Fa un any que el BBVA va llançar, davant la manca d’acord entre consells d’administració, una opa hostil per quedar-se el Banc Sabadell. Els accionistes encara no s’han pronunciat i la batalla ha estat, fins ara, política i de despatxos. El Banc d’Espanya, el Banc Central Europeu i la Comissió Nacional del Mercat de Valors van donar curs formal a l’operació. En l’intent de polititzar l’opa i associar-se a les institucions i els agents socials catalans, el banc que presideix Josep Oliu va decidir al gener retornar la seu a Catalunya. L’havia abandonada, no sense polèmica, el 2017 per temor als efectes de la independència unilateral. Els dipòsits ja se’n ressentien i, a més, va ser permeable a pressions polítiques. 

Ara som a la fase final d’aquest procés polític, que pot deixar pas a una resolució purament accionarial pendent de si el BBVA millora o no l’oferta pel banc català (ha presentat bons resultats i ha incrementat el valor a borsa). Aquesta incloïa el preceptiu dictamen de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el regulador estatal que té la missió d’impedir una concentració nociva. És vinculant, però no definitiu. L’última paraula és del Consell de Ministres, que pot endurir les condicions o directament ajornar o vetar l’operació apel·lant a un principi tan discrecional com el de “l’interès general” o a “l’equilibri territorial”. En dues setmanes el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, fins ara contrari a l’opa, haurà d'elevar una proposta i Pedro Sánchez i el seu gabinet tindran un mes per resoldre.

Difícil traçabilitat en la primera missió

En el tràfec hi ha hagut un moviment de difícil traçabilitat i que ha alimentat teories diverses: el sí a l'informe de l'opa de Pere Soler, a qui, en el marc de la seva operació per tornar al Madrid del poder, Junts va situar fa uns mesos com a conseller de la CNMC. La seva primera missió era ajudar a fer-la descarrilar. Carles Puigdemont la veu com un atac a l’economia i al teixit empresarial català. Ningú esperava el seu vot, tampoc al partit, on algunes veus fins i tot posaven en dubte la capacitat o la resistència a la pressió ambiental (la reunió va durar nou hores) de Soler, promogut per Jordi Turull i Albert Batet i ben connectat amb Josep Rull. 

La cúpula del partit va guardar silenci 36 hores —també a les xarxes, on els seus líders són de gallet fàcil— i Soler va haver d'explicar a Junts el seu vot, que Turull va presentar aquest divendres a la tarda com la necessària jugada mestra (un dels pocs éssers mitològics del procés que sobreviu en entorns jurídics i mediàtics juntaires) que pot fer descarrilar l’opa. Va justificar que Soler formés part de la unanimitat a la CNMC i, alhora, la negativa a l’opa mentre instava Salvador Illa a incidir i a Sánchez a bloquejar l’opa. 

El Govern alimenta el dubte

Al Govern hi havia qui es preguntava fins a quin punt Junts pot ara pressionar a la Moncloa després del vot de Soler. Passa, però, que dels cinc membres de la sala de Competència de la CNMC, els altres —triats per l’executiu del PSOE perquè el PP no va pactar cap nom— no van anar més enllà de Soler. En entorns patronals es confiava que el conseller de Junts i Pilar Díaz (alt càrrec en diferents gabinets del PSOE) presentarien vots particulars contra l’opa amb arguments que facilitessin a Sánchez desautoritzar a una CNMC dividida. Fonts de l’executiu d’Illa mostraven desconeixement i sorpresa i instaven Junts a explicar “quins perfils” situa a Madrid i “quins interessos” defensa realment, introduint ombra de dubte.  

ERC, que mostrava sorpresa en privat i evitava la crítica en públic, havia pressionat per tal que l’informe no es votés a la sala de Competència sinó al ple de la CNMC, on també hi ha el seu conseller, Pep Salas, que participa de la sala Regulatòria. Però la presidenta de la Comissió, Cani Fernández, s’hi va negar argumentant que es va procedir igual amb l’absorció de Bankia per Caixabank el 2021. Allò, però, no era una opa hostil i es va resoldre en fase 1 i no en fase 2 pels dubtes que genera.

Els agents socials, coherents

Els agents econòmics no s’han mogut. Els sindicats, com Sumar, encara alerten contra l’opa i el mateix feien PIMEC, Foment i Cecot (aquests últims malgrat que han rebut crítiques per haver acollit actes amb Carlos Torres, president del banc basc). També continuava avisant aquest divendres del risc de concentració i dificultats d’accés a crèdit de les pimes Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia. Ell ha estat directiu dels dos bancs i aquest dilluns no perdrà ocasió de traslladar, a les jornades anuals de l’entitat, la pressió a Sánchez.   

Junts feia circular tota mena d’arguments —certament alambinats— per explicar la votació de Soler, que ell va defensar internament fins a l’extenuació davant de diversos dirigents del partit. Des que al Sabadell la foto de Junts com a únic aliat a la CNMC no li convenia (ho compartien alguns portaveus de l’entitat) fins que Sánchez no podia actuar al pas que li marqués un vot particular del partit de Puigdemont o que es reconeixia l'excepcionalitat catalana.

Condicions o salvar el banc?

Finalment, afirmaven, destil·lant la jugada mestra, que el sí va fer possible un informe amb peròs a la concentració i garanties extra, i que les prevencions (asseguraven que sense Soler no hi serien) donen via lliure a Sánchez per prendre i argumentar una decisió política. També que el text pactat pel banc basc i la CNMC assumeix el risc per al finançament de les pimes, l’especialitat del Sabadell, i el garanteix. El dictamen no descarta o fa inviable, per més condicions que posi, l’absorció del banc vallesà, que encara s’intenta impedir, més després d’un retorn que ha amorosit les relacions d’Oliu i els agents catalans.

Amb guanyadors i perdedors

El president espanyol està ara obligat ara a prendre una decisió controvertida, amb guanyadors i amb perdedors. Si desoint el criteri, ara unànime, del regulador intervé el mercat i frena o ajorna l’opa, el gest serà celebrat pels sectors econòmics i polítics catalans. S’enfrontarà al poder mediàtic i financer del Madrid DF, que ja li va retreure els canvis al capdavant de Telefónica. Si, per contra, i malgrat el criteri de Cuerpo, el PSC, Junts, ERC i Sumar, deixa fer no anant més enllà de Soler o posant noves condicions assumibles al BBVA i els accionistes del Sabadell venen, els grans derrotats seran Illa i les patronals catalanes. El president i Foment buscaven una altra fita en l’operació “normalització” del postprocés. Tant en un escenari com en l’altre, i per més cabrioles argumentals que s’hi posin, costa, en clau de supervivència del Sabadell, trobar virtuts al nou intent de jugada mestra de Junts.