El lloc escollit per posar-la en marxa, durant les Jornades del Cercle d'Economia, va posar de manifest que es tractava d'un gest cap als sectors més allunyats de l'opa, especialment establerts a Catalunya. Un cop feta la consulta, Cuerpo va decidir elevar la qüestió al consell de ministres, que tenia fins al 27 de juny per pronunciar-se.
