El català Marc Murtra, elegit nou president de Telefónica

El fins ara president d'Indra, un enginyer proper al PSC, relleva del càrrec l'actual responsable José María Álvarez-Pallete a proposta del govern espanyol

Marc Murtra, en una imatge recent
Marc Murtra, en una imatge recent | EP
Lluís Girona Boffi / Martí Oliver
18 de gener de 2025, 11:32
Actualitzat: 19 de gener, 16:22h

El català Marc Murtra és el nou president de Telefónica. Així ho ha ratificat la companyia en un consell d'administració extraordinari, després que el govern espanyol, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el seu braç industrial, hagi activat formalment aquest dissabte el relleu de José María Álvarez-Pallete. Murtra és l'actual president d'Indra i és un enginyer proper al PSC.

El canvi al capdavant de l'empresa s'ha certificat en un consell extraordinari urgent. Álvarez-Pallete era el primer executiu de Telefónica des de l'abril de 2016, quan va agafar el relleu de César Alierta, i des de 2022 també ostenta la presidència de la GSMA, la patronal de la indústria mòbil que engloba els grans grups de telecomunicacions del món. Álvarez-Pallete ha dimitit com a membre del consell d’administració de Telefónica en ser destituït com a president, segons ha informat l’empresa a la CNMV.

El relleu a la presidència de Telefónica es produeix en un context marcat per l'entrada recent de nous actors al consell d'administració, com una operadora governamental saudita que controla el 9,97% en una operació sorprenent de 2.100 milions d'euros. Aixo va fer que CriteriaCaixa, el braç inversor de La Caixa, i la SEPI reaccionessin i augmentessin la seva participació per assegurar el control d'una empresa espanyola estratègica. La SEPI té el 10% de Telefonica i CriteriaCaixa el 9,9%, gairebé un 20% que els atorga una posició de control. La companyia ha tancat l'any del centenari amb pèrdues i arrossega una caiguda important de les accions en els darrers anys.

Per altra banda, Indra ha obtingut darrerament bons resultats a la borsa per l'aposta pel sector armamentístic en el context actual. L'arribada de Murtra a Telefónica de la mà del govern de Pedro Sánchez compta també amb el vistiplau de Criteria, que té Isidre Fainé al consell de Telefónica com a vicepresident i que mantenia una bona relació amb Pallete però ha avalat el relleu. Murtra ja és membre del patronat de la Fundació la Caixa.

Murtra, de familia materna anglesa i nascut al Regne Unit, va ser nomenat president d'Indra el 2021 també a proposta del govern espanyol i enmig de fortes tensions amb els anteriors directius de la companyia, que eren propers al PP. S'ha guanyat en aquests anys ser considerat un dels principals directius de l'Íbex.

El PP acusa Sánchez de "colonitzar" Telefónica per 2.300 milions d'euros

L'anunci ja ha tingut la primera resposta dels populars abans que es fes oficial. En una piulada, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha criticat la designació de Murtra. "El sanxisme ja no es conforma amb colonitzar les institucions públiques, ara també ho col fer amb empreses privades. Fins i tot a costa d'una companyia líder i marca Espanya com Telefónica".

La vicesecretària d'Organització del PP, Carmen Fúnez, ha anat més lluny i ha denunciat que  la "invasió colonitzadora" li ha costat 2.300 milions d'euros a l'Estat: "Que Sánchez tingui a Telefónica un president elegit per ell i que li agrada a ell i al PSOE ens ha suposat a tots els espanyols un cost de 2.300 MEUR", ha assegurat Fúnez a la Intermunicipal del PP de Castella-la-Manxa. La vicesecretària d'Organització del PP ha acusat el president espanyol de "no tenir escrúpols" per posar una empresa privada "al servei dels seus interessos personals". "Quan pensem que no poden anar a pitjor, les condicions democràtiques del nostre país empitjoren", ha lamentat Fúnez.

Enginyer de professió i dedicat al món de l'empresa i les telecomunicacions, Murtra va fer un canvi de sector el 2003 quan va ser nomenat director de Ràdio Estel i un any després gerent de Betevé. El 2006 va fer el salt a la política com a cap de gabinet de Joan Clos al Ministeri d'Indústria, va estar al capdavant de Red.es i després va tornar al sector privat i al món financer abans d'incorporar-se a Indra.