La cimentera Molins s'ha convertit en la primera de les empreses cotitzades que ha retornat la seu social a Catalunya després de traslladar-la a Madrid el 2017, arran del referèndum de l'1-O. Així ho va comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El consell d'administració de la companyia va aprovar el retorn per unanimitat. La nova seu serà a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Aquí podeu saber més coses de la família Molins.
La decisió és històrica ja que suposa revertir la decisió adoptada en la tardor del 2017, quan Molins va ser una de les prop de 4.500 empreses que va decidir canviar la seu per "salvaguardar els interessos de l'empresa, de marcat caràcter internacional, i garantir la seva normal operativa". No és la primera empresa destacada que torna. Abans ho van fer Aigües de Barcelona i Laboratoris Ordesa (que comercialitza les farinetes Blevit). Però sí que és molt rellevant. La decisió arriba en un escenari polític completament diferent. Amb tot, queden encara moltes grans empreses i entitats financeres que no tenen el retorn com un tema damunt la taula.
Un decret urgent per facilitar el trasllat
El 6 d'octubre del 2017, només cinc dies després del referèndum, el govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, va aprovar el reial decret 15/2017 per permetre que el consell d'administració d'una companyia pogués decidir el trasllat de seu. El va presentar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, però l'autoria intel·lectual va tenir diverses atribucions. En la majoria dels casos, una decisió així requereix l'aprovació de la junta general d'accionistes, el que per força implicava que el procés de trasllat de les empreses fos lent i incert. En un clima polític i mediàtic molt tens, i amb tots els engranatges de l'Estat mobilitzats per neutralitzar les conseqüències d'una DUI que es preveia imminent, nombroses empreses van recórrer al decret urgent. Matías Carnero, líder sindical a SEAT, va explicar que la casa reial espanyola els havia pressionat per al canvi de seu.
Els bancs, primer
El decret del govern Rajoy va tenir efectes immediats en l'àmbit financer. El Banc Sabadell, de fet, havia estat previsor. L'any 2015 ja havia modificat els seus estatuts per facilitar que el consell d'administració adoptés la decisió de trasllat i ho va fer de seguida anunciant el canvi a Alacant. CaixaBank va decidir ubicar la seva seu a València mentre que la Fundació la Caixa es va traslladar a Palma. Les cúpules financeres sempre han explicat que la decisió adoptada obeïa a un moment decisiu en què no hi havia opció per salvaguardar l'interès dels clients. Uns i altres tenien fórmules per continuar operant a Catalunya a través de filials en cas que Catalunya s'hagués convertit en un estat que hagués quedat desconnectat del sistema bancari europeu.
El febrer del 2020, Isidre Fainé, president de CaixaBank el 2017, i Josep Oliu, de Sabadell, van explicar la decisió davant la comissió del Parlament que investigava els efectes de l'article 155. Resumint, el missatge va ser: no van existir pressions polítiques, el negoci bancari es basa en la "confiança" dels accionistes i es va afrontar en aquells dies una perillosa fuga de capitals. Ara caldrà veure si la decisió de Molins fa moure els bancs. Fins ara, en totes les compareixences dels dirigents bancaris s'ha reiterat que el tema no està obert. "Ens sentim còmodes a València", reitera sempre Gonzalo Gortázar, CEO de Caixabank.
Un relat polític per tornar
El retorn de Molins va tenir dues reaccions immediates molt significatives: des de Palau de la Generalitat i des de la patronal Foment del Treball. El president Salvador Illa es va referir al nou clima polític que es vol generar: "Bon govern, estabilitat política i seguretat jurídica per generar prosperitat i ocupació". Des de la presa de possessió del Govern Illa, escenificar una "nova normalitat" ha estat un objectiu incessant que s'ha mostrat en les relacions institucionals en tots els fronts. Des de la "represa" amb la UE, amb la recent visita d'Illa a Brussel·les, a la recuperació de les relacions amb la Zarzuela. Un relat que, per ser complet, ha de reflectir-se també en el retorn a Catalunya de moltes de les empreses que van marxar.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, també va expressar satisfacció per la decisió presa per Molins. El líder patronal i el president de la cimentera, el veterà Joan Molins, són vells coneguts i han compartit també l'entorn conciliador del Cercle d'Economia. Sánchez Llibre va fer del retorn de les empreses un dels seus objectius com a cap de la patronal.
Què faran les altres?
Serà el cas de Molins un precedent seguit per moltes de les grans companyies? En el cas de la cimentera, la decisió de traslladar la seu va generar divisions dins de la família, en una disputa que va arribar als tribunals. Els Molins són una saga de vinculació catalanista històrica. No és el cas d'altres empreses. En tot cas, caldrà estar atent de si la cimentera inicia una inflexió. De moment, el Grup Planeta continua a Madrid i no ha mostrat senyals de repensar la decisió. Naturgy també va traslladar la seu a Madrid, tot i que el 2019 va retornar a Catalunya, concretament a Sant Cugat del Vallès, la seu de la seva filial tecnològica Naturgy IT.
Gas Natural també va ser de les primeres a decidir canviar de seu, anunciant el trasllat el mateix dia de l'aprovació del decret del govern Rajoy. Ho va fer també a Madrid, malgrat que en aquells dies va apuntar que es tractava d'una mesura "temporal". El gegant de les infraestructures Abertis tampoc torna. Des del 2017 ha mogut la seu però només per canviar d'ubicació sense sortir del passeig de la Castellana, a Madrid.
A Madrid continua de moment Catalana Occidente. Com també la Immobiliària Colonial, tot i que el seu president, Juan José Brugera, va assenyalar en el moment del pacte PSOE-Junts per investir Pedro Sánchez, que "analitzarien" l'acord. De fet, fa uns mesos Junts va pactar amb el govern espanyol una sèrie de mesures a canvi de votar el paquet anticrisi. Entre aquestes hi havia fer reformes legals per facilitat el retorn d'empreses. I, de fet, uns dies abans havien desfermat una certa polèmica afirmant que calia penalitzar a les empreses que no tornessin. Però va quedar en no res.
Cellnex també va ubicar la seu a Madrid i Codorniu la va instal·lar a la Rioja. La decisió que puguin adoptar aquestes grans companyies serà un bon termòmetre per veure si els fets encaixen amb el relat de la "nova normalització".