“Les empreses necessiten pressupostos i el govern de l’Estat i el català també n’haurien de tenir”. Ho ha dit Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, en la seva intervenció aquest dimarts davant el Fòrum Nova Economia que s’ha fet a l’Hotel Palace de Barcelona. El dirigent empresarial ha parlat a les portes del debat de política general que aquesta tarda començarà al Parlament i el líder patronal ha reclamat “complicitat” entre els grups parlamentaris perquè el 2026 pugui haver pressupostos a Catalunya.

Ha reconegut que l’aritmètica parlamentària és la que és, però ha afirmat que pels empresaris és important que hi hagi pressupostos i que la societat civil disposi d’un comptes “competitius”. Ha dit que confia en “l’habilitat de Salvador Illa”, afegint que això també implica avançar en un acord pel finançament al qual Foment dona suport, i ha demanat que es negociï amb Junts i el PP”. Ha recordat que també ho van defensar durant el govern de Pere Aragonès, malgrat que discrepaven en algunes partides i en l’increment d’impostos. 

Ha insistit en l’existència d’un “infern fiscal”, com fa sovint, i ha tornat a demanar una rebaixa fiscal, amb la supressió de l’impost al patrimoni (“que és tributar dues vegades pel mateix patrimoni”), així com la reducció significativa de la fiscalitat per als autònoms. Ha propugnat una fiscalitat business friendly.

L'opa hostil al Sabadell: "Comprar duros a quatre pessetes"

El president de Foment ha reiterat la seva oposició “contundent” a l’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell: “El Sabadell ha estat sempre al costat de l’activitat productiva del país” i ha assegurat que l’experiència aconsella mantenir diversos actors en el sector creditici. Ha considerat “poc transparents i significatius” els canvis efectuats pel BBVA en la seva oferta, amb un plantejament final que és “comprar duros a quatre pessetes, una presa de pèl als accionistes”. Ha confiat que el BBVA no pugui arribar al 30% en l’opa: “Perdre el Sabadell seria una desgràcia en el terreny polític i en l’econòmic”.  

Sánchez Llibre ha reconegut les discrepàncies amb la vicepresidenta Yolanda Díaz pel que fa a la reducció de la jornada laboral, per la seva actuació que es contradeia amb el marc del diàleg social. Ha mostrat l’agraïment a Carles Puigdemont i de Junts per evitar que prosperés la reducció de la jornada, en una votació que va sumar Junts, el PP i Vox: “Es va fer un gran favor a l’economia productiva i es va evitar la fallida de l’economia catalana i espanyola”, ha explicitat. 

El líder patronal ha posat com a mal exemple de com s’han fet les coses la reducció de la jornada que es va aprovar a França, cosa que és una de les causes, segons ell, dels problemes que pateix l’economia francesa. Ha detallat que dels 27 països de la UE, només França i Bèlgica tenen una jornada per sota de les 37,5 hores. A Alemanya són 48 hores, a Itàlia 40 hores. Sobre Díaz, ha assenyalat que “sense respecte als empresaris difícilment es pot mantenir la cohesió social i la productivitat i acabaria fallant la democràcia”. Ha demanat que es valori “l’aportació dels empresaris per mantenir la societat del benestar social”. 

Ha criticat que, un cop s’ha evidenciat la impossibilitat d’aprovar l’horari de 37,5, ara Díaz vulgui imposar una plataforma telemàtica per controlar els horaris de treball a través d’un decret. Una pretensió que ha qualificat com a pròpia d’un “estat policial” i que ja ha anunciat que mobilitzarà en contra tot l’empresariat.   

Un altre aspecte que ha tractat ha estat l’absentisme laboral, proper al 8%. Ha assenyalat que 1.500.000 persones no han anat a treballar el darrer any i ha quantificat en 8.000 milions les pèrdues per baixes mèdiques en el primer trimestre d’aquest 2025, que a finals d’any podrien ser de 35.000 milions d’euros. Sánchez Llibre ha afirmat que en algunes companyies l’absentisme arriba al 20-25%, el que és “insostenible”.

Sobre el context global, dels conflictes oberts a la política aranzelària, el cap de Foment ha parlat d’”incertesa màxima”. Pel que fa als aranzels, ha considerat que els sectors econòmics catalans i espanyols hauran de buscar mercats alternatius, quan sembla que la desacceleració de les exportacions als Estats Units pot ser d’un 7% i ha apuntat a la Xina, Singapur o l’Índia com a mercats nous, així com Panamà, el Brasil i l’Argentina com a regions a considerar. 

Ha fet una gran defensa de les centrals nuclears i ha assegurat que sense Vandellòs i Ascó “hi hauria una fallida elèctrica a Catalunya”. Ha reclamat un acord entre els empresaris de les companyies elèctriques Naturgy, Iberdrola i Endesa i l’Estat per mantenir oberta la central d’Almaraz, a Extremadura. La desaparició de l’energia nuclear seria una catàstrofe, ha assegurat, demanant la pròrroga de les centrals nuclears mentre es produeix més energia renovable. Ha aconsellat de mirar als països del nostre entorn, quan Alemanya, el Regne Unit i França estan canviant les seves polítiques.

La “valentia” del president de la Generalitat

El president de Foment ha elogiat la “valentia” del president Salvador Illa a l’hora d’impulsar l’ampliació del Prat, que suposarà un increment del 2,8% del PIB català i, un cop acabada l’ampliació, implicarà per Catalunya 45.000 llocs de treball en els deu anys següents a la culminació de la infraestructura. Ha reclamat l’elaboració d’un pla de gestió que la Generalitat ha de presentar a Brussel·les i que es faci a través de la modificació de la ZEPA (Zona d’especial protecció de les aus). Sánchez Llibre s’ha mostrat convençut que el pla serà una realitat i que serà una obra “sostenible”. 

El dirigent patronal ha explicat que les sancions pendents establertes per la Comissió Europea s’han d’atendre -que inclouen modificacions ambientals- i això fa que l’ampliació s’hagi anat ajornant. Per això ha insistit en la necessitat d’un pla de gestió elevat a les autoritats comunitàries.  

Ha assegurat que "a Catalunya no hi ha seguretat jurídica pel que fa a l'habitatge", en bona part per la gran quantitat de normes que s'han anat aprovant. Ha afirmat que l'ocupació il·legal és un problema real i que a Catalunya és on hi ha més ocupacions de tot l'estat, i ha reclamat més col·laboració pública-privada per assolir més parc d'habitatge.