“L’opa no la decidirem els accionistes, sinó que ho faran els grans fons. Aquesta és la por”. Així s’expressava dilluns passat un accionista veterà del Banc Sabadell que anava a escoltar el president de l’entitat financera, Josep Oliu, a la Cambra de Sabadell. Una opa hostil és, per damunt de tot, una batalla pel poder. En aquest cas, pel poder financer. L’operació llançada pel BBVA per adquirir el Banc Sabadell està sent una representació inèdita d’un pols magnífic.
L’accionista citat no semblava confiar gaire en el govern espanyol, que no pot formalment vetar l’opa, però sí que pot -després de les condicions que previsiblement establirà Competència- incrementar els requisits per autoritzar-la. Això podria portar al desistiment del BBVA. En tot cas, el ministre d’Economia sí que pot impedir la fusió entre tots dos bancs, segons estableix molt clarament la llei d’ordenació d’entitats de crèdit.
En la hipòtesi que l’operació vagi endavant, cal veure què decideixen els accionistes. Per això és important saber qui són els “grans electors” del Sabadell. El banc no informa de la composició de la massa accionarial. És lògic. No vol ensenyar les cartes. Fonts properes a l’entitat assenyalen que no s’han produït modificacions sensibles, però sí que hi ha “moviments continus”. Des de l’entitat s’apunta a una situació “propera al 50/50” entre els minoristes i els fons d’inversió. Aquests són els principals actors. Els percentatges estan extrets del web de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
Blackrock, el màxim accionista, dubta
Es tracta del principal accionista, amb una participació del 6,249%. Des del 2009 és el gestor d’actius financers més potent del planeta. Va ser fundat els anys 80 als Estats Units per un grup de directius estretament vinculats a la comunitat jueva de Nova York, on té la seu. El seu director executiu és Larry Fink, un dels fundadors. Orbita al voltant del Partit Demòcrata. L’aterratge d’un exdirectiu del BBVA, Luis Megías, per dirigir el fons a Espanya va generar especulacions. Però hi ha una dada significativa: Blackrock va reduir lleugerament la seva participació al banc, el que podria indicar, segons els analistes, una actitud a l’expectativa.
Dimensional Fund, finances i "filantropia"
És el segon accionista del banc, amb un 3,76%, després d'incrementar la seva participació al fer-se pública l'opa del BBVA. El fons va ser creat per un multimilionari nord-americà, David Booth, que continua al davant del negoci als seus 78 anys. Es calcula que gestiona més de 600.000 milions de dòlars. Booth ha mostrat inquietuds per l'educació i va donar 300 milions de dòlars a la Universitat de Chicago, que va batejar amb el seu nom la seva escola de negocis. És un deixeble d'Eugene Fama, l'economista -guanyador del Nobel- que és considerat un dels teòrics dels mercats financers.
Zurich, Goldman Sachs i Morgan Stanley, amb el Sabadell
L’asseguradora suïssa Zurich ha aparegut amb un 3,181%, una novetat rellevant, ja que en aquest cas es pot suposar que es decantarà en favor del Sabadell, perquè té establerta una aliança estratègica amb l’entitat en el sector de banca d’assegurances. L’entrada de la companyia helvètica no és un moviment menor: la converteix en el quart accionista del banc. Fonts financeres recorden que l’aliança amb el banc vallesà, que va començar el 2008, va ser la pista d’aterratge per penetrar en el negoci d’assegurances a l’estat espanyol.
El banc català també té al sarró els vots de Morgan Stanley (1,51%) i Goldman Sachs (1,16%), que sumen un 2,5% que pot resultar preciós en el moment més decisiu. Les dues entitats financeres, amb seu a Nova York, assessoren el Sabadell per enfrontar-se a l’opa.
UBS, al costat del BBVA
El paper que Goldman Sachs i Morgan Stanley fan per al Sabadell el fa UBS amb el BBVA, assesorant-lo en l’estratègia a seguir per culminar l’opa. Amb el seu 2,811%, serà un gran elector en l’operació i es posicionarà al costat del banc basc. Té la seu a Zuric.
Qube Research&Technologies, fons agressius a l’aguait
El que hi ha més són incògnites. L’aparició a l’accionariat del banc del fons Qube Research&technologies, amb seu a Londres i oficines obertes a Hong Kong, Dubai i Singapur, amb el seu 1,017%, va sorprendre els experts. Qube és considerat un fons molt agressiu, acostumat als moviments especulatius en borsa, jugades tàctiques que busquen aprofitar-se de moments d'inestabilitat, com ja ha fet en el cas de la farmacèutica Grifols.
David Martínez Guzmán, un enigma al consell d’administració
L’empresari mexicà David Martínez Guzmán és l’únic membre del consell d’administració del Sabadell que, segons Bloomberg, es va posicionar el maig passat en favor de l’opa. Posseeix el 3,495% com a accionista individual, però en realitat el seu poder va més enllà, ja que cal sumar-hi el 3,105% del fons Fintech Europe, que ell controla. Martínez és considerat un dels grans inversors llatinoamericans amb presència en nombrosos sectors i obsedit pel negoci de les telecomunicacions.
A l’Argentina, on és una de les principals fortunes, va protagonitzar l’adquisició del 40% de Cablevisión i l’any passat es va quedar -a Mèxic- amb una part sensible del Grup Televisa (7,8%). De tarannà molt discret, reaci a declaracions i exposicions públiques, s’explica d’ell que va ser seminarista. Va cursar Filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, però el soroll del diner va emmudir el neguit socràtic.
Què faran fons d'enorme pes internacional, com el nord-americà Vanguard? Amb seu a Malvern, Pennsilvània, on va ser fundat per un multimilionari nord-americà, Jack Bogle, ja desaparegut, o el noruec Norges Bank, amb el seu 1,982%? Ningú ho sap, però la seva política davant d'opes hostils ha estat tradicionalment no socórrer i sortir en defensa d'un banc que afronta una opa. Des de Vanguard, en el moment de llançar-se l'opa, es va assenyalar que, de totes maneres, escoltarien l'argumentari del Sabadell.
Els minoristes s'organitzen
La posició del Sabadell troba ressò sobretot entre els petits accionistes, molts d'ells vinculats a la memòria de l'entitat i amb estrets llaços amb la tradició encarnada pel Gremi de Fabricants que va crear la institució. Així va néixer l'Associació d'Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell, presidida per Jordi Casas, ben arrelat en el teixit empresarial del Vallès, ara ancorat a Foment del Treball i amb llarga trajectòria en el món polític com a exsenador de CiU. Casas encapçala un nodrit nombre d'accionistes on hi ha els noms més representatius del Sabadell històric, de Joan Corominas a Joan Llonch o Joaquim Badia.
La posició dels minoristes nodreix els arguments de les entitats patronals, sindicats i pràctica totalitat de les forces polítiques que s'han posicionat de manera ferma contra les pretensions del BBVA. El seu compromís amb el territori referma el del propi Sabadell amb el teixit de les pimes. Però, mentre es coneix el criteri de Competència i es mira cap al govern espanyol, que ha mostrat reticències a l'opa, l'escenari dibuixa una lluita desigual.