El Cercle d’Economia celebra les seves Jornades anuals la setmana vinent i, aquest dilluns, ha presentat el document d’opinió Europa, wake-up call? Com respondre en moments de disrupció geopolítica, que porta per títol el que serà el lema de la trobada. L’entitat assegura que les dependències d’Europa, des de l’aposta pel gas i el petroli russos que assegurava energia barata a la importació massiva de tecnologia dels EUA i de la Xina, passant per la protecció militar nord-americana, s’han convertit en “vulnerabilitats”. “Vivim en un món més hostil i l’arribada de Trump al poder no fa sinó reforçar aquesta tendència”, assegura el Cercle.

Pel Cercle, la immigració és un dels grans fronts a escometre perquè ofereix una via d’aigua a la demagògia populista. El Cercle convida a una política immigratòria que “es faci des d’un mínim consens, una condició que es troba sovint a faltar a Europa i a Espanya particularment” i en un moment arriba a dir que “és més important la percepció d’ordre que el nombre d’entrades efectives que s’acabin produint”. 

“Cal que la immigració es percebi com un fenomen ordenat i que les entrades de població immigrant que es produeixin en un país en un lapse determinat responguin a uns criteris i unes regulacions preestablertes, amb independència del volum que tingui el flux immigratori”, assenyala la nota. En el programa d’actes de les Jornades s’ha introduït una taula rodona sobre immigració, amb la participació d’un dels grans especialistes, Hein de Haas, autor d’Els mites sobre la immigració.

El president del fòrum econòmic, Jaume Guardiola, i el director general, Miquel Nadal, han exposat els principals elements. “El moment és greu, i és urgent que Europa reaccioni”, assenyala el document. Però Guardiola ha subratllat el molt d’oportunitat que té el context, citant el que va dir l’exprimer ministre Enrico Letta: “Trump pot acabar sent el gran federalitzador d’Europa”.

El Cercle advoca per un "replantejament" de les relacions entre Europa i els Estats Units i, des de perspectives diferents, redefineixin la relació amb la Xina i Rússia, i que aquestes dues potències percebin una UE sòlida i amb una línia pròpia. El Cercle defensa també una diversificació de les aliances internacionals. Unes apostes que es poden veure torpedinades per l’exigència d’unanimitat entre els socis de la Unió. Per això reclama la creació de mecanismes que permetin a la majoria d’estats d’avançar en la integració.  

El document, molt geopolític, reclama una aposta decidida per reduir el gap tecnològic respecte dels Estats Units i la Xina, i el desenvolupament d’una política industrial i de defensa pròpies, esmentant repetidament els informes dels exprimers ministres italians Mario Draghi i Enrico Letta, i defensant una forta inversió econòmica per assolir aquests objectius “amb fons europeus, sobretot si han de servir per finançar béns públics de dimensió comunitària, com ara l’assoliment de l’autonomia estratègica en tecnologies clau, la millora del medi ambient o la defensa col·lectiva”. Però la nota també matisa que aquesta nova autonomia en defensa i seguretat s’ha de fer en el marc europeu de l’OTAN i no pas al marge dels Estats Units, opció que veu inviable. 

La tecnologia puntera ha estat un àmbit clau que explica l’endarreriment europeu. La UE ha fet menys inversió en R+D i ha mostrat dificultats de finançament i incapacitat per generar un ecosistema propi, amb models de negoci que puguin aplicar aquesta tecnologia. Malgrat això, el Cercle ha detectat la voluntat política de recuperar terreny perdut que ha explicitat la mateixa Ursula von der Leyen, així com el fet de disposar d’un bon teixit de talent.