Només són diners?

A diferència del món de la política, el de l'economia, i més encara el de l'empresa privada, no està tan auscultat. Sabem gairebé en temps real, i per més que ells es neguin -oficialment- a confirmar-ho, que les negociacions entre el PSOE i Junts han seguit a Bèlgica malgrat les escenificacions i les votacions o què ha passat en la reunió d'una executiva de partit. Però, en canvi, aquesta setmana ens han agafat per sorpresa dos moviments molt rellevants, que no s'han pensat i executat d'un dia per l'altre i que tenen impacte empresarial i també sobre quin és el mapa del poder econòmic espanyol.

Em refereixo, és clar, a la maniobra de la Moncloa, secundada per CriteriaCaixa i la resta de grans accionistes, que va situar el directiu català Marc Murtra a la presidència de Telefónica, l'estratègic gegant de les telecomunicacions estatals amb influència en molts àmbits, i al retorn de la seu social del Banc Sabadell a Catalunya.

En el primer cas ho vam saber dissabte al matí i el consell d'administració ho va executar aquella mateixa tarda. L'endemà mateix sabíem també que l'empresari Ángel Escribano agafava el testimoni de Murtra a Indra. I aquest dimarts a la nit sabíem que el Sabadell posava fi a set anys d'"exili" voluntari a Alacant (la seu operativa de l'entitat no s'ha mogut mai de Sant Cugat) i ahir a la tarda ja es va fer efectiu el canvi per unanimitat del seu consell.

El retorn té un context -el d'una certa estabilitat política que fa ja un temps que dura i que res té a veure amb el de la seva sortida, la tardor del 2017- i el moment triat tampoc és casual. El canvi s'efectua en plena opa hostil del BBVA, que ara mira de convèncer els petits accionistes del banc, ara formalment ubicat a la plaça de Sant Roc de Sabadell. Radicar-lo de nou a Catalunya amb tots els ets i uts s'emmarca en l'escalada del torcebraç i busca guanyar la complicitat dels petits accionistes, majoritàriament catalans, i també polititza l'opa.

Ahir vam saber que fa un temps que els directius del Sabadell rumiaven fer el pas. Sobre l'opa decidiran els accionistes en funció de quin sigui el preu (el BBVA haurà de posar més diners), però també la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (controlada pel govern espanyol) i, en última instància, el Consell de Ministres. I Sánchez i el seu govern no volen més poder econòmic radicat a Madrid DF i amb els perfils directius del Madrid DF, als que, per cert, tampoc ha estat aliè el Sabadell en els darrers anys.

El retorn de les empreses que van marxar el 2017 (i que van començar Agbar, Laboratoris Ordesa i Ciments Molins) l'hauria volgut facilitar Junts amb una legislació que la premiés i que castigués a qui no té seu a Catalunya malgrat tenir-hi els centres operatius, però mai més se n'ha sabut res malgrat els acords amb el PSOE. Era també un dels objectius de Salvador Illa i, dins del món patronal, del president de Foment, Josep Sánchez Llibre.

S'usava per explicar que calia girar full del procés i dels governs independentistes i ahir uns i altres ho celebraven. La satisfacció del Govern i de Foment pel retorn al Sabadell a Catalunya alimenta una certa expectativa que l'opa, que no beneeixen, ho té -no només pel preu de l'acció o per la geopolítica- una mica més difícil avui que ahir. Bàsicament perquè si la tornada del banc és només perquè al cap d'uns mesos acabi absorbit per una entitat amb seu social al País Basc seria una festa més que breu.

En canvi, Junts i ERC mantenien un to discret, malgrat que fora de micro alguns dels seus dirigents compartien la satisfacció. El tuit dels republicans era ben significatiu.

Formalment, no perdonen a Josep Oliu que la seva fos la primera gran empresa en marxar a la tardor del 2017. La inestabilitat política fruit d'un procés d'independència unilateral era el principal motiu. No es pot quantificar si, com deien totes les empreses, i singularment els bancs, era només per evitar posar en risc els clients i fins on van pesar les pressions polítiques. En aquelles dates, clients de Catalunya i de la resta de l'Estat (alguns tan importants com ACS, la constructora de Florentio Pérez) retiraven els seus dipòsits d'entitats catalanes i el govern de Mariano Rajoy va ordenar que també ho fessin empreses públiques estatals com a mesura de pressió.

El canvi legislatiu impulsat pel govern espanyol per facilitar els canvis de seu i les pressions fins i tot de la Casa Reial també hi van tenir a veure. L'independentisme màgic havia promès que no hi hauria cap trasbals i que els bancs acatarien el que vingués com si res, però les entitats ja treballaven amb què calia fer si la sortida era no pactada per no posar-se en risc.

En el cas del Sabadell, el juliol de 2017, una de les seves filials, Sabadell Consumer Finance, va obtenir la llicència bancària que li hauria permès operar a Catalunya en el cas d'un trencament unilateral i de la implementació d'una nova realitat jurídica que hagués subrogat a la nova república aquesta mena de prerrogatives de l'Estat espanyol.

L'octubre del 2017, en la decisió del Sabadell hi van pesar més els diners (salvar el banc) que no pas la política tot i que també hi va tenir alguna cosa a veure. Ara, de nou, torna a pesar més salvar el banc, però la política també ha ajudat a greixar coses.

El passadís

Junts està marcant distàncies amb el govern de Pedro Sánchez en matèria econòmica. Per fixar el seu perímetre ideològic, però també perquè la relació no és prou productiva. I persones vinculades al partit de Carles Puigdemont van prenent protagonisme en players del món de la consultoria i els assumptes públics que assessoren grans companyies, com ara les energètiques. És el cas de Javier Lara, publicista i màster en màrqueting i vendes, que ha estat els darrers cinc anys el cap de gabinet d'Albert Batet, president del grup de Junts al Parlament. Abans, havia format part del gabinet de Santi Vila a la conselleria de Cultura i al del president de la Diputació de Girona. El cas és que Lara s'ha incorporat fa dos mesos com a senior manager a l'oficina barcelonina de PricewaterhouseCoopers (PwC), una de les anomenades big four del sector, que des de 2016 dirigeix Ignacio Marull, actual vicepresident econòmic del Círculo Ecuestre i molt ben connectat amb destacats agents de l'economia catalana com ara el president de Foment, Josep Sánchez Llibre.       

Vist i llegit

Sergio del Molino, un periodista i escriptor agut que va generar un debat intens amb un assaig sobre l'Espanya buidada, ha publicat un article a El País que incideix sobre una de les moltes fotografies de la festa inaugural de Donald Trump. Amb el títol "Els trumpistes espanyols, patriotes contra la seva pròpia pàtria", Del Molino ironitza sobre tota la colla de dirigents de partits ultres europeus que, com Santiago Abascal, van córrer a aplaudir el seu gran referent internacional oblidant que una de les primeres víctimes del trumpisme governant seran molts àmbits econòmics europeus. "Quin nacionalista es fa còmplice de qui vol destruir la indústria del teu país?", es pregunta, recordant els sectors productius en perill, com el de l'oli, que ja va patir en l'anterior mandat de Trump.   

El nom propi

Joan Caball (Santa Llogaia d'Àlguema, Alt Empordà, 1964) deixarà de ser coordinador nacional d'Unió de Pagesos després de 25 anys al càrrec. Passarà al congrés que el principal sindicat del camp català celebrarà el 7, 8 i 9 de febrer a Mollerussa i que en renovarà bona part de la direcció. A Caball, de perfil dialogant i amb un discurs reivindicatiu i entenimentat, li ha tocat gestionar l'adversa situació del sector al nostre país del sector primari, castigat per la competència de països extracomunitaris, la burocràcia o la manca de relleu a les explotacions familiars. Aquí podeu recuperar l'entrevista que li vam fer quan, en plena sequera, els pagesos es van mobilitzar i tallar carreteres on ho retratava tot plegat. L'acabava amb un missatge que tenia un punt optimista: "Si se li donen les possibilitats, la situació de la pagesia la veig bé a cinc anys vista. Hi ha gent que vol tirar endavant, innovar i transformar. Es parla molt de la davallada del nombre de pagesos, però si mirem les superfícies de conreu, sobretot a la plana, veurem que no es perden. Un pagès avui produeix més que deu fa trenta anys", deia Caball. 

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.