10
de desembre
del
2023
Actualitzat
el
11
de desembre
a les
19:37h
Antoni Cañete acaba de ser reelegit vicepresident de la patronal europea de les petites i mitjanes empreses, SME United. El president de la Pimecha aconseguit situar l'organització empresarial catalana en una posició rellevant i reclama per a les pimes i microempreses el lloc que els pertoca i que ell assegura que encara no han assolit. La seva capacitat per tenir notorietat per la seva causa i situar-la al centre del debat és innegable. Fa uns mesos va dur el president espanyol, Pedro Sánchez, a un acte de Pimec al Camp Nou. Repeteix una vegada i una altra que volen ser "al pont de comandament" de les polítiques econòmiques.
Cañete rep Nació a la seu de Pimec per repassar el panorama econòmic a les acaballes d'un any que ha estat de gran intensitat política i quan arrenca la nova legislatura de Sánchez amb gran protagonisme dels independentistes. No defuig cap pregunta i el seu discurs flueix des del pols que manté amb altres organitzacions patronals per la representativitat a les reivindicacions de la seva, des de l'aeroport al finançament. Cañete es nega a ser el germà petit de l'empresariat i llueix capacitat de sintonitzar amb els interlocutors institucionals dels dos costats de l'Ebre.
Estan molt actius a Europa. Vostè acaba de ser reelegit vicepresident de la SME United, la patronal de les pimes europees. És una posició significativa?
Més del que pot semblar. Les pimes som més del 98% del teixit productiu, el 75% de l'ocupació i el 63% del PIB. Si som el motor de l'economia, hem d'estar al pont de comandament. Si a Europa hi ha un mapa empresarial amb una patronal de les grans empreses i una de les pimes, estar en el pont de comandament és important. Ser membre és rellevant, ser en el nucli directiu encara més. Ha estat difícil ser-hi.
I com és que a Espanya això encara no és així? Diu que la Transició encara no havia acabat en el món empresarial. L'estructura empresarial a Espanya encara presenta trets de l'època franquista?
Com a mínim, no ha fet la seva transició per fer un mapa homologat a aquesta divisió a Europa que explicava. A Espanya, la representativitat està en una única associació, que és la CEOE, que té una marca per a les pimes que es diu Cepyme, amb un 100% del pressupost depenent de la CEOE. Una entitat que no té una personalitat pròpia no pot presentar un mapa com el que hi ha a Europa. Una de les transicions pendents a Espanya és que les pimes tinguin veu pròpia.
Com és que això no s'ha aconseguit encara?
Quan ve la democràcia, els sindicats estan ja molt actius i estructurats, i els empresaris no. Ferrer Salat va a Madrid i constitueix la CEOE. I es fa bé perquè es necessita una interlocució amb una estructura forta. Però com que l'energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma, el poder empresarial es transforma dins de la CEOE. Però han passat els anys i s'hauria d'haver produït la segmentació entre els interessos de les grans empreses i de les petites i mitjanes. Perquè si en una mateixa organització hi tenim El Corte Inglés i la botiga del costat, li asseguro que la botiga no és la que pren les decisions ni la prioritat. Però no s'ha produït cap procés que hagi permès que les pimes s'expressin amb veu pròpia.
Això ha tingut implicacions en el model econòmic?
Això ha donat un model econòmic en què la influència que hi ha hagut ha estat la d'uns pocs, no la de l'economia en general. Això ha fet que s'han anat aprovant lleis que han beneficiat els interessos d'uns pocs i no pas a l'economia general del país. Un tema on s'ha plasmat això ha estat el de la morositat.
Volíem preguntar-li sobre això. Precisament han obtingut un èxit amb el reglament que posa fi a la morositat en les transaccions comercials d'Europa. Això s'ha aconseguit tot i la pressió de les grans empreses i alguns lobbies que pretenien modificar la proposta de la Comissió. Expliqui el fons d'aquest pols.
El que hem assolit amb el SME Relief, el paquet de mesures d'ajuda a les pimes i dins d'ell el reglament de morositat és espectacular. Una directiva hauria durat quatre anys. El reglament és d'aplicació immediata, però s'ha de validar pel Parlament Europeu. El reglament diu coses com que s'ha de pagar en trenta dies i que s'han d'establir estructures de control, les pimes es podran presentar als concursos públics amb pliques simplificades, tindran més temps per presentar-se. Fa uns dies que vam estar explicant al Parlament Europeu la transcendència d'aquest reglament, però els interessos que s'han mogut enfront d'ell, sobretot de lobbies alemanys i francesos, han estat importants. Hem pactat que aquest reglament trigui un any a implementar-se. Estem al pont de comandament a Europa, l'anomalia és Espanya. Abans de l'estiu, la Comissió Europea va demanar processos transparents i participatius en la representació de les pimes.
Tenim bona interlocució per tractar dels problemes i voluntat de solucionar-los. Si a això se li diu feeling, doncs bé.
Té la seva cosa que hi hagi bona química entre un dirigent patronal i una dirigent política que milita al PCE.
Li dic una cosa que no se sap massa: tenim una denúncia presentada a l'Audiència Nacional per no tenir "calculadora" per mesurar la representativitat empresarial. En pandèmia, això sí, amb ella vam tenir el que jo en dic el telèfon vermell per solucionar problemes. Recordem que en l'inici, la gent no cobrava les ajudes perquè hi havia un col·lapse al SEPE. Ho vam viure en primera persona, intentant ajudar les empreses. I el cert és que vam viure un moment de fidelització i afiliació com mai havíem tingut. No es va donar de baixa ningú. Aquesta situació de crisi va generar una relació fluida amb el ministeri de Treball. Això no vol dir que no hàgim tingut discrepàncies. En l'anterior legislatura, per exemple, les hem tingudes per la representativitat. Pimec, com a organització més representativa, hauria d'estar al diàleg social. A l'estat de les autonomies, totes les comunitats són presents al Senat de manera directa.
Un aspecte que va quedar fora de la reforma laboral és el de la preeminència dels convenis col·lectius autonòmics. Ara el pacte entre el PSOE i el PNB ho inclou.
Però no aquí. I aquesta és una de les reivindicacions de Pimec que li hem recordat a la vicepresidenta. Una altra lligada a la representativitat és que, com a entitat més representativa, hauríem de ser al Consell Econòmic i Social. Com hi són el sindicats ELA i CIG, els més representatius al País Basc i Galícia. Per què no hi és la Pimec?
Díaz es va comprometre, en la seva recent visita a Pimec, a afrontar el tema de la representativitat.
I està signat en el seu pacte de govern. Nosaltres vam crear una patronal de les pimes, Conpymes. Si ho recorden, en l'acte en què va venir Pedro Sánchez al camp del Barça, li vaig dir: "President, això no és un eslògan. Fins que les pimes no estiguin assegudes a la taula del diàleg social a Espanya amb veu pròpia, no haurem acabat la Transició democràtica". Quan constituïm Conpymes, Díaz ve com a ministra del ram. Un fet que ja serveix perquè des d'alguns mitjans ens titllin de "rojos". Home, si la CEOE porta la ministra en els seus actes, nosaltres també ho podem fer.
En aquest cas, va intervenir també Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez.
Durant l'acte es va fer la presentació d'una càtedra d'empresa i innovació que va conduir Begoña Gómez, que ho havia fet uns dies abans amb la CEOE, però alguns mitjans ja van titular que la dona de Pedro Sánchez ens apadrinava. "Rojos" i, en ser-hi Pimec, "independentistes". Nosaltres som un agent social i quan hi ha un govern, sigui del color que sigui, tenim l'obligació de parlar-hi i, si és possible, entendre'ns-hi.
Hi ha bona interlocució amb el Govern d'Aragonès?
La interlocució és bona, tot i que hi ha hagut moments de discrepàncies. Quan es van debatre els pressupostos, Pimec va exigir que s'aprovessin i ens hi vam implicar. Quan el Govern es va voler asseure amb els agents socials per debatre'ls, en la primera reunió ens vam aixecar de la taula perquè la proposta incloïa contractació de més funcionaris. No podíem acceptar un acord que fos tan sols increment del sector públic. Quan vam tornar a la taula, es va presentar un paquet de 560 milions per al Pacte Nacional per a la Indústria. També es va avançar en el tema de la simplificació administrativa i en la formació professional, que és bàsic per nosaltres. I vam signar aquest acord. Hem actuat des de la lleialtat, sense blanquejar ni fer de crossa de ningú. Per nosaltres hi ha tres coses fonamentals: les propostes les fem en clau de país, en clau econòmica i en clau d'empresa. No hi ha discursos diferents en funció de la taula on som.
I en el tema de l'aeroport han tingut acord?
La proposta que ha fet Pimec, tot i no tenir tants titulars, crec que ha estat entesa pel Govern.
En què es diferencia de la que han fet altres actors, com Foment?
És un tema transcendent. La nostra proposta, que és de model aeroportuari integral i integrat, incideix primer en la necessitat de diàleg i consens, sense posicions extremes: Ricarda sí o Ricarda no. Necessitem l'aeroport millor comunicat i amb les màximes freqüències.
El Govern diu que està preparant una proposta.
Crec que la proposta que el Govern traurà sobre l'aeroport va bastant en la línia del que Pimec va proposar i crec que no trigarà massa. Proposem no mirar només l'aeroport de Barcelona sinó que mirem Catalunya. París, Frankfurt, Londres no tenen un aeroport sinó una àrea aeroportuària. Catalunya, a diferència de Madrid, té diversos aeroports: Girona, Reus i Alguaire. Els hem visitat tots. A Alguaire, hem vist una taca marró enmig d'un punt negre. És inviable com a aeroport de passatgers, però no hi ha cap aeroport al sud d'Europa que disposi d'un espai per convertir-se en aeroport logístic. Per això Pimec va fer una proposta en què deia que Alguaire s'hauria de convertir en un Memphis del sud d'Europa. Van agafar l'aeroport, un seguit d'empreses logístiques i avui són pool logístic. Lleida també té les condicions. També diem que una cosa és qui gestiona l'aeroport i l'altra qui dirigeix l'estratègia. El que no pot ser és que el gestor determini l'estratègia, i demanem que se separi. Tenim exemples d'això: al port de Barcelona hi ha el govern espanyol, la Generalitat i el sector privat. A la Zona Franca també.
Pimec ha estat la patronal catalana, i potser l'única a Espanya, que s'ha pronunciat explícitament en favor de l'amnistia.
Bé, aquí també s'ha fet una mica de relat. El que hem dit és que som europeistes i demòcrates. La gent ha anat a votar i nosaltres ho respectem. També hem dit que tenim un problema polític entre Catalunya i Espanya i s'ha de resoldre en l'àmbit polític que li és propi. No ens pronunciem explícitament dient si estem a favor o en contra. A Madrid ho interpreten dient que som els que defensem l'amnistia. Nosaltres estem amb la democràcia.
Quina interlocució tenen amb el PP i Alberto Núñez Feijóo?
Correcta. Fa uns dies vam ser en un acte del PPE amb Manfred Weber i vam estar explicant el mateix que ara estem dient sobre les pimes.
Amb Feijóo ha parlat de l'amnistia?
No, la política la deixem als polítics. Nosaltres parlem d'economia. El que sí que hem dit és que és necessari que hi hagi estabilitat política perquè és el que la dona econòmica. Cada vegada que tenim soroll hi ha incertesa, que no és bona per a la vida econòmica. Això li dic al PP però també al PSOE i a la resta dels partits.
Hi ha hagut eleccions a les cambres catalanes i a la Cambra de Comerç de Barcelona. Pimec ha "guanyat" les eleccions a la Cambra?
Pimec ni ha guanyat ni ha perdut perquè ja som part de la Cambra. El que és veritat és que hem dit que l'espai o l'ocupes o l'ocupen per fer coses contràries a les que tu defenses. Pimec va informar els seus associats de les eleccions i dir a tots els associats que ocupessin aquest espai. Hi va haver un moviment molt gran de gremis i associacions, i molts han guanyat en el seu epígraf. Hi havia gent de Pimec en les dues candidatures. És veritat que en una en teníem una vintena i en l'altra menys. Però vam informar els socis dient que teníem candidats en una candidatura o l'altra. Una de les candidatures va sortir dient que Pimec volia ocupar la Cambra, però es va dir amb tota la intencionalitat. Com la mateixa gent, Eines de País, va fer Eines de País Pimec amb un vicepresident de la Cambra per intentar tenir el govern de Pimec. Igual que abans havien dit la gran mentida que no havíem fet mai eleccions. Però estem molt contents perquè molts dels nostres candidats han guanyat i molts dels nostres gremis són al ple de la Cambra.
Com està la Llei de cambres? Continua bloquejada. Es diu que en part per l'actuació de Pimec.
Que importants que som si ho bloquegem! Nosaltres sempre hem dit que treballarem perquè hi hagi una Llei de cambres, però volem que respecti les lleis democràtiques. El diàleg social és bàsic en una democràcia i vol dir que tu defenses interessos de part des del sector privat, com fan els sindicats i les patronals. La Cambra és una entitat de dret públic, tutelada per l'administració. Per tant, no pot defensar interessos de part. La Llei que volien alguns és que les cambres fessin una funció pròpia del diàleg social i Pimec va dir que no ho toleraria. En aquest cas, també hi va haver un moviment dels sindicats que va dir que si es tirava endavant recorreria a la justícia. Les cambres tenen una funció i l'han de fer. Hi ha un article de l'Estatut que diu clar que les entitats de dret públic tenen una funció informativa.
S'ha reunit ja amb Josep Santacreu?
Sí. Una de les coses que tenim és el G8, que és una de les iniciatives sobre la qual a Nació heu informat primer. La Cambra la vam incorporar al G8, perquè hi són les entitats econòmiques del país, i allí hi coincidim.
El retorn de les empreses que van marxar el 2017 és al debat públic. Creu que s'hi està treballant bé?
Crec que en aquest país hi hauria d'haver menys samba i més treball. Tenim molts titulars. Hauríem de fer que les coses passessin. Perquè si tenim titulars i les coses no passen, aleshores el que tenim són petards. Que vinguin les empreses que van marxar nosaltres també ho demanem, però que això no signifiqui cap desavantatge per les que es van quedar. I això ho diem clar i concís: facilitats, totes, demandes que tornin, totes, però el que no es pot fer són desavantatges per les que no van marxar. Aquesta és una decisió que hauran de prendre les empreses. Crec que tot el que s'ha anat dient és que hi hagi diàleg, que es busquin consensos que generin una estabilitat que faci que l'entramat empresarial guanyi certesa. Per això és bo que totes les situacions de tensió es vagin relaxant. Si això es treballa així, de forma natural, s'aniran prenent les decisions que calguin.
Creu que la via de la modificació legislativa pot ajudar?
Però què canviarem per provocar el retorn? L'únic que es pot donar en l'àmbit legislatiu són avantatges i en això nosaltres sí que no hi estem d'acord. Que es donin les circumstàncies perquè les empreses puguin tornar perquè és el millor lloc per estar-hi. No conec millor lloc per estar-hi com a empresa que Catalunya.
Abans s'ha referit al Pacte Nacional per a la Indústria. Quan les administracions, altres àmbits econòmics i Pimec parlen de reindustrialització estan parlant del mateix?
Miri, el món està canviant molt més del que som capaços d'explicar. S'han de generar oportunitats, que passen per mesures com la simplificació administrativa i una fiscalitat que sigui molt justa. El que observem en els grups d'inversió és que hi ha molts diners al món, però els inversors compren empreses amb una visió especulativa, trossejant i revenent les empreses. Estem perdent moltes empreses familiars per manca de continuïtat familiar o de viabilitat. Nosaltres demanem legislar pensar en les petites empreses perquè es facin grans. I l'administració ha de ser tractora de l'economia, no extractora. Una altra cosa: no estem fent les coses bé en transició energètica i tampoc estem implementant una política de l'aigua.
Un altre front és el finançament autonòmic. Fins a on acompanyaran el Govern, en cas de torcebraç amb l'executiu espanyol?
El més important del que puguem estar parlant és la necessitat d'un nou model de finançament. L'altre gran tema és la representativitat de les pimes, que ja he esmentat. El nou finançament ha de permetre que tots els motors de l'economia rendeixin. El concepte d'ordinalitat va per aquí: hem de ser tan solidaris que puguem, però no hem de perdre posició. Plantegem un finançament més just. Actualment, estem pagant el 19% i rebem el 13%. Tenim un endeutament que ens traurà recursos: més de 500 milions d'interessos que haurem de pagar. Tenim un nivell d'execució d'infraestructures del 30%. Quina capacitat ens queda? Ens cal un sistema just que no ens faci perdre capacitat tractora.
Mirant cap enrere, cap als anys del procés i més enllà, creu que les elits econòmiques d'aquest país han exercit i estan exercint la posició de lideratge social que els pertocaria? Han estat a l'altura?
La societat civil no pot estar passiva i fem una crida perquè tingui un paper. D'aquí el lema que repetim: activisme empresarial. Hem d'estar en els llocs on es decideixen les coses. No sempre hi estem. Pel que fa a Pimec, estem molt contents. Estem aconseguint que es legisli pensant en els petits. El Pacte Nacional per a la Indústria inclou la condició que el 60% dels recursos, com a mínim, ha d'adreçar-se a les pimes. Però així com a una gran empresa no li costa gens saber que ha de pagar unes quotes per defensar els seus interessos, encara no hem estat capaços de conscienciar a més pimes que pagar una quota. Hem de fer valdre la feina que fem. Hem de ser conscients que la societat civil té més força de la que ens pensem.
Cañete rep Nació a la seu de Pimec per repassar el panorama econòmic a les acaballes d'un any que ha estat de gran intensitat política i quan arrenca la nova legislatura de Sánchez amb gran protagonisme dels independentistes. No defuig cap pregunta i el seu discurs flueix des del pols que manté amb altres organitzacions patronals per la representativitat a les reivindicacions de la seva, des de l'aeroport al finançament. Cañete es nega a ser el germà petit de l'empresariat i llueix capacitat de sintonitzar amb els interlocutors institucionals dels dos costats de l'Ebre.
Estan molt actius a Europa. Vostè acaba de ser reelegit vicepresident de la SME United, la patronal de les pimes europees. És una posició significativa?
Més del que pot semblar. Les pimes som més del 98% del teixit productiu, el 75% de l'ocupació i el 63% del PIB. Si som el motor de l'economia, hem d'estar al pont de comandament. Si a Europa hi ha un mapa empresarial amb una patronal de les grans empreses i una de les pimes, estar en el pont de comandament és important. Ser membre és rellevant, ser en el nucli directiu encara més. Ha estat difícil ser-hi.
I com és que a Espanya això encara no és així? Diu que la Transició encara no havia acabat en el món empresarial. L'estructura empresarial a Espanya encara presenta trets de l'època franquista?
Com a mínim, no ha fet la seva transició per fer un mapa homologat a aquesta divisió a Europa que explicava. A Espanya, la representativitat està en una única associació, que és la CEOE, que té una marca per a les pimes que es diu Cepyme, amb un 100% del pressupost depenent de la CEOE. Una entitat que no té una personalitat pròpia no pot presentar un mapa com el que hi ha a Europa. Una de les transicions pendents a Espanya és que les pimes tinguin veu pròpia.
Com és que això no s'ha aconseguit encara?
Quan ve la democràcia, els sindicats estan ja molt actius i estructurats, i els empresaris no. Ferrer Salat va a Madrid i constitueix la CEOE. I es fa bé perquè es necessita una interlocució amb una estructura forta. Però com que l'energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma, el poder empresarial es transforma dins de la CEOE. Però han passat els anys i s'hauria d'haver produït la segmentació entre els interessos de les grans empreses i de les petites i mitjanes. Perquè si en una mateixa organització hi tenim El Corte Inglés i la botiga del costat, li asseguro que la botiga no és la que pren les decisions ni la prioritat. Però no s'ha produït cap procés que hagi permès que les pimes s'expressin amb veu pròpia.
"Que les pimes no s'hagin pogut expressar amb veu pròpia ha generat un model econòmic que ha beneficiat els interessos d'uns pocs i no de tota l'economia"
Això ha tingut implicacions en el model econòmic?
Això ha donat un model econòmic en què la influència que hi ha hagut ha estat la d'uns pocs, no la de l'economia en general. Això ha fet que s'han anat aprovant lleis que han beneficiat els interessos d'uns pocs i no pas a l'economia general del país. Un tema on s'ha plasmat això ha estat el de la morositat.
Volíem preguntar-li sobre això. Precisament han obtingut un èxit amb el reglament que posa fi a la morositat en les transaccions comercials d'Europa. Això s'ha aconseguit tot i la pressió de les grans empreses i alguns lobbies que pretenien modificar la proposta de la Comissió. Expliqui el fons d'aquest pols.
El que hem assolit amb el SME Relief, el paquet de mesures d'ajuda a les pimes i dins d'ell el reglament de morositat és espectacular. Una directiva hauria durat quatre anys. El reglament és d'aplicació immediata, però s'ha de validar pel Parlament Europeu. El reglament diu coses com que s'ha de pagar en trenta dies i que s'han d'establir estructures de control, les pimes es podran presentar als concursos públics amb pliques simplificades, tindran més temps per presentar-se. Fa uns dies que vam estar explicant al Parlament Europeu la transcendència d'aquest reglament, però els interessos que s'han mogut enfront d'ell, sobretot de lobbies alemanys i francesos, han estat importants. Hem pactat que aquest reglament trigui un any a implementar-se. Estem al pont de comandament a Europa, l'anomalia és Espanya. Abans de l'estiu, la Comissió Europea va demanar processos transparents i participatius en la representació de les pimes.
Antoni Cañete durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
Tenen bon feeling amb la vicepresidenta Yolanda Díaz.
Tenim bona interlocució per tractar dels problemes i voluntat de solucionar-los. Si a això se li diu feeling, doncs bé.
Té la seva cosa que hi hagi bona química entre un dirigent patronal i una dirigent política que milita al PCE.
Li dic una cosa que no se sap massa: tenim una denúncia presentada a l'Audiència Nacional per no tenir "calculadora" per mesurar la representativitat empresarial. En pandèmia, això sí, amb ella vam tenir el que jo en dic el telèfon vermell per solucionar problemes. Recordem que en l'inici, la gent no cobrava les ajudes perquè hi havia un col·lapse al SEPE. Ho vam viure en primera persona, intentant ajudar les empreses. I el cert és que vam viure un moment de fidelització i afiliació com mai havíem tingut. No es va donar de baixa ningú. Aquesta situació de crisi va generar una relació fluida amb el ministeri de Treball. Això no vol dir que no hàgim tingut discrepàncies. En l'anterior legislatura, per exemple, les hem tingudes per la representativitat. Pimec, com a organització més representativa, hauria d'estar al diàleg social. A l'estat de les autonomies, totes les comunitats són presents al Senat de manera directa.
Un aspecte que va quedar fora de la reforma laboral és el de la preeminència dels convenis col·lectius autonòmics. Ara el pacte entre el PSOE i el PNB ho inclou.
Però no aquí. I aquesta és una de les reivindicacions de Pimec que li hem recordat a la vicepresidenta. Una altra lligada a la representativitat és que, com a entitat més representativa, hauríem de ser al Consell Econòmic i Social. Com hi són el sindicats ELA i CIG, els més representatius al País Basc i Galícia. Per què no hi és la Pimec?
Díaz es va comprometre, en la seva recent visita a Pimec, a afrontar el tema de la representativitat.
I està signat en el seu pacte de govern. Nosaltres vam crear una patronal de les pimes, Conpymes. Si ho recorden, en l'acte en què va venir Pedro Sánchez al camp del Barça, li vaig dir: "President, això no és un eslògan. Fins que les pimes no estiguin assegudes a la taula del diàleg social a Espanya amb veu pròpia, no haurem acabat la Transició democràtica". Quan constituïm Conpymes, Díaz ve com a ministra del ram. Un fet que ja serveix perquè des d'alguns mitjans ens titllin de "rojos". Home, si la CEOE porta la ministra en els seus actes, nosaltres també ho podem fer.
En aquest cas, va intervenir també Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez.
Durant l'acte es va fer la presentació d'una càtedra d'empresa i innovació que va conduir Begoña Gómez, que ho havia fet uns dies abans amb la CEOE, però alguns mitjans ja van titular que la dona de Pedro Sánchez ens apadrinava. "Rojos" i, en ser-hi Pimec, "independentistes". Nosaltres som un agent social i quan hi ha un govern, sigui del color que sigui, tenim l'obligació de parlar-hi i, si és possible, entendre'ns-hi.
Hi ha bona interlocució amb el Govern d'Aragonès?
La interlocució és bona, tot i que hi ha hagut moments de discrepàncies. Quan es van debatre els pressupostos, Pimec va exigir que s'aprovessin i ens hi vam implicar. Quan el Govern es va voler asseure amb els agents socials per debatre'ls, en la primera reunió ens vam aixecar de la taula perquè la proposta incloïa contractació de més funcionaris. No podíem acceptar un acord que fos tan sols increment del sector públic. Quan vam tornar a la taula, es va presentar un paquet de 560 milions per al Pacte Nacional per a la Indústria. També es va avançar en el tema de la simplificació administrativa i en la formació professional, que és bàsic per nosaltres. I vam signar aquest acord. Hem actuat des de la lleialtat, sense blanquejar ni fer de crossa de ningú. Per nosaltres hi ha tres coses fonamentals: les propostes les fem en clau de país, en clau econòmica i en clau d'empresa. No hi ha discursos diferents en funció de la taula on som.
"Crec que la proposta que el Govern traurà sobre l'aeroport va bastant en la línia del que Pimec va proposar i no trigarà massa"
I en el tema de l'aeroport han tingut acord?
La proposta que ha fet Pimec, tot i no tenir tants titulars, crec que ha estat entesa pel Govern.
Antoni Cañete durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
En què es diferencia de la que han fet altres actors, com Foment?
És un tema transcendent. La nostra proposta, que és de model aeroportuari integral i integrat, incideix primer en la necessitat de diàleg i consens, sense posicions extremes: Ricarda sí o Ricarda no. Necessitem l'aeroport millor comunicat i amb les màximes freqüències.
El Govern diu que està preparant una proposta.
Crec que la proposta que el Govern traurà sobre l'aeroport va bastant en la línia del que Pimec va proposar i crec que no trigarà massa. Proposem no mirar només l'aeroport de Barcelona sinó que mirem Catalunya. París, Frankfurt, Londres no tenen un aeroport sinó una àrea aeroportuària. Catalunya, a diferència de Madrid, té diversos aeroports: Girona, Reus i Alguaire. Els hem visitat tots. A Alguaire, hem vist una taca marró enmig d'un punt negre. És inviable com a aeroport de passatgers, però no hi ha cap aeroport al sud d'Europa que disposi d'un espai per convertir-se en aeroport logístic. Per això Pimec va fer una proposta en què deia que Alguaire s'hauria de convertir en un Memphis del sud d'Europa. Van agafar l'aeroport, un seguit d'empreses logístiques i avui són pool logístic. Lleida també té les condicions. També diem que una cosa és qui gestiona l'aeroport i l'altra qui dirigeix l'estratègia. El que no pot ser és que el gestor determini l'estratègia, i demanem que se separi. Tenim exemples d'això: al port de Barcelona hi ha el govern espanyol, la Generalitat i el sector privat. A la Zona Franca també.
"Hem dit que tenim un problema polític entre Catalunya i Espanya i s'ha de resoldre en l'àmbit polític. Amnistia? Estem amb la democràcia"
Pimec ha estat la patronal catalana, i potser l'única a Espanya, que s'ha pronunciat explícitament en favor de l'amnistia.
Bé, aquí també s'ha fet una mica de relat. El que hem dit és que som europeistes i demòcrates. La gent ha anat a votar i nosaltres ho respectem. També hem dit que tenim un problema polític entre Catalunya i Espanya i s'ha de resoldre en l'àmbit polític que li és propi. No ens pronunciem explícitament dient si estem a favor o en contra. A Madrid ho interpreten dient que som els que defensem l'amnistia. Nosaltres estem amb la democràcia.
Quina interlocució tenen amb el PP i Alberto Núñez Feijóo?
Correcta. Fa uns dies vam ser en un acte del PPE amb Manfred Weber i vam estar explicant el mateix que ara estem dient sobre les pimes.
Amb Feijóo ha parlat de l'amnistia?
No, la política la deixem als polítics. Nosaltres parlem d'economia. El que sí que hem dit és que és necessari que hi hagi estabilitat política perquè és el que la dona econòmica. Cada vegada que tenim soroll hi ha incertesa, que no és bona per a la vida econòmica. Això li dic al PP però també al PSOE i a la resta dels partits.
Antoni Cañete durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
Hi ha hagut eleccions a les cambres catalanes i a la Cambra de Comerç de Barcelona. Pimec ha "guanyat" les eleccions a la Cambra?
Pimec ni ha guanyat ni ha perdut perquè ja som part de la Cambra. El que és veritat és que hem dit que l'espai o l'ocupes o l'ocupen per fer coses contràries a les que tu defenses. Pimec va informar els seus associats de les eleccions i dir a tots els associats que ocupessin aquest espai. Hi va haver un moviment molt gran de gremis i associacions, i molts han guanyat en el seu epígraf. Hi havia gent de Pimec en les dues candidatures. És veritat que en una en teníem una vintena i en l'altra menys. Però vam informar els socis dient que teníem candidats en una candidatura o l'altra. Una de les candidatures va sortir dient que Pimec volia ocupar la Cambra, però es va dir amb tota la intencionalitat. Com la mateixa gent, Eines de País, va fer Eines de País Pimec amb un vicepresident de la Cambra per intentar tenir el govern de Pimec. Igual que abans havien dit la gran mentida que no havíem fet mai eleccions. Però estem molt contents perquè molts dels nostres candidats han guanyat i molts dels nostres gremis són al ple de la Cambra.
"Pimec ni ha guanyat ni ha perdut a la Cambra perquè en som part, però estem contents perquè molts dels nostres candidats han guanyat"
Com està la Llei de cambres? Continua bloquejada. Es diu que en part per l'actuació de Pimec.
Que importants que som si ho bloquegem! Nosaltres sempre hem dit que treballarem perquè hi hagi una Llei de cambres, però volem que respecti les lleis democràtiques. El diàleg social és bàsic en una democràcia i vol dir que tu defenses interessos de part des del sector privat, com fan els sindicats i les patronals. La Cambra és una entitat de dret públic, tutelada per l'administració. Per tant, no pot defensar interessos de part. La Llei que volien alguns és que les cambres fessin una funció pròpia del diàleg social i Pimec va dir que no ho toleraria. En aquest cas, també hi va haver un moviment dels sindicats que va dir que si es tirava endavant recorreria a la justícia. Les cambres tenen una funció i l'han de fer. Hi ha un article de l'Estatut que diu clar que les entitats de dret públic tenen una funció informativa.
S'ha reunit ja amb Josep Santacreu?
Sí. Una de les coses que tenim és el G8, que és una de les iniciatives sobre la qual a Nació heu informat primer. La Cambra la vam incorporar al G8, perquè hi són les entitats econòmiques del país, i allí hi coincidim.
El retorn de les empreses que van marxar el 2017 és al debat públic. Creu que s'hi està treballant bé?
Crec que en aquest país hi hauria d'haver menys samba i més treball. Tenim molts titulars. Hauríem de fer que les coses passessin. Perquè si tenim titulars i les coses no passen, aleshores el que tenim són petards. Que vinguin les empreses que van marxar nosaltres també ho demanem, però que això no signifiqui cap desavantatge per les que es van quedar. I això ho diem clar i concís: facilitats, totes, demandes que tornin, totes, però el que no es pot fer són desavantatges per les que no van marxar. Aquesta és una decisió que hauran de prendre les empreses. Crec que tot el que s'ha anat dient és que hi hagi diàleg, que es busquin consensos que generin una estabilitat que faci que l'entramat empresarial guanyi certesa. Per això és bo que totes les situacions de tensió es vagin relaxant. Si això es treballa així, de forma natural, s'aniran prenent les decisions que calguin.
"En aquest país hi hauria d'haver menys samba i més treball. Tenim molts titulars, però hauríem de fer que les coses passin"
Creu que la via de la modificació legislativa pot ajudar?
Però què canviarem per provocar el retorn? L'únic que es pot donar en l'àmbit legislatiu són avantatges i en això nosaltres sí que no hi estem d'acord. Que es donin les circumstàncies perquè les empreses puguin tornar perquè és el millor lloc per estar-hi. No conec millor lloc per estar-hi com a empresa que Catalunya.
Antoni Cañete durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
Abans s'ha referit al Pacte Nacional per a la Indústria. Quan les administracions, altres àmbits econòmics i Pimec parlen de reindustrialització estan parlant del mateix?
Miri, el món està canviant molt més del que som capaços d'explicar. S'han de generar oportunitats, que passen per mesures com la simplificació administrativa i una fiscalitat que sigui molt justa. El que observem en els grups d'inversió és que hi ha molts diners al món, però els inversors compren empreses amb una visió especulativa, trossejant i revenent les empreses. Estem perdent moltes empreses familiars per manca de continuïtat familiar o de viabilitat. Nosaltres demanem legislar pensar en les petites empreses perquè es facin grans. I l'administració ha de ser tractora de l'economia, no extractora. Una altra cosa: no estem fent les coses bé en transició energètica i tampoc estem implementant una política de l'aigua.
Un altre front és el finançament autonòmic. Fins a on acompanyaran el Govern, en cas de torcebraç amb l'executiu espanyol?
El més important del que puguem estar parlant és la necessitat d'un nou model de finançament. L'altre gran tema és la representativitat de les pimes, que ja he esmentat. El nou finançament ha de permetre que tots els motors de l'economia rendeixin. El concepte d'ordinalitat va per aquí: hem de ser tan solidaris que puguem, però no hem de perdre posició. Plantegem un finançament més just. Actualment, estem pagant el 19% i rebem el 13%. Tenim un endeutament que ens traurà recursos: més de 500 milions d'interessos que haurem de pagar. Tenim un nivell d'execució d'infraestructures del 30%. Quina capacitat ens queda? Ens cal un sistema just que no ens faci perdre capacitat tractora.
Mirant cap enrere, cap als anys del procés i més enllà, creu que les elits econòmiques d'aquest país han exercit i estan exercint la posició de lideratge social que els pertocaria? Han estat a l'altura?
La societat civil no pot estar passiva i fem una crida perquè tingui un paper. D'aquí el lema que repetim: activisme empresarial. Hem d'estar en els llocs on es decideixen les coses. No sempre hi estem. Pel que fa a Pimec, estem molt contents. Estem aconseguint que es legisli pensant en els petits. El Pacte Nacional per a la Indústria inclou la condició que el 60% dels recursos, com a mínim, ha d'adreçar-se a les pimes. Però així com a una gran empresa no li costa gens saber que ha de pagar unes quotes per defensar els seus interessos, encara no hem estat capaços de conscienciar a més pimes que pagar una quota. Hem de fer valdre la feina que fem. Hem de ser conscients que la societat civil té més força de la que ens pensem.