Després que el Banc Sabadell anunciés el seu retorn a Catalunya el 21 de gener passat, totes les mirades es van posar sobre CaixaBank. Aquest dimecres, la Fundació la Caixa i Criteria han anunciat que tornen la seva seu social a Barcelona. Una decisió del món econòmic que encaixa perfectament amb el discurs polític d'una recuperació de la normalitat institucional. Avui mateix, ho ha subratllat el president Salvador Illa al destacar que el moviment de la fundació referma el "canvi de cicle", després que l'entitat econòmica assegurés que "no es donen ja les circumstàncies que van causar el trasllat temporal de les seus".
Ja fa mesos que es produeixen moviments sensibles en el teixit empresarial pel que fa al retorn de les seus. El desembre passat, la cimentera Molins es va convertir en la primera de les empreses cotitzades que va retornar la seu social a Catalunya després de traslladar-la a Madrid el 2017, arran del referèndum de l'1-O. El consell d'administració de la companyia va aprovar el retorn per unanimitat, com ho ha fet el patronat de la Fundació la Caixa. La nova seu serà a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Aquí podeu saber més coses de la família Molins.
Molins va ser una de les prop de 4.500 empreses que va decidir canviar la seu per "salvaguardar els interessos de l'empresa, de marcat caràcter internacional, i garantir la seva normal operativa". No era la primera empresa destacada que tornava. Abans ho van fer Aigües de Barcelona i Laboratoris Ordesa (que comercialitza les farinetes Blevit). Però sí que era molt rellevant. Quedava el poder financer, el més espantat aquell octubre del 2017.
Un decret urgent per facilitar el trasllat
El 6 d'octubre del 2017, només cinc dies després del referèndum, el govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, va aprovar el reial decret 15/2017 per permetre que el consell d'administració d'una companyia pogués decidir el trasllat de seu. El va presentar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, però l'autoria intel·lectual va tenir diverses atribucions. En la majoria dels casos, una decisió així requereix l'aprovació de la junta general d'accionistes, el que per força implicava que el procés de trasllat de les empreses fos lent i incert. En un clima polític i mediàtic molt tens, i amb tots els engranatges de l'Estat mobilitzats per neutralitzar les conseqüències d'una DUI que es preveia imminent, nombroses empreses van recórrer al decret urgent. Matías Carnero, líder sindical a SEAT, va explicar que la casa reial espanyola els havia pressionat per al canvi de seu.
Els bancs, primer
El decret del govern Rajoy va tenir efectes immediats en l'àmbit financer. El Banc Sabadell, de fet, havia estat previsor. L'any 2015 ja havia modificat els seus estatuts per facilitar que el consell d'administració adoptés la decisió de trasllat i ho va fer de seguida anunciant el canvi a Alacant. CaixaBank va decidir ubicar la seva seu a València mentre que la Fundació la Caixa es va traslladar a Palma. Les cúpules financeres sempre han explicat que la decisió adoptada obeïa a un moment decisiu en què no hi havia opció per salvaguardar l'interès dels clients. Uns i altres tenien fórmules per continuar operant a Catalunya a través de filials en cas que Catalunya s'hagués convertit en un estat que hagués quedat desconnectat del sistema bancari europeu.
El febrer del 2020, Isidre Fainé, president de CaixaBank el 2017, i Josep Oliu, de Sabadell, van explicar la decisió davant la comissió del Parlament que investigava els efectes de l'article 155. Resumint, el missatge va ser: no van existir pressions polítiques, el negoci bancari es basa en la "confiança" dels accionistes i es va afrontar en aquells dies una perillosa fuga de capitals. Fins fa ben poc, en totes les compareixences dels dirigents bancaris s'havia reiterat que el tema no estava obert. "Ens sentim còmodes a València", reitera sempre Gonzalo Gortázar, CEO de Caixabank.
Un relat polític per tornar
Els retorns de Molins, el Sabadell i ara la Fundació la Caixa han tingut dues reaccions immediates significatives: des de Palau de la Generalitat i des de la patronal Foment del Treball. Des de la presa de possessió del Govern Illa, es va escenificar una "nova normalitat" ha estat un objectiu incessant que s'ha mostrat en les relacions institucionals en tots els fronts. Des de la "represa" amb la UE, amb la recent visita d'Illa a Brussel·les, a la recuperació de les relacions amb la Zarzuela. Un relat que, per ser complet, ha de reflectir-se també en el retorn a Catalunya de moltes de les empreses que van marxar.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, també ha estat explícit davant les diverses notícies sobre retorn de les seus. Sánchez Llibre va fer del retorn de les empreses un dels seus objectius com a cap de la patronal i recentment, després de l'anunci del Banc Sabadell, ja va donar per fet el retorn de moltes altres companyies.
Com respondrà el teixit productiu?
Serà el cas de la Fundació la Caixa i Criteria el preludi de més notícies? De moment, el Grup Planeta continua a Madrid i no ha mostrat senyals de repensar la decisió. Naturgy també va traslladar la seu a Madrid, tot i que el 2019 va retornar a Catalunya, concretament a Sant Cugat del Vallès, la seu de la seva filial tecnològica Naturgy IT. Ara, però, amb la decisió del hòlding Criteria (27% de participació a la gasística) les coses poden canviar.
Gas Natural també va ser de les primeres a decidir canviar de seu, anunciant el trasllat el mateix dia de l'aprovació del decret del govern Rajoy. Ho va fer també a Madrid, malgrat que en aquells dies va apuntar que es tractava d'una mesura "temporal". El gegant de les infraestructures Abertis tampoc torna. Des del 2017 ha mogut la seu però només per canviar d'ubicació sense sortir del passeig de la Castellana, a Madrid.
A Madrid continua de moment Catalana Occidente. Com també la Immobiliària Colonial, tot i que el seu president, Juan José Brugera, va assenyalar en el moment del pacte PSOE-Junts per investir Pedro Sánchez, que "analitzarien" l'acord. Criteria, amb un 17% de la immobiliària, també pot modificar la posició. De fet, fa uns mesos Junts va pactar amb el govern espanyol una sèrie de mesures a canvi de votar el paquet anticrisi. Entre aquestes hi havia fer reformes legals per facilitat el retorn d'empreses. I, de fet, uns dies abans havien desfermat una certa polèmica afirmant que calia penalitzar a les empreses que no tornessin. Però va quedar en no res.
Cellnex també va ubicar la seu a Madrid i Codorniu la va instal·lar a la Rioja. La decisió que puguin adoptar aquestes grans companyies serà un bon termòmetre per veure si els fets encaixen amb el relat de la "nova normalització".
