El «G8 de les patronals» reprèn l'activitat: les claus d'una aliança sense Foment

Hi ha moviments de terra en el món econòmic català. La filtració de la trobada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb representants d'un seguit d'entitats que es va batejar com a G8, va agitar les aigües de l'upper Diagonal. Sobretot per qui hi havia i qui no en aquest sorprenent grup empresarial. Els vuit participants eren Pimec, el Cercle d'Economia, el RACC, Barcelona Global, la fundació FemCat, el Col·legi d'Economistes, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Fira. La patronal Foment del Treball era el gran absent. El motiu de la trobada era esperonar el Govern a una ràpida aprovació dels pressupostos. La filtració va provocar incomoditats en una part dels membres, ja que preferien funcionar amb discreció. Això va mantenir en un perfil baix el que alguns voldrien que fos un lobby i altres un simple espai de trobada. Passades unes setmanes, el G8 reemprèn la seva activitat. Aquest dilluns, segons asseguren fonts empresarials, tindrà lloc la propera reunió. Serà una trobada sense agenda prèvia.

Des de les organitzacions empresarials i les principals entitats burgeses s'observa amb interès i cert "alleugeriment" l'entrada en un escenari postprocés, vist com una oportunitat per centrar les prioritats del país en el terreny econòmic. Però no hi ha unanimitat en el front empresarial sobre on s'han de posar els accents. Les elits econòmiques no van a l'hora. Els nervis que va generar la notícia sobre l'existència del G8 ho va deixar en evidència. Aquestes són les clausd'un grup empresarial que té molt a dir. 
 

1. Una iniciativa entre el Cercle i Pimec

La voluntat de donar empenta a les principals reivindicacions de l'empresariat català batega en la majoria d'entitats burgeses del país. De l'intercanvi entre els dirigents de vàries d'elles va sorgir la proposta d'aplegar voluntats i teixir aliances. Segons fonts econòmiques, van ser l'aleshores president del Cercle d'Economia, Javier Faus, i el de la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, Antoni Cañete, els qui primer van posar fil a l'agulla. Després s'hi van anar sumant la resta. 
 

2. El problema de posar-li un nom

Des de l'inici de les trobades del grup, es va plantejar la idoneïtat de posar-li un nom, però no hi havia una posició única sobre quin seria. Alguns dels integrants consideraven que reduir-lo a una xifra limitava, d'alguna manera, el seu creixement. Fins i tot algú va especular amb la conveniència de buscar un logo per subratllar una marca pròpia. Però la majoria d'entitats integrants han estat partidàries, fins ara, de prioritzar l'eficàcia per damunt d'una exposició mediàtica que es considera contraproduent.


"Som tan sols un grup d'agents econòmics que volem fer un sopar trimestral per intercanviar impressions entorn l'economia catalana", assegura una persona destacada d'una de les vuit entitats. És cert que no hi ha unanimitat sobre el nivell d'organització que se li vol donar al grup. Bàsicament és Pimec la que voldria estructurar més el G8, plantejant la possibilitat de crear una secretaria del grup. De moment, l'organització es limita a que cada sopar el pagarà una de les entitats.  
 

3. El pols per la primacia patronal 

Cap dels moviments que es produeixen en el món econòmic català es pot desvincular de la pugna eterna pel lideratge dels empresaris que lliuren des de fa anys Foment del Treball i Pimec. Un pols inacabable, malgrat que continua vigent l'acord sobre la representativitat -al 50%- subscrit el 2019 per Foment i Pimec que va posar fi a un plet entre les dues organitzacions. La competència entre totes dues patronals es veu reforçada pel carisma i el protagonisme mediàtic dels respectius presidents, Josep Sánchez Llibre, de Foment, i Antoni Cañete, de Pimec.  
 

4. Foment se sent prou forta per anar sola

No hi ha hagut la voluntat expressa d'impedir l'entrada de Foment del Treball en el G8. De fet, alguns dels integrants, com Barcelona Global i FemCat, han fet aproximacions a la gran patronal per evitar qualsevol malentès i fins i tot perquè s'hi afegeixi. Però hi ha el convenciment entre la majoria d'entitats del G8 que Foment se sent prou forta per anar sola. En tot cas, en sectors de Foment es veuen amb recança els moviments que pot fer Pimec i la notícia de la reunió del G8 amb Aragonès va causar irritació.     
 

5. Un punt de nostàlgia: quan l'elit era l'elit

L'afany d'incidir en el debat públic i fer que el poder polític cedís al posicionament de les classes econòmiques ha estat constant. La via dels documents i peticions conjuntes ha estat considerada la millor. Potser hi ha en això certa nostàlgia. En ple tardofranquisme, el juliol del 1972, va aparèixer l'anomenat "document de les 13 entitats", amb Foment del Treball, el Cercle d'Economia, la patronal agrària de l'IACSI, la Societat Barcelonesa d'Amics del País, el Gremi de Fabricants de Sabadell i l'Institut Industrial de Terrassa, entre d'altres, reclamant una integració en la Comunitat Econòmica Europea. Aquest gest va tenir un fort impacte i fins i tot va ser saludat des de la premsa madrilenya. 


Amb posterioritat, es va crear l'anomenat GTI 4 (Grup de Treball per a les Infraestructures), format per Foment, la Cambra, el Cercle d'Economia i el RACC que reclamava un salt endavant en el model aeroportuari, amb l'elaboració, a partir del 2007, de diversos informes sobre el Prat. Un veterà del món econòmic es preguntava fa uns dies si aquest tipus d'iniciatives, que volen incidir sobre les administracions tenen sentit avui dia. Afirmava que les dificultats per teixir una estratègia de les elits que sigui a llarg termini és difícil: "Critiquem els polítics, però pot ser no som millors que ells. També des del món empresarial es reprodueixen el tacticisme i els personalismes de la vida política" i aconsellava a la classe econòmica una "reflexió quaresmal".