Feia nou anys que aquesta imatge no es produïa: la d'un president de la Generalitat en exercici del càrrec entrant al Palau de la Zarzuela per ser rebut pel rei Felip VI. Salvador Illa, que va aterrar al càrrec el 8 d'agost, ha volgut trencar amb aquesta dinàmica en els primers compassos del mandat. Una imatge de la nova "normalitat institucional" de la qual el PSC vol empeltar la nova etapa, que també inclou trobades amb expresidents de la Generalitat -ahir Jordi Pujol va culminar la restitució iniciada fa dos anys- i també sessions de treball amb patronals com Foment del Treball o Cecot, que han acollit de bon grat Illa en el càrrec. La cita a la Zarzuela, en aquest marc, és considerada estratègica.
El president de la Generalitat ja es va trobar amb Felip VI a Barcelona fa unes setmanes, en un esdeveniment vinculat a la Copa de l'Amèrica de Vela que se celebra a la capital catalana, però fins ara no havien celebrat una audiència formal. Abans del procés, la visita del màxim dirigent català era una tradició -en la línia de la resta de dirigents autonòmics- que es complia sempre, sense entrebancs ni sobresalts. El juliol del 2015 es va produir l'última audiència entre Mas i el monarca, i a partir d'aquí cap dels presidents posteriors -Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès- van fer el camí cap a la Zarzuela. Un camí que Illa sí que ha volgut recórrer en els primers mesos del mandat.
Illa encara està pendent de ser rebut pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa. La ronda de dirigents autonòmics que passaran per la Moncloa l'encetaran aquest divendres el lehendakari Imanol Pradales -que s'estrena en el càrrec-, i els presidents d'Andalusia i Galícia. Es tracta de Juan Manuel Moreno Bonilla, líder andalús, i Alfonso Rueda, líder gallec i successor d'Alberto Núñez Feijóo a la Xunta. Aquesta ronda està marcada pel finançament singular pactat entre els socialistes i ERC per a Catalunya en el marc de l'acord d'investidura que va portar Illa a Palau. El PP ja s'hi ha posat en contra, i hi ha dirigents socialistes que tampoc l'avalen.
Al llarg dels últims dies, a banda dels contactes polítics, el nou president de la Generalitat també ha estat actiu a l'hora de visitar actors empresarials i sindicats. De moment, ja ha intervingut davant de les cúpules de Foment del Treball i de Cecot -una patronal que ha mostrat proximitat amb Sánchez-, i s'ha citat a Palau amb CCOO i la UGT. L'Onze de Setembre, abans de l'acte institucional, va rebre la presidenta del Congrés, Francina Armengol, al Palau de la Generalitat. Va ser la primera Diada dels últims dotze anys sense la presència d'un president sobiranista, i per tant sense cap recepció -com era habitual fa uns anys- de l'independentisme civil a la Generalitat.
La reunió a la Zarzuela també és la primera trobada entre un president de la Generalitat i el monarca des del discurs del 3-O del 2017, en el qual va avalar la violència policial de l'1-O i va anticipar l'aplicació de l'article 155 a Barcelona. Des d'aquell moment, la relació entre la Casa Reial i el Govern va quedar congelada. Durant la presidència de Quim Torra, la Generalitat va deixar d'assistir als actes organitzats per la monarquia a Catalunya, tot i que això es va acabar relaxant amb l'arribada de Pere Aragonès a Palau. El primer punt de trencament, per cert, va arribar la tardor del 2015: el rei no va rebre Carme Forcadell quan va ser nomenada presidenta del Parlament.